L’arribada de míssils russos a Turquia tensiona l’OTAN

IstanbulLa compra per part de Turquia d’uns míssils de fabricació russa S-400 ja no és només una amenaça del president turc Recep Tayyip Erdogan, sinó una realitat a la península d’Anatòlia. Ankara va començar a rebre ahir les primeres unitats del material de defensa que l’OTAN, en diverses ocasions, ha assenyalat com un greu problema per a la Coalició Transatlàntica. Els míssils, que duen el segell de Rússia, tindran l’objectiu de “protegir les fronteres i l’espai aeri”, segons ha indicat en reiterades ocasions l’executiu turc. Però, segons l’OTAN, la compra dels S-400 és incompatible amb el seu sistema de defensa. A més, els Estats Units i Turquia estan immersos en la creació del nou avió de combat F-35, un projecte liderat per Washington que ja és a la recta final i del qual el país eurasiàtic hauria de rebre, en el futur pròxim, les unitats que li pertoquen. Però el sistema de seguretat venut pel Kremlin a Ankara amenaça també aquest projecte, ja que podria mostrar les deficiències dels F-35. El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, ja s’ha mostrat partidari de cancel·lar les unitats d’F-35 que Turquia va demanar, però les conseqüències anirien més enllà.

El mateix Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, es va reunir al mes de maig amb el ministre d’Exteriors turc, Mevlüt Çavuşoğlu, i també va expressar la seva preocupació per una escalada de tensió entre dos aliats que pugui desembocar en accions contundents. Tot i que els dos països solen mantenir una certa confrontació, el G-20 celebrat recentment a Osaka (Japó) va asseure els seus dos presidents a la mateixa taula de negociacions: “Turquia no té cap culpa que Obama es negués a vendre els míssils Patriot”, va declarar el nord-americà Donald Trump, fent referència a l’anterior inquilí de la Casa Blanca, que mai es va mostrar partidari de dotar Turquia del seu sistema.

Però la maniobra feta durant l’administració Obama s’ha tornat en contra de Washington, que ara haurà de valorar quines accions durà a terme. I de moment les sancions són inevitables. La cambra nord-americana va signar l’agost del 2017 la llei CAATSA, que té per objectiu, entre altres coses, sancionar els països que comprin material militar rus. La llei estableix dotze possibles sancions, de les quals el president Trump n’haurà de triar, com a mínim, cinc. D’aquesta manera, el president nord-americà haurà de sancionar el país eurasiàtic, encara que no ho vulgui, i això provocaria possibles efectes devastadors cap a les empreses turques.

Un moviment polític

Analistes de seguretat consultats per l’ARA admeten que, des d’una perspectiva militar, no té cap sentit que Turquia compri aquest sistema de míssils. “L’OTAN no deixarà que un sistema rus estigui connectat a la seva infraestructura. Penso que es un moviment més polític que no pas militar. També hi ha motius econòmics que fan que avui Ankara s’acosti més al Kremlin que a la Casa Blanca”, afirma un d’ells.

Les reunions entre Erdogan i Putin són cada cop més habituals i els dos mandataris ja han signat convenis en matèria de comerç, turisme i energia. Tot i els recents moviments en contra dels interessos de l’OTAN, està clar que Turquia segueix sent un aliat important per als interessos de la coalició i que, més enllà d’aquest incident, compleix amb el paper que se li encomana. “Quan veiem el paper de Turquia dins l’OTAN, seguim sent crucials”, afirma a l’Ara Murat Yesiltas, analista del SETA d’Istanbul. Per a l’expert en seguretat nacional, una de les claus de la compra és la transferència de tecnologia que s’efectua amb aquesta transacció i exculpa el seu govern: “Ja vam demanar el sistema de míssils Patriot i no se’ns va permetre comprar-los”.

Mentre els míssils segueixen arribant a la península d’Anatòlia, el poder militar turc ja ha avisat que el sistema no estarà connectat al de l’OTAN. Per tant, el perill que Rússia pugui obtenir informació sensible estaria, segons Ankara, descartat. Turquia, que ha pagat un total de 2.500 milions de dòlars pels S-400, afronta ara l’escenari de les futures sancions i la caiguda permanent de la divisa nacional, a més d’una relació amb Occident cada cop més distant.