Avortaments clandestins en clíniques d’estètica al Brasil

São PauloUna legislació molt coactiva empeny anualment més de 850.000 brasileres de totes les classes socials a emprendre el camí de la clandestinitat per interrompre embarassos no desitjats.

El lobi de la Bíblia, que uneix l’Església catòlica i les ultraconservadores evangèliques, ha aconseguit que se segueixi reduint l’avortament legal a tres situacions extremes: violació, quan el fetus és anencèfal o quan la vida de la mare corre perill. La pressió social és asfixiant, com s’ha vist les últimes setmanes amb la polèmica generada en un cas dramàtic que ha sacsejat l’opinió pública: grups evangèlics es van concentrar en un hospital de Recife per evitar que una nena de deu anys, que era violada reiteradament per un familiar des que en tenia sis, avortés legalment.

L’escenari restrictiu compta amb el suport majoritari de la població. Un estudi de finals de gener exposa que el 41% de la ciutadania voldria prohibir l’avortament sense excepcions i que el 34% defensa l’estatus actual. Gairebé la meitat del país (un 46%) està a favor de donar ajudes econòmiques perquè dones violades no interrompin l’embaràs.

Amb aquest escenari, les dones amb un alt nivell adquisitiu sí que poden avortar de manera il·legal en centres mèdics privats que reuneixin condicions higièniques, com ara les clíniques de cirurgia estètica. “El 2018 vaig avortar en una clínica situada en un bon barri de São Paulo”, explica a l’ARA Fabiana S., una advocada de 24anys.

De fet, al Brasil és pràctica habitual que cirurgians de qualsevol especialitat, prèviament acreditats, lloguin quiròfans en hospitals privats, on porten el seu propi equip, amb assistents i anestesistes. I és aquest el modus operandi emprat en els avortaments clandestins en clíniques d’estètica, que tenen llicència per a petites intervencions plàstiques i no criden l’atenció. Aquests centres han continuat oberts tot i la pandèmia del covid-19.

Pacient satisfeta

El testimoni de la Fabiana s’adscriu en el vèrtex superior de la piràmide social, on “tot és molt fàcil de comprar”. “La meva germana, que treballa en el sector sanitari, em va aconsellar un ginecòleg. Després de visitar-me, em va donar hora per a aquella mateixa setmana en una clínica d’estètica”, afirma la jove advocada. Hi va anar acompanyada de la seva mare, que portava en metàl·lic els 9.000 reals (1.450 euros) per no deixar cap rastre financer. Pagar en negre és una pràctica del tot habitual en la medicina privada del país.

“Ens vam esperar en una saleta com una pacient estàndard [d’estètica]. Al quiròfan hi havia una infermera, un anestesista i el ginecòleg”, recorda la Fabiana. “Tot i no ser gens agradable, no va ser una experiència gens traumàtica. El tracte va ser molt pròxim, em van administrar anestèsia general i vaig tornar cap a casa hores després per fer repòs”, afegeix. La por a ser “estigmatitzada” va fer que aquesta votant de Jair Bolsonaro portés tot l’episodi amb “moltíssima discreció”. Malgrat tot, considera que “no cal” un canvi de legislació perquè el seu cas “explicita que és possible avortar amb seguretat al país”.

La postura de la Fabiana topa amb el discurs de les ONG feministes i pro avortament, que denuncien que les dones pobres, la gran majoria negres, són les principals víctimes d’una legislació injusta socialment. Una d’elles és la Joice, que resideix a Itaquaquecetuba, a l’àrea metropolitana de São Paulo. Té 26 anys, és mare soltera per partida doble, només té estudis primaris i està a l’atur des de fa mesos. Fa de mestressa de casa i cuida d’un germà d’onze anys amb paràlisi cerebral, d’una germana de vuit anys i dels seus dos fills. L’única font d’ingressos són dos salaris mínims (uns 320 euros mensuals) que la seva mare, la Vanusa, ingressa doblant la jornada al servei de neteja externalitzada en dos hospitals de São Paulo.

Automedicar-se

L’any passat la Joice va tornar a quedar-se embarassada. I va començar el calvari. Va decidir prendre el medicament avortiu més usat al Brasil, el Cytotec (misoprostol). El va comprar a un conegut en el mercat negre, ja que no es comercialitza i el seu ús només està permès en hospitals autoritzats i al sistema públic de salut. “El medicament era falsificat. Va patir una hemorràgia i va estar tres dies ingressada. L’ensurt va ser molt gran”, afirma la Vanusa.

Amb el temor que el fetus hagués pogut quedar amb una malformació, la Joice hi va insistir. Així va tornar a comprar el Cytotec, però aquest cop era l’original, i va poder avortar a casa, però sense cap mena d’assistència. Se’n va sortir, però podria haver sigut una de les 5.000 brasileres que cada any corren perill de mort al interrompre l’embaràs en condicions higièniques molt precàries.