Els fiscals diuen que els assaltants del Capitoli volien "capturar i assassinar" càrrecs polítics

BarcelonaEls fiscals federals encarregats de la investigació de l'assalt al Capitoli asseguren que hi ha evidències clares que apunten que els insurrectes pretenien "capturar i assassinar" càrrecs polítics. Ho han explicat en un document judicial en què demanaven al jutge la detenció de Jacob Chansley (conegut també com a Jake Angeli o Q Shaman), l'home d'Arizona que apareixia a les imatges de l'assalt amb un barret amb banyes i la cara pintada de blau i que s'identificava com a líder del moviment conspiracionista Q Anon.

Segons la petició de detenció, Chansley va deixar una nota per al vicepresident Mike Pence en què li advertia: "És només qüestió de temps, la justícia arribarà". "Fortes evidències, incloent-hi les paraules de Chansley i les accions al Capitoli, suporten la teoria que la intenció dels assaltants del Capitoli era capturar i assassinar oficials electes del govern dels Estats Units", escriuen els fiscals.

Per a aquest acusat, es demanen els càrrecs de "participació en una insurrecció per derrocar violentament el govern dels Estats Units". Les investigacions sobre el que va passar al Capitoli dimecres passat continuen en marxa i els agents federals continuen elevant els crims que imputen a alguns dels detinguts, sense descartar que incloguin sedició i conspiració, acusacions que poden portar fins a 20 anys de presó.

Mentrestant, la ciutat de Washington es prepara per a la cerimònia inaugural de la presidència de Biden, el pròxim dimecres 20 de gener, enmig d'estretes mesures de seguretat. Segons Politico, l'assaig general de la cerimònia, que estava previst per a aquest diumenge, s'ha hagut d'ajornar per motius de seguretat, i un viatge que l'equip del president electe havia de fer dilluns en tren des de Willmington fins a Washington també s'ha suspès per la mateixa raó.

Després de l'assalt al Capitoli de la setmana passada, l'FBI va advertir que s'esperaven de nou protestes violentes durant els dies previs a la presa de possessió de Biden a Washington i als 50 estats nord-americans. Aquest dijous, el director de l'FBI, Christopher Wray, va dir que s'estaven investigant individus que amenacen la seguretat de la cerimònia d'inauguració.

Pla de Biden contra el covid

Quan falten cinc dies perquè la Casa Blanca canviï de mans, el seu actual inquilí, Donald Trump, ja ha començat a fer la mudança. Aquest dijous al vespre un grup d'operaris i també alguns càrrecs del govern van començar a retirar caixes, paquets, catifes, plantes, quadres i fins i tot un bust d'Abraham Lincoln i un ocell dissecat de la residència oficial del president i d'un edifici annex.

Mentre Trump fa les maletes, Joe Biden comença a actuar ja com a president i aquest dijous va fer públic el seu pla d'estímul pel covid-19, amb què invertirà 1,9 bilions de dòlars: 400.000 milions seran per combatre directament la pandèmia i 350.000 milions més per ajudar els estats i governs locals amb la crisi econòmica desfermada pel tancament.

El pla també suposa 160.000 milions per estendre la vacunació contra el virus, que "ha estat un fracàs deplorable fins ara", va dir Biden durant el seu discurs de presentació. A més, si s'aprova al Congrés, el pla de Biden aportarà 1 bilió de dòlars més per ajudar les famílies que estan patint la crisi econòmica a causa de la pandèmia. De fet, la intenció és aportar 1.400 dòlars mensuals d'ajuda a les famílies, que se sumarien als 600 dòlars aprovats ja al Congrés per sumar els 2.000 que demanaven els demòcrates (i el mateix president Donald Trump) que no van poder acordar-se fa uns dies.

L'atur que ha deixat el tancament per la pandèmia s'acosta un altre cop al milió de persones, quan les xifres habituals d'atur abans de la pandèmia estaven al voltant de 225.000.

En un discurs televisat des de la seva ciutat de Willmington dijous a la nit en prime time, Biden va avisar que "no hi ha temps a perdre" i que "cal actuar ja". En plena onada ascendent de covid, les xifres de contagis ronden els 200.000 casos nous al dia, amb un total de morts que supera els 385.000.