La baixa participació en el referèndum del nom del país obre una crisi a Macedònia

Només un terç de l'electorat ha votat i un 95% han acceptat la denominació de Macedònia del Nord

Una dona votant en el referèndum del canvi de nom de Macedònia.
Marc Santora / The New York Times
01/10/2018
5 min

SkopjeEl resultat del referèndum de diumenge sobre el nom de Macedònia és tan inconcloent que la crisi al país està servida. El referèndum va posar a mans de la ciutadania la ratificació de l'acord entre els governs de Grècia i Macedònia perquè l'antiga república iugoslava passi a anomenar-se Macedònia del Nord, amb l'objectiu de tancar un conflicte que ha durat 30 anys i facilitar l'entrada del país a l'OTAN. Atenes s'oposava fermament a reconèixer el nom Macedònia, argumentant que implicava aspiracions territorials sobre la seva regió del nord del mateix nom.

Segons la comissió electoral, només el 36,5% dels electors van participar en la consulta. Encara que un 91% van votar a favor del canvi de nom, és possible que amb la baixa participació el Parlament no ratifiqui el resultat. L'oposició ja ha qualificat de fracàs el referèndum.

"Els que han votat en contra i els que han decidit boicotejar la consulta han demostrat que la gran majoria de la població està en contra d'aquest acord. Aquest és el missatge principal", ha dit el conservador Hristijan Mickoski, líder del principal partit opositor. Els conservadors s'han oposat al canvi de nom argumentant que el govern podria haver aconseguit acord millor en les negociacions amb Grècia.

La baixa participació és un revés tant al govern com als líders de diversos estats europeus que havien apostat pel canvi de nom i havien defensat un fort mandat popular per avalar-lo.

“La voluntat dels que han expressat el seu vot s'ha de traduir ara en acció política al Parlament", ha dit el primer ministre Zoran Zaev, cap del govern socialdemòcrata. El parlament ha d'aprovar ara la nova denominació en una reforma constitucional. Zaev ha avançat que si els diputats de l'oposició no hi donen suport recorrerà a una altra "eina democràtica": convocar eleccions anticipades a partir del novembre, per garantir que el canvi és aprovat a la cambra.

L'acord encara ha de superar un altre escull: el Parlament grec ha de decidir si retira l'objecció d'Atenes a l'entrada de Macedònia del Nord a l'OTAN.

La qüestió de si s'ha de canviar el nom del país ha polaritzat Macedònia. Els governs occidentals acusen Rússia, contrària a l'expansió de l'OTAN, d'interferir explotant aquestes divisions amb una campanya de desinformació que ha omplert les xarxes en les setmanes anteriors a la votació.

En resposta, el secretari de defensa nord-americà, Jim Mattis, va visitar Macedònia per intentar persuadir els electors per donar suport al canvi de nom. Els socialdemòcrates que governen el país també han apostat tot el seu capital polític per resoldre el problema i unir-se a l'OTAN, i també de manera implícita per acostar-se a la UE.

El comissari responsable de l'ampliació de la UE, Johannes Hahn, ha dit a Twitter que el resultat reflecteix "un ampli suport" tant per al canvi de nom com per a "la ruta #Euroatlàntica del país".

"Ara espero que tots els líders polítics respectin aquesta decisió i la tirin endavant amb la màxima responsabilitat i unitat per davant dels interessos de partit, en interès del país", ha afegit.

El debat sobre el nom del país, que té les seves arrels al segle IV aC en època de Felip II i el seu fill Alexandre el Gran, té un significat simbòlic que va molt més enllà de la denominació. Alexandre és una icona de la cultura hel·lenística, i els grecs argumenten que els macedonis eslaus no tenen dret a reclamar el seu patrimoni, a més d'al·legar que el canvi de nom suggereix aspiracions territorials.

Al febrer, a mesura que les negociacions havien mostrat avenços, desenes de milers de grecs es van manifestar davant del Parlament a Atenes, agitant banderes i cantant: "Macedònia és Grècia". "El nom està en la nostra ànima", corejaven els manifestants.

Darrere de les protestes, que en ocasions es van convertir en violentes, hi ha la conservadora Església ortodoxa grega i els ultranacionalistes, inclòs els neonazis d'Alba Daurada. Les autoritats occidentals han dit que creuen que els oligarques connectats amb Rússia i el Kremlin també han tingut un paper important a l'hora d'impulsar les mobilitzacions.

Les protestes a Macedònia han sigut més petites però no menys enverinades.

Al juny, després que els ministres d'Afers Exteriors grecs i macedonis signessin un acord que esbossava els detalls del pacte pel nou nom, centenars de macedonis van sortir als carrers de la capital, Skopje. Les protestes es van tornar violentes, amb la policia disparant gasos lacrimògens i les bombes d'atordiment després d'informar que la gent intentava superar el cordó policial al voltant de l'edifici del Parlament.

El conflicte està més ben il·lustrat, pels centenars d'estàtues i monuments que exalcen les glòries de l'antiga Macedònia, producte d'un taller de construcció extraordinàriament 'kitsch' de la capital, liderat per l'aleshores primer ministre Nikola Gruevski, abans que fos arrestat i jutjat per unes escoltes telefòniques.

En el cor de la majoria d'aquests projectes –i de la disputa en si– va ser que l'aeroport s'anomenés Alexandre Magne, com la carretera que hi dona accés. També l'estàtua gegantina del centre de la ciutat coneguda com El guerrer a Cavall, que és inconfusiblement Alexandre. Els grecs observaven amb creixent malestar aquestes exhibicions.

Però la disputa actual té les seves arrels en les guerres del segle XX. El 1913, en acabar les guerres balcàniques, Macedònia va quedar dividida en tres parts: Grècia, Sèrbia i Bulgària. Després de la Segona Guerra Mundial, va esclatar la guerra civil a Grècia i els macedonis eslaus van perdre, i molts van ser expulsats del que ara és Grècia.

Quan es va formar la República de Iugoslàvia, incloïa un territori anomenat Macedònia, i quan es va trencar Iugoslàvia el 1991, després de la Guerra dels Balcans, es va crear la República de Macedònia. Va ser reconeguda per més de 140 països, inclosos la Xina, Rússia i els Estats Units.

Però no Grècia. Atenes temia que els macedonis expulsats durant la guerra civil fessin reclamacions territorials, reivindicacions que els negociadors de l'acord del nou nom van voler deixar clar que no serien acceptades.

Quan Zaev es va convertir en primer ministre el maig del 2017, un dels seus primers moviments va ser fer un acostament amb Grècia. Va frenar els projectes de construcció del govern anterior, i va canviar el nom de l'aeroport i la carretera. En una entrevista dues setmanes abans del referèndum, el primer ministre va titllar de "completament equivocada" la política exterior de l'anterior govern, i el va acusar d'haver deixat aïllat el país.

"Aquesta ha sigut l'amenaça més gran per al futur del nostre país", va afirmar. "Això s'havia de corregir. La segona raó és que els ciutadans i els partits polítics més influents han acordat que la pertinença a la UE i l'OTAN són les nostres principals prioritats estratègiques".

I així és com es va presentar la pregunta al referèndum: "Està a favor d'unir-se a la UE i l'OTAN acceptant l'acord entre la República de Macedònia i la República de Grècia?"

stats