Una baralla en una presó del Brasil deixa 57 morts
És la segona gran matança de l’any en motins en un país amb un sistema penitenciari desbordat
São PauloUn motí en un centre penitenciari de la localitat d’Altamira, a l’estat amazònic de Pará, al nord del Brasil, ha causat aquest dilluns la mort de 57 presos, 16 dels quals haurien sigut decapitats.
Segons la versió oficial, la de la Superintendència del Sistema Penitenciari de Pará, els fets es van desencadenar durant l’hora de l’esmorzar, cap a les 7 del matí, quan membres d’una organització criminal van envair el complex on estaven reclosos els integrants d’una facció rival. Després d’un enfrontament cos a cos, amb “armes artesanals” fetes pels mateixos reclusos, una de les faccions va tancar els rivals en una sala i hi va calar foc. Les flames, que es van propagar per tot el pavelló, van causar la mort per asfíxia de 41 presidiaris, mentre que 16 víctimes més van ser degollades, una pràctica habitual en aquesta mena d’enfrontaments entre narcos. Durant els incidents, que es van allargar durant cinc hores, dos funcionaris van ser reduïts pels presos, tot i que després van ser alliberats.
Des de fa dècades el sistema penitenciari brasiler s’ha convertit en la primera línia de l’enfrontament que mantenen bandes de narcotraficants que lluiten per controlar no només les presons, on capten nous integrants, sinó també el territori. El motí d’ahir, precisament, va ser protagonitzat per integrants de la facció Comando Vermelho, de Rio de Janeiro -i amb presència a gairebé tot el país-, i el Comando Classe A. Aquesta organització local és la que hauria perpetrat un “atac ràpid, inesperat i amb l’objectiu d’exterminar el rival”, en paraules d’un responsable del sistema carcerari de Pará.
Els últims tres anys hi ha hagut una escalada d’enfrontaments a les presons. Als estats on hi ha una guerra oberta entre faccions s’han reproduït les matances en forma de motins, amb un grau de violència extrema i despietada i un nombre de morts que ha sacsejat l’opinió pública.
El 2017, per exemple, una sèrie d’atacs en presons del nord del Brasil, on hi ha un gran conflicte per controlar el tràfic de drogues, van causar la mort de 126 presos, 56 dels quals van morir en una presó de Manaus. Va ser el motí més sanguinari des del 1992, any en què hi va haver 111 morts a la presó de Carandiru, a la ciutat de São Paulo. Els incidents d’ahir a Altamira són la segona gran matança de reclusos d’aquest 2019. Un episodi semblant va tenir lloc al maig a Manaus, que va deixar 55 morts en un enfrontament intern pel control de la facció Família do Norte.
Condicions pèssimes
Una inspecció feta aquest juliol pel Consell Nacional de Justícia, un òrgan públic que pretén millorar les pràctiques del sistema judicial brasiler, va detectar a la presó d’Altamira la mateixa simptomatologia de problemes que s’estenen a tot al sistema penitenciari del país: “condicions pèssimes” per als detinguts, falta d’efectius de vigilància i capacitat desbordada. El Brasil compta amb la tercera població carcerària més gran del planeta, amb 727.000 detinguts, amuntegats en presons amb només 368.000 places.
El centre d’Altamira, projectat amb capacitat per a 163 presos, comptava aquest dilluns amb 343 reclusos. Al maig, alguns familiars es van manifestar per demanar el trasllat d’integrants de faccions criminals a altres presons de l’estat, però les autoritats locals ho van descartar adduint que hi havia un seguiment diari per evitar conflictes.
