"L'avió anava tan ple com abans de la pandèmia"

El Prat de LlobregatAquest dilluns a la tarda a la terminal 1 de l'aeroport del Prat de Barcelona estava prevista l'arribada de dos vols procedents del Regne Unit: un que provenia de Manchester i que inicialment havia d'arribar a les 18.10 h –però la pantalla informativa de l'aeroport indicava que "s'estimava" (és a dir, no hi havia res clar) que aterraria a les 19.34 h–, i un altre que provenia de Londres, l’hora d’arribada del qual ni tan sols es precisava. De fet, era l'únic vol de tots els que s'anunciaven a la pantalla que no tenia hora per aterrar. Era tota una incògnita, i un presagi de com pot ser de difícil viatjar des del Regne Unit a partir d'ara.

De tota manera, posés el que posés a la pantalla no hi havia ningú per consultar-la. Des que va començar aquesta nova (estranya) normalitat, no es pot entrar a l'aeroport de Barcelona si no es té una targeta d'embarcament per viatjar. Els que van a recollir un passatger han d'esperar-se fora, a l'exterior, on també s'esperen els taxis i hi ha la parada d'autobusos. Així que allà, a la intempèrie, és on aquest dilluns també van esperar-se els que anaven a recollir aquests viatgers procedents del Regne Unit l’hora d'arribada dels quals era tot un misteri. Finalment van acabar apareixent per la porta en tromba i amb presses a última hora del vespre, com si fossin bous que havien deixat en llibertat.

"M'ha fet patir"

"No sabem per què l'avió ha sortit amb retard. No ens han donat cap explicació", declarava Albert Argudo després d'aterrar a Barcelona procedent de Manchester amb una hora i mitja de retard. Fos la raó que fos –"no sé si ha estat per la nova variant de coronavirus o per un retard habitual de Vueling"–, admetia que l'havien fet patir. I que el viatge de tornada li havia costat un ull de la cara: no pas pel preu del vol, sinó pel preu de la prova PCR que s'havia hagut de fer en un laboratori privat al Regne Unit per poder viatjar a Espanya. "M'ha costat 230 lliures", deia. És a dir, uns 250 euros. Això sí, reconeixia que li havien demanat el resultat de la prova abans d’embarcar i tan bon punt havia aterrat a Barcelona.

Pablo Rodríguez també arribava aquest vespre procedent de Manchester. A ell també li havien demanat la prova PCR a l'aterrar, i també s'havia gastat un dineral per fer-se-la. Però el que a ell li havia sorprès era el munt de gent que s'esperava a la sala d'embarcament per pujar a l'avió a Manchester: "L’avió anava tan ple com abans de la pandèmia". És a dir, ni distància de seguretat ni res de res, per més nova soca de covid que s'hagi trobat al Regne Unit i per més alarma que hagi generat.

Ana Pontes també assegurava que en el seu avió, procedent de Londres, no hi cabia ni una agulla. "Anaven tots els seients plens", detallava. El vol va aterrar a Barcelona pocs minuts després de les vuit del vespre, però ella ja era a l'aeroport de la capital britànica a les dues de la tarda. "He arribat amb quatre hores d'antelació per si de cas, perquè no sabia si finalment ens deixarien volar", argumentava.

El que no tenien clar cap dels viatgers que arribaven aquest vespre a Barcelona és quan podrien tornar al Regne Unit. Fonts de l'aeroport del Prat aclarien aquest dilluns que el govern espanyol no ha prohibit els vols amb el Regne Unit, sinó el viatge a Espanya de britànics que no en siguin residents. La decisió de mantenir o no els vols és de les companyies aèries. Estem, per tant, a les seves mans.