Ataquen amb un martell el memorial de la tomba de Karl Marx, a Londres

LondresLa tomba de Karl Marx, que és al cementiri de Highgate, al nord de Londres, ha sigut atacada amb un martell, ha informat aquest dimarts l'organització sense ànim de lucre que té cura de les instal·lacions, Friends of Highgate Cemetery. "El monument de Karl Marx ha sigut atacat! Sembla que algú hi ha clavat cops amb un martell. És un monument catalogat amb el grau I. Aquesta no és manera de tractar el nostre patrimoni. @ MarxLibrary @ HeritageCrime El repararem al més aviat possible".

Moltes persones famoses i notòries de la vida política i social del Regne Unit, així com de la resta del continent, estan enterrades a Highgate. Però la tomba més visitada, sens dubte, és la de Karl Marx, perfectament identificable pel bust gegant del filòsof alemany que la presideix. No és la primera vegada que el monument pateix atacs. El 2 de setembre de 1965 ja va acabar amb alguns desperfectes després que s'hi col·loqués una bomba al seu costat. El 1970 es va repetir un atac amb explosius. La dona de Karl Marx i altres familiars també estan enterrats a Highgate.

El cementiri, que té dues seccions, l'Est i l'Oest, va ser inaugurat el 1839. Va ser dirigit per una empresa privada fins a primers de la dècada dels setanta del segle passat, quan va deixar l'activitat perquè no la considerava rendible. El 1975, l'entitat Friends of Highgate, fundada per veterans sindicalistes i activistes d'esquerres, van fer-se càrrec del manteniment de les instal·lacions. Les últimes dades públiques de la societat benèfica que se n'ocupa indiquen que l'any 2016 van visitar el cementiri poc més de 85.000 persones.

L'actual emplaçament de la tomba de Marx data del 1956. Aleshores es va moure uns 50 metres del lloc original on descansaven el seu cos i el de la seva dona, i es va instal·lar, al peu del monòlit que sustenta el bust, la placa que ha estat atacada. La instal·lació del memorial de la tomba de Marx, lloc d'obligat pelegrinatge com a icona de les polítiques progressistes i per als militants d'esquerres, va ser molt contestada des de sectors conservadors de la societat britànica perquè va tenir lloc en plena Guerra Freda.