Baviera, el nou centre de la irritació europea

MunicTot sembla anar bé a Baviera. Els carrers estan nets, l'atur és pràcticament inexistent, els beneficis socials són generosos i una sensació d'identitat vibrant abraça tant els petits pobles com les grans ciutats: fins i tot els adolescents de vegades es posen els vestits tradicionals per sortir a la discoteca.

No obstant això, aquest és el nou centre de la irritació d'Europa, l'últim camp de batalla dels populistes amb ganes de derrotar tant la cancellera Angela Merkel com la idea d'una Europa liberal pròpiament dita. Rica, religiosa i al sud de la frontera, Baviera és el Texas d'Alemanya. És un bastió conservador de la nació més associada a la política de portes obertes d'Europa i el premi més gran d'una guerra que ha vist en l'estella del populisme el trencament del consens sobre el flanc oriental del bloc de 28 membres de la Unió.

Des de la crisi de la migració del 2015, l'ultradreta ha anat guanyant suport a Baviera, i els conservadors locals han respost escorant-se cap a la dreta. El nombre de sol·licitants d'asil que arriben a la frontera de Baviera és només una fracció dels que arribaven fa tres anys. Però les dues últimes setmanes la Unió Social Cristiana, aliat durant molt de temps dels conservadors de la CDU de Merkel, s'ha plantat contra el cancellera i exigeix el reforçament de la frontera amb Àustria i amenaça de sortir del govern de coalició a Berlín.

L'esquerda bavaresa

El motí bavarès ja ha deixat la seva empremta en cercles conservadors del país, també dividits entre ells que observen que l'estratègia bavaresa funciona. El land s'ha convertit en una prova de com guanyar els votants de l'extremadreta, sense tenir en compte que el preu sigui desplaçar-se cap a la dreta i aparèixer al costat dels populistes dels països veïns.

Viktor Orbán, l'autoritari primer ministre d'Hongria, ha sigut un convidat habitual d'honor dels conservadors de Baviera, com també Sebastian Kurz, el canceller d'Àustria, que governa en una coalició amb l'extrema dreta. Es parla d'un "eix de voluntat" que també inclou el nou ministre de l'Interior d'Itàlia, Matteo Salvini.

Markus Söder, el primer ministre bavarès, assegura que s'ha acabat "el multilateralisme" i ha ordenat que els crucifixos es pengin a tots els edificis públics. Des d'aquest 1 de juliol, a la frontera del land es desplega una patrulla especial quan encara hi ha un espai obert europeu en vigor. Alexander Dobrindt, el líder dels bavaresos al Parlament de Berlín, preveu una "revolució conservadora".

Populisme al cor europeu

"El populisme ha arribat al cor d'Europa", afirma Timothy Garton Ash, professor d'història europea a la Universitat d'Oxford, que subratlla que per primer cop hi ha "un important partit europeu que dona suport el programa d'Orbán sobre la migració".

Baviera pot semblar un lloc poc probable per al populisme. Gairebé un terç de les companyies alemanyes que cotitzen tenen la seu en aquest territori, l'atur és inferior al 3% i el creixement econòmic ha superat el d'altres regions alemanyes durant els últims vuit anys. Representa la barreja de les influències eslaves i del sud d'Europa durant segles, que ha tingut més èxit que moltes altres regions alemanyes per integrar els nouvinguts. Munic, per exemple, és molt més multicultural que Berlín. Com va dir Wolfgang Jirschik, alcalde de Baierbrunn, un petit poble de la vall d'Isar: "No cal tornar a fer Baviera una altra vegada. Ja és genial".

Però, com a la veïna Àustria, la riquesa de Baviera no la va vacunar contra una poderosa narrativa populista que ha entrat en un corrent dominant cada cop més defensiu: que malgrat la caiguda de noves arribades d'immigrants, Merkel té la culpa i que els immigrants amenacen les tradicions, la prosperitat i l'estabilitat que han sigut la columna vertebral de la identitat bavaresa.

"No es tracta d'economia", afirma Gerald Knaus, director de l'European Stability Initiative, un 'think tank' amb seu a Berlín. "Es tracta d'una identitat i una màquina populista molt exitosa que reescriu la història recent".

Aplaudiments als migrants

A la tardor del 2015, Baviera es trobava a primera fila de la crisi dels immigrants, acollint desenes de milers de nouvinguts al dia a la frontera 800 quilòmetres amb Àustria i guanyant-se els elogis mundials de solidaritat i eficiència amb què la burocràcia i els voluntaris treballaven per atendre aquells refugiats. Els refugiats van ser rebuts amb aplaudiments a les estacions de tren. Les sales esportives es van transformar en campaments improvisats.

Però tres anys més tard l'estat d'ànim ha canviat, sobretot a les zones pròximes a la frontera, on l'alternativa a l'Alternativa per Alemanya (AfD) ha aprofitat al màxim els seus guanys. "El nostre món perfecte va ser sacsejat", afirma Hans Ruppenstein, de 76 anys, membre d'un club local de tir a Baierbrunn. "La gent s'ha espantat".

De què s'ha espantat exactament la gent ningú no n'està del tot segur. Els únics problemes amb els refugiats a Baierbrunn han implicat queixes sobre residus i sorolls, informa l'alcaldia. I, una vegada, d'un refugiat que va entrar a l'autopista.

Però l'AfD, vinculada a les regions econòmicament deprimides de l'antic Est comunista, ha trobat un terreny fèrtil en bona part de la Baviera catòlica, i ha provocat temors difusos de la islamització i l'advertència sobre la delinqüència i el terrorisme dels migrants. El fet puntual que un sol·licitant d'asil ferís greument el metge d'emergència amb una ampolla la setmana passada reforça la sensació d'inseguretat creixent.

La ciutat de l'AfD

A la tardor del 2015 els residents de Deggendorf, una ciutat de postal a la vora del Danubi, a prop de les fronteres txeca i austríaca, van passar desenes de milers de migrants. Ara només n'hi queden uns 300. Deggendorf té plena ocupació i gairebé no pateix delictes. Però va registrar el vot més alt de l'AfD a Alemanya occidental en les eleccions nacionals de l'any passat.

"Burka?", deia un dels cartells electorals de l'AfD il·lustrat amb una foto que representava tres dones alemanyes. "Preferim el [vi de] Borgonya!".

A Katrin Ebner-Steiner, una política local de l'AfD, li agrada recordar en to burleta que els conservadors li han copiat les polítiques del seu partit. "L'AfD s'està fent sentir", diu satisfeta, abans d'afegir: "Els votants no són insensats. Prefereixen l'original a la còpia".

D'alguna manera, Baviera és un objectiu obvi per a l'extrema dreta. El nacionalisme arriba més fàcilment a les persones d'aquest orgullós antic regne que ha alimentat la seva identitat diferent al llarg de segles. Al segle XIX, resistint-se al domini prusià, el rei bavarès va pagar les parelles perquè es casessin amb vestits tradicionals. Més recentment, el govern estatal de Munic va crear un ministeri per a 'heimat': un terme que significa 'pàtria', 'pertinença' i 'arrels geogràfiques'.

El pecat nazi

Hitler va començar la seva carrera política a Munic. Però, com Àustria, Baviera ha aconseguit distanciar-se una mica d'aquesta part de la història alemanya.

"El nacionalisme bavarès ha sigut una forma tolerada de nacionalisme des del 1945", sosté Klaus Reichold, que dirigeix un institut cultural a Munic i ha escrit sobre el folklore bavarès. "Sempre podreu passar per sobre del tabú de ser alemany pel nacionalisme bavarès".

Birgid Ley, regidora local independent en un barri suburbà de Munic, admet que sempre diu que és de Baviera i no alemanya quan viatja a l'estranger. "Quan dius que ets bavarès, la gent pensa en la cervesa i els castells, no en els nazis", afirma Ley.

Els alemanys del nord de vegades tenen dificultats per comprendre els bavaresos, i no només pels dialectes locals característics. Baviera ha sigut més conservadora que la resta de la república. La Unió Docial Cristiana ha estat al poder des del 1957 i ha perdut la seva majoria absoluta només dues vegades en gairebé mig segle. "La cultura democràtica a Baviera no és tan desenvolupada aquí com a Alemanya", on els conservadors i els socialdemòcrates s'han alternat el poder diverses vegades, explica Reichold.

Eleccions a la tardor

Els conservadors no han tingut mai ganes de vèncer: el mantra més emblemàtic del líder de la postguerra, Franz-Josef Strauss, és que mai es permetria que fos electe un partit a la dreta dels conservadors. Això també explica l'estratègia actual a les files conservadores per pescar vots a l'extrema dreta.

Fins al moment, no és clar si l'aposta pagarà la pena o simplement ajudarà a consolidar la base de suport de l'AfD. Les enquestes d'opinió suggereixen que una línia més dura sobre la seguretat fronterera és popular, però la política dels conservadors abans de les eleccions estatals a l'octubre no passa pels millors moments.

El fet que l'AfD hagi guanyat impuls en un moment de fort creixement econòmic és particularment preocupant, afirma Jirschik, l'alcalde de Baierbrunn. "Què passarà quan l'economia es torni a aturar?", es demana.