L'Argentina torna a iniciar el camí per despenalitzar l'avortament

SabadellEl Parlament de l'Argentina haurà de tornar a debatre sobre la legalització de l'avortament. Dos anys després que el Senat tombés a última hora un projecte de llei sobre aquesta matèria (que ja havia passat el filtre de la Cambra de Diputats), aquest dimarts el president del país, Alberto Fernández, va enviar al Congrés una nova proposta de característiques similars. Si s'acaba aprovant, el text suposarà un gran pas endavant en un país on la interrupció de l'embaràs es regeix encara per una llei del 1921 i només està autoritzada en cas de violació o si hi ha perill per a la salut o la vida de la mare.

El projecte presentat pel govern, que està previst que es comenci a debatre el mes que ve, despenalitza completament l'avortament durant les primeres 14 setmanes de gestació i manté els límits actuals durant la resta de l'embaràs. En aquest sentit, és molt similar a la proposta que va ser rebutjada fa dos anys, que no provenia del govern (aleshores encapçalat pel conservador Mauricio Macri) sinó de la societat civil, a través de la Campanya Nacional pel Dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït, que fa 15 anys que lluita per la legalització de l'avortament al país i que des de llavors ha portat la seva proposta al Congrés fins a vuit vegades, tot i que només es va arribar a debatre el 2018. “El projecte de l'executiu és molt bo. Adopta moltes de les fórmules que proposem com a organització i garanteix drets tal com exigim”, explica a l'ARA Laura Salomé en nom de la Campanya pro avortament.

Mercedes Mendieta, membre també de l'organització i diputada al Parlament de la ciutat de Buenos Aires, coincideix a afirmar que “el més important és que és un projecte de legalització” de l'avortament, però hi introdueix alguns matisos que, segons diu, la Campanya intentarà que es modifiquin durant la tramitació parlamentària. El més rellevant és que el projecte del govern permet que els professionals sanitaris s'acullin a l'objecció de consciència per negar-se a practicar un avortament. Això sí, estan obligats a derivar la pacient a un altre professional i a “adoptar totes les mesures necessàries per garantir l'accés a la pràctica”. A més, el text prohibeix explícitament que els centres sanitaris privats es puguin negar a oferir aquest servei.

Acabar amb la clandestinitat

L'aprovació de la llei "seria una conquesta enorme per a les dones", diu Mendieta, i Salomé afegeix que “donaria una solució a la problemàtica dels avortaments insegurs, la criminalització i l'estigma social”. Aquest és, precisament, un dels arguments que va oferir Fernández per justificar la presentació del projecte: “El debat no és dir sí o no a l'avortament. Els avortaments tenen lloc de manera clandestina i posen en risc la vida i la salut de les dones que s'hi sotmeten. Per tant, el dilema és si els avortaments es practiquen en la clandestinitat o al sistema de salut de l'Argentina”, va remarcar el president en un vídeo difós a Twitter en què assenyalava també que la “criminalització” de l'avortament “només ha servit perquè se'n facin clandestinament en xifres preocupants”.

Segons Amnistia Internacional, cada any 39.000 dones han d'ingressar en hospitals públics del país per les complicacions derivades d'avortaments practicats en la clandestinitat, i en les últimes tres dècades hi ha hagut més de 3.000 morts per aquesta causa. Legalitzar l'avortament, diu Fernández, “no n'augmenta la quantitat ni els promou”, sinó que resol un problema de salut pública.

A hores d'ara és una incògnita si la llei s'acabarà aprovant o no. El diari argentí La Nación pronosticava ahir, a partir de la votació del 2018 i dels posicionaments que han expressat des de llavors els legisladors, que el text aconseguirà per poc el vistiplau de la Cambra de Diputats (previsiblement abans de Cap d'Any), però podria tornar a encallar-se al Senat, on es debatrà posteriorment. Tot i que la coalició que lidera Fernández, el progressista Front de Tots, té la majoria absoluta a la cambra alta, s'espera que part dels senadors d'aquesta formació s'oposin a la norma (tal com ja van fer fa dos anys), però en canvi alguns membres de la coalició conservadora Junts pel Canvi podrien donar-hi suport.

Una nova marea verda

Mendieta opina que “si el govern va presentar el projecte és perquè sap que té els números perquè tiri endavant”, però creu que serà clau “la pressió social”. “Creiem que ho podem aconseguir si mantenim la mobilització al carrer”, diu, i recorda que el dia que el Senat va tombar l'anterior projecte més de dos milions de persones es van manifestar només a Buenos Aires. “El suport social és massiu”, diu Laura Salomé. De fet, segons Mendieta, sense aquella “marea verda” que durant setmanes va omplir els carrers del país per reclamar l'aprovació de la llei “avui no estaríem dient que estem molt a prop d'aconseguir el dret a l'avortament”. Aquest debat es va convertir en un tema central de la campanya de les eleccions presidencials del 2019 i Fernández va assumir llavors el compromís de portar al Congrés un projecte de llei per despenalitzar la interrupció de l'embaràs si sortia elegit.

La marea verda ha tornat a sortir al carrer durant les últimes setmanes per reclamar al president que no endarrerís més la tramitació de la llei: al març va anunciar que ho faria, però l'esclat de la pandèmia de covid-19 va endarrerir-ho més de mig any. Aquest dimecres al vespre hi ha convocada una nova manifestació a Buenos Aires a favor de l'aprovació del text. “Es tracta que ens retornin l'estatus de persones: modificar una legislació que es va aprovar quan les dones ni tan sols podíem votar. És un deute de la democràcia”, sentencia Salomé.