Austràlia explota els motxillers

'The New York Times'Com molts joves sud-coreans, Gabi Cho es va traslladar a Austràlia per tenir l'oportunitat d'aprendre anglès, respirar aire net i guanyar diners. Fa dos anys va trobar una feina de perruquera a la zona de Lidcombe, a Sydney. Li pagaven 9 dòlars per hora. Per obtenir la feina, va haver de renunciar a 380 dòlars, que li serien retornats si era puntual o no hi faltava mai. En aquell moment, assegura, no sabia que tot era il·legal.

Cho, que ara afirma que el saló de bellesa li deu 30.000 dòlars, és un dels milers de treballadors estrangers temporals a Austràlia a qui els empresaris paguen per sota de conveni, segons una enquesta publicada aquest dimarts. El grup s'afegeix a la creixent evidència que Austràlia acull una gran classe silenciosa de treballadors migrants, molts d'ells estudiants estrangers o simplement motxillers aventurers, que rarament expliquen les seves amargors, malgrat els abusos laborals generalitzats.

"El propietari va explotar que no sé anglès i la meva manca de coneixement de la llei i els drets laborals -afirma Cho a través d'un traductor-. Vull que la gent sàpiga què m'ha passat, perquè ningú passi pel mateix que jo".

L'enquesta arriba just en el moment en què és més evident el creixement de la consciència sobre els abusos laborals entre els treballadors temporals a Austràlia. Amb l'economia desenvolupada, un entorn saludable i mercats laborals en crisi a altres llocs, el país és un atractiu potent per als que busquen un lloc per viure o per als que simplement volen guanyar diners mentre fan vacances o una estada llarga.

Un informe preparat pels parlamentaris l'any passat titulat 'Una desgràcia nacional' va descriure baixes remuneracions i llargues jornades per a molts treballadors migrants temporals. Els mitjans de comunicació locals també han destacat les pobres condicions de treball que s'ofereixen a les botigues i granges.

La discussió també forma part d'un debat més ampli sobre quants treballadors estrangers ha d'admetre el país i si se'ls ha de permetre mantenir-se permanentment. El primer ministre, Malcolm Turnbull, és un dels que sostenen que els estrangers desplacen els australians a la recerca de feina.

900.000 treballadors estrangers

Sous per sota dels nacionals

L'enquesta publicada dimarts, anomenada 'El robatori salarial a Austràlia', fa referència als aproximadament 900.000 migrants amb permís laboral que hi ha a l'illa. Els resultats indiquen que al voltant d'una quarta part dels estudiants internacionals cobren menys de 12 dòlars australians o 9 dòlars americans per hora i gairebé la meitat, 15 dòlars australians o menys. A Austràlia, el salari mínim nacional és de 18,29 dòlars australians o 13,84 dòlars per hora. Els empleats informals, que no tenen dret a vacances o malalties mèdiques, acostumen a cobrar una mica menys. Les feines pitjor pagades són les de la recollida de fruites i feines agrícoles, segons l'enquesta.

"Ja sabem que això està molt estès i molts d'aquests treballadors migrants pateixen un robatori salarial greu", admet Bassina Farbenblum, coautora de l'informe i professora de dret de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Sydney. Molts dels treballadors sabien que rebien salaris per sota del mínim legal però ja era un factor que tenien en compte en no disposar de visat, segons afirmen els autors de l'informe. "Tenim un mercat de treball invisible, gran i de baixos salaris", afirma Laurie Berg, professora de dret de la Universitat de Tecnologia de Sydney i també signant de l'estudi, que lamenta que "els problemes estan disfressats i no s'estan abordant".

Els autors, que treballaven amb grups migrants i treballadors locals, van reconèixer imprecisions a l'hora d'elaborar l'enquesta, com és incloure uns 4.300 treballadors i formularis traduïts a 12 idiomes diferents de l'anglès o fer les preguntes a través de web, cosa que podia excloure alguns grups. Malgrat tot, les conclusions coincideixen amb les d'alguns funcionaris del govern. Els joves i les persones d'origen migrant poden ser més susceptibles a l'explotació laboral, confirma Mark Lee, portaveu del Defensor del Treball Just, una agència governamental independent que investiga les queixes i fa complir la legislació laboral. Entre els problemes que aquest responsable ha trobat entre el col·lectiu, subratlla "barreres lingüístiques, incomprensió dels drets, coneixement limitat d'on buscar ajuda i preocupacions sobre l'estat del seu visat".

Cho, la treballadora de perruqueries de Lidcombe, admet que no tenia coneixement dels seus drets fins que el seu marit va veure un reportatge sobre un bar de Sydney que el Defensor del Treball Just acusava de pagar per sota dels estàndards els treballadors de Corea del Sud i els estrangers amb visats d'estudiant. Cho va presentar una reclamació. "Aquest és un gran problema a Corea", indica Andy Rim, marit de Cho, un ciutadà sud-coreà que treballa com a supervisor en un magatzem. "Envien persones a l'estranger per treballar com a esclaus". Ells en són la prova. El matrimoni va arribar a Austràlia a través d'un programa de treball amb el suport del govern de Seül.

Els treballadors de països asiàtics són particularment susceptibles a patir les pitjors condicions laborals, subratlla l'estudi. Els treballadors de països asiàtics, inclosos la Xina, Taiwan i el Vietnam, van rebre salaris més baixos que els dels Estats Units, Irlanda i el Regne Unit, per exemple.

Daniel Song, de 28 anys, es va traslladar a Austràlia a l'abril des d'una petita ciutat de la província xinesa de Shandong perquè va pensar que seria un bon lloc per aprendre anglès, explica, i havia sentit que els salaris eren més alts que al seu país. Treballant en la construcció al districte central de negocis de la ciutat de Brisbane, Song afirma que cobra 15 dòlars australians per hora. Més d'un terç dels treballadors de l'obra són xinesos o taiwanesos o han entrat amb visats de turista. "La diferència salarial no em sembla justa -lamenta-. Però té sentit, i no crec que tingui una altra opció".