Internacional05/04/2019

Bèlgica demana perdó als 'nens robats' africans

El primer ministre es disculpa per primer cop pel segrest de 20.000 menors mestissos

Ara
i Ara

BarcelonaBèlgica passa comptes amb el seu passat colonial recent. Per primer cop el govern ha demanat disculpes públiques i oficials per haver arrencat de les mans de seves mares uns 20.000 nens mestissos, fills de pares colons belgues i mares africanes per traslladar-los a la metròpoli. El primer ministre Charles Michel ha mostrat per al Parlament les excuses a aquesta 'generació robada' perquè un cop en territori europeu van rebre un tracte injust i discriminatori respecte a la ciutadania autòctona. No obstant, el gest no va més enllà i no suposa una disculpa per les atrocitats comeses durant l'època colonial.

Cargando
No hay anuncios

Els nens van ser segrestats sistemàticament sense el permís de les seves mares durant la dècada dels 40 i 50 del segle passat i van ser traslladats fins a Bèlgica des dels actuals Congo, Burundi i Ruanda, les tres grans colònies que Brussel·les va controlar i expoliar durant més d'un segle.

Un cop a Bèlgica, els menors van acabar a orfenats o adoptats per famílies blanques, en molts dels casos en operacions orquestrades per organitzacions catòliques de caritat. Per aquest motiu, el 2017 l'Església blega ja va demanar perdó per haver participat en aquest episodi que atempta contra els drets humans i dels infants de viure amb la seva família. En molts dels casos, els nens mai van ser reconeguts pels seus pares i ni tan sols van rebre la nacionalitat, així que són ciutadans apàtrides.

Cargando
No hay anuncios

Michel va demanar, precisament, perdó als 'nens robats' i la seva descendència per la violació dels seus drets i ha assegurat que el gest de disculpa ha de suposar un "pas endavant en la consciència i el reconeixement" de la història colonial del país. El colonialisme belga comença amb el rei Leopold, a finals del segle XIX, que va muntar un imperi econòmic a base d'expoliar el cautxú, minerals i altres recursos naturals del Congo i de donar un tracte inhumà als congolesos, considerats mà d'obra sense drets. Es calcula que durant l'administració colonial van morir assassinats entre 10 i 15 milions de congolesos.