La defensa d'Assange en demana la llibertat condicional pel coronavirus

Ho argumenta pel risc de l'extensió de la pandèmia a les presons i el seu fràgil estat de salut

Julian Assange, durant la seva reclusió a l'amabixada d'Equador a Londres
Quim Aranda
24/03/2020
3 min

LondresLa defensa de Julian Assange, fundador de Wikileaks, presentarà aquest dimecres davant de la cort de magistrats de Westminster, al centre de Londres, una petició de llibertat condicional per la fragilitat general del seu estat de salut i la potencial i ràpida propagació de la pandèmia del coronavirus en els centres penitenciaris del Regne Unit. D’acord amb la seva defensa, i sota les recomanacions del sistema de beneficis jurídics, Assange es troba dins d'una categoria d'interns que haurien de ser alliberats per mitigar l'impacte de la Covid-19.

Des del maig de l'any passat, quan va ser detingut a l'ambaixada de l'Equador a Londres, Julian Assange està tancat a la presó de Belmarsh, al sud de la capital. Sense solució de continuïtat, hi va reingressar el 22 de setembre del 2019, després d’haver complert una condemna de 50 setmanes al mateix centre per haver trencat la llibertat condicional que se li va imposar el desembre del 2010, i fins que es va refugiar a legació diplomàtica el juliol del 2012.

A Belmarsh, Assange espera el veredicte sobre el procés d’extradició als Estats Units per respondre-hi dels presumptes delictes d'espionatge i conspiració pel robatori de secrets oficials. El 2010, a través de Wikileaks, Assange va difondre materials confidencials relatius a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Posteriorment també s'hi van donar a conèixer més de 750.000 documents confidencials pertanyents al departament d'Estat. Assange s'enfrontaria a una condemna de 175 anys de presó si finalment fos extradit als Estats Units.

La petició dels advocats es basa en la creença que les presons són potencials epicentres per a la propagació de la Covid-19 a causa de la massificació i la propensió del virus a estendre's en entorns tancats. De fet, Andrea Albutt, presidenta de l'Associació d'Alcaids de Presons del Regne Unit, va advertir la setmana passada que "hi haurà morts" als centres de tot el país.

Per la seva banda, l'Associació d'Oficials de Presons del Regne Unit (POA, en les sigles en anglès) ha assimilat el risc d'infecció als centres penitenciaris al dels creuers. La POA ha demanat al govern de Boris Johnson que promulgui una ordre executiva de sortida de les presons dels interns de més baix risc. En el mateix sentit s’ha expressat l’ex inspector en cap de presons, Nick Hardwick.

La població de reclusos a les illes britàniques és la més gran de l'Europa Occidental, amb un total de 83.500. Mentre que Espanya, els Estats Units i l’Iran han alliberat milers de presos –especialment l'Iran– de baix risc, de moment els ministeris de Justícia i d’Interior britànics s’hi han negat, tot i que ja s'ha posat en llibertat 300 persones dels centres de detenció d'immigrants.

Si, com tots els indicadors preveuen, la pandèmia s’agreuja al Regne Unit entre les pròximes dues i tres setmanes, la situació d’Assange podria igualment empitjorar atesa la seva fragilitat. De moment, el fundador de Wikileaks està a l’espera de la segona part de l’esmentat judici per extradició. El cas es va començar a veure el 22 de febrer passat i, en principi, s’ha ajornat fins al 18 de maig, però a la pràctica es podria endarrerir molt més a causa del caos derivat de la situació sanitària. Més de vint testimonis han de testificar en favor d'Assange.

La presó de Belmarsh té aproximadament 800 reclusos i registra la taxa de suïcidi més alta del sistema penitenciari de les illes.

stats