L’Azerbaidjan i Armènia fan servir bombes de dispersió a Nagorno-Karabakh

BarcelonaOrganitzacions de drets humans han denunciat aquest dijous que s’estan fent servir bombes de dispersió a la regió de Nagorno-Karabakh, que Armènia i l’Azerbaidjan es disputen. Aquestes bombes –amb un dispositiu que, a l'esclatar l'artefacte, allibera centenars de petites bombes per ampliar el radi de destrucció– estan prohibides internacionalment. Amb tot, s’haurien llançat a zones residencials de Stepanakert, la capital de la regió, que està sent atacada per forces de l’Azerbaidjan. La situació és tan dramàtica que la meitat de la població de Nagorno-Karabakh s’ha desplaçat a causa dels combats. Per la seva banda, Rússia està fent gestions per intentar frenar el conflicte, que sembla fora de control. Els efectius àzeris fins i tot han atacat una catedral del segle XIX a Shusha, la segona ciutat de la regió, i la xifra de víctimes continua creixent.

Nagorno-Karabakh és una regió que està reconeguda internacionalment com a part de l’Azerbaidjan, però la majoria de la seva població és armènia i de religió cristiana. Té un gran interès estratègic perquè pel seu territori passen oleoductes i gasoductes que connecten el mar Caspi amb el mercat internacional. El conflicte en aquesta zona es remunta a finals de la dècada dels 80, quan, en plena descomposició de la Unió Soviètica, Nagorno-Karabakh va demanar la seva incorporació a la veïna Armènia, cosa que va desencadenar una guerra que va acabar el 1994 i va causar 25.000 morts. Des de llavors Nagorno-Karabakh s’ha governat de manera autònoma i forces armènies van ocupar la regió però també un ampli territori de l’Azerbaidjan, que és de religió musulmana i cultura turca. Els combats que van començar el passat 27 de setembre són els més importants a la regió des dels anys noranta.

Les organitzacions de drets humans han precisat que les bombes de dispersió que s’estan fent servir a Nagorno-Karabakh són de fabricació israeliana i que fins i tot s’estan llançant sobre zones residencials. De fet, la capital de la regió s’ha transformat en una ciutat gairebé fantasma. La meitat de la població ha fugit i la que s’hi ha quedat viu en soterranis per protegir-se dels bombardejos.

“Segons els nostres càlculs, la meitat de la població de Nagorno-Karabakh i el 90% de les dones i els nens s’han vist obligats a fugir a causa del conflicte", ha advertit el defensor del poble de la regió, Artak Beglaryan. Per la seva banda, l’Azerbaidjan ha acusat les forces armènies de bombardejar objectius civils en zones urbanes, incloent-hi la ciutat de Ganja, la segona més important del país. Del que no hi ha dubte és que les víctimes civils en totes dues bandes ja es compten per desenes.

Bombardeig d'una catedral

L’aviació de l’Azerbaidjan ha bombardejat aquest dijous la principal catedral de Shusha, segons informa l’agència Efe. Els projectils han afectat el sostre del temple, i el seu interior ha quedat ple de runa. Quan els periodistes hi han entrat per comprovar els desperfectes, s’ha produït un segon atac i almenys tres reporters han resultat ferits, un d’ells de gravetat. Es tracta del periodista rus Yuri Kotenok. Malgrat això, l’Azerbaidjan ha negat l’atac argumentant que les seves forces no tenen com a objectiu edificis religiosos o monuments històrics, sinó instal·lacions militars.

Mentre els bombardejos continuen a Stepanakert i Shusha, el president rus, Vladímir Putin, ha qualificat de “gran tragèdia” la guerra. “Ens afecta molt perquè l’Azerbaidjan, Armènia i Nagorno-Karabakh són territoris on viuen persones que no ens són alienes. Hi ha dos milions d’azerbaidjanesos a Rússia i més de dos milions d'armenis”, ha argumentat. Així mateix, ha fet una crida perquè es declari un alto el foc.

El ministre d’Exteriors de l’Azerbaidjan, Jeihun Bayrámov, ha viatjat aquest dijous a Ginebra per reunir-se amb els presidents de l’anomenat grup de Minsk de l’OSCE, format per Rússia, els Estats Units i França, per buscar una sortida al conflicte.