Les Bahames busquen 2.500 desapareguts després del 'Dorian'
El govern té por que la xifra de 50 morts augmenti a mesura que avancin les tasques de desenrunament
Nassau (Bahames)Les Bahames tracten de localitzar 2.500 persones que no han donat senyals de vida després del pas de l’huracà Dorian. La xifra oficial de víctimes mortals es manté en 50, però 10 dies després que els forts vents i les intenses pluges escombressin l’arxipèlag, la llista de desapareguts és llarga i el govern augura que el balanç final s’incrementarà. Les forces de seguretat han publicat fotografies a les xarxes socials on apareixen agents amb els mateixos vestits que fan servir els forenses recollint cadàvers i restes humanes que troben entre la runa de la devastació i dipositant-los en camions.
El Dorian va afectar les illes de l’Atlàntic quan era un huracà amb una força letal de categoria 5, la màxima, i va escombrar literalment tot el que trobava al seu pas durant els dos llargs dies que va estar instal·lat sobre el territori. Les illes d’Abaco i la Grand Bahama van ser les que més van patir els efectes de les ratxes de vent, que van arribar gairebé als 300 quilòmetres per hora, i de la intensa pluja, que va provocar inundacions fins a deixar ciutats i barris tan negats que hi serà difícil reconstruir les vides dels veïns.
Resistència i frustració
“Cap habitant de les Bahames no ha vist mai res com el Dorian en tota la seva vida”, va dir el primer ministre, Hubert Minnis, en un discurs a la nació que es va televisar dimecres a la nit. “Però per molt terrible i ferotge que hagi estat, no podrà vèncer la valentia i la resiliència del poble de les Bahames”.
No obstant això, Minnis va reconèixer que es va sentir frustrat quan es va adonar dels esforços sobrehumans que caldran per recuperar el que s’ha perdut i va assegurar que el seu govern farà tot el possible per “agilitzar la burocràcia” i millorar la resposta d’ajuda als damnificats.
El caos que ha deixat el Dorian està dificultant la localització dels desapareguts, que potser no són morts perquè la gent va haver de fugir precipitadament de casa seva.
Poc més de 2.000 persones encara són als centres de refugi habilitats a la capital de l’arxipèlag, Nassau, i es calcula que almenys 4.000 més van abandonar les illes en direcció als Estats Units, segons els registres d’immigració d’aquest país.
Ara s’elabora una base de dades amb els noms dels desapareguts a mesura que van arribant les denúncies dels seus familiars i les seves amistats, va explicar Carl Smith, portaveu de l’Agència Nacional de Gestió d’Emergències. “A mesura que puguem anirem informant les famílies i reunint els supervivents amb els seus familiars”, va dir. El fill de 5 anys de McAdrian Farrington va desaparèixer de casa seva a l’illa d’Abaco, i el seu pare tem que mai es trobin els cossos dels desapareguts. “Falta molta gent desapareguda, no només el meu fill”, va lamentar aquest pare, que diu que les Bahames necessiten ajuda.
Vessament de petroli
A la catàstrofe terrestre s’hi ha d’afegir el vessament de petroli a l’oceà d’un vaixell de la companyia noruega Equinor, que va anunciar la donació d’un milió de dòlars al govern de les Bahames i va afirmar que treballa amb personal contractat per contenir la taca.
Joseph Darville, activista mediambiental de l’ONG Save the Bays, va alertar que la taca de cru ja és a dos quilòmetres i mig de la terminal. “Esperem una altra tempesta potent: litres i litres de pluja que ho portaran tot cap al mar”, va dir Darville. Alguns experts acusen la companyia d’haver trigat massa a reaccionar.
El ministre de Medi Ambient bahamià, Romauld Ferreira, va afirmar que ara la prioritat del govern és tenir cura de la gent. “Després de la protecció de la vida vindrà la reconstrucció de l’entorn”.
Copyright The New York Times