Regularitzar onze milions de sensepapers i congelar el mur: els reptes de Biden amb la immigració

BarcelonaJoe Biden sap que és president gràcies als vots de les persones que van quedar decebudes amb Obama però que van descobrir que Trump era molt pitjor i van mobilitzar-se com mai per fer fora el discurs d'odi de la Casa Blanca. Onze milions de nord-americans que fa anys que viuen als Estats Units sense papers –la majoria d'origen llatí– no van arribar a ser considerats ciutadans de ple dret amb Obama i esperen que Biden, per fi, els ofereixi solucions. Fa massa temps que esperen: viuen i treballen als Estats Units, del tot incorporats a la societat, però estan discriminats per l'administració i, a més, s'estan ocupant de les feines essencials en temps de pandèmia sense ni tan sols tenir una assegurança de salut.

Poc després de convertir-se en president, el demòcrata va enviar al Congrés un projecte de llei que preveu una regularització per etapes. Seria la reforma migratòria més ambiciosa des que Ronald Reagan va regularitzar 3 milions de sensepapers el 1986. Per això alguns republicans ja parlen d'"amnistia", justament el que va fer naufragar els plans de reforma migratòria de George W. Bush i de Barack Obama.

Però Jacqueline Bhabha, professora de la

La nova llei, que trobarà el principal escut al Senat, també dona esperança als dreamers, els joves arribats al país amb menys de 16 anys. Trump va abolir la llei d'Obama que els permetia continuar vivint als Estats Units i, tot i que el Tribunal Suprem va evitar la llei per la qual havien de ser expulsats, el juny passat, s'han tornat a quedar a la corda fluixa. Biden ha fet un altre decret que els reconeix durant quatre anys, mentre el Congrés fa els canvis legislatius perquè puguin convertir-se en ciutadans americans. També els que tenen autoritzacions d'estada de tipus humanitari, com els haitians o els centreamericans, recuperaran el permís de residència que Trump els va anul·lar, a l'espera d'una regularització definitiva. Els treballadors agrícoles i dels escorxadors, uns dels col·lectius més colpejats per la pandèmia, tindran prioritat en la regularització.

I què passarà amb el mur de Trump a la frontera amb Mèxic? A diferència del que va fer Obama, Biden potser s'ha adonat que l'estratègia de mà dura a les fronteres per neutralitzar el discurs d'ultradreta i facilitar la regularització dels que ja hi són no funciona. Biden ha promès congelar la construcció del mur promès per Trump. Un mur que no es va arribar a materialitzar en forma de barrera física, però sí com a entramat burocràtic que en la pràctica fa impossible l'entrada legal al país. Biden ha suspès la declaració d'estat d'emergència que va permetre a Trump finançar el blindatge fronterer amb diners del Pentàgon. També ha suspès durant cent dies les expulsions.

L'altre gran desafiament per a Biden és la reforma del sistema de detenció de migrants i sobretot el seu extrem més sagnant: l'empresonament de criatures separades dels seus pares. Durant el mandat de Trump s'ha disparat el nombre de persones detingudes als Estats Units només pel fet de no tenir papers. I per a Bhabha el nou president haurà d'afrontar també la necessitat d'obrir vies d'entrada legals per a treballadors no qualificats i les seves famílies i per a joves que busquen una vida millor. "Els Estats Units necessiten desesperadament aquestes dues categories d'immigrants per cobrir la demanda actual i futura del mercat laboral i tenen la capacitat d'absorbir-los, però en el context actual els migrants estan obligats a entrar irregularment, cosa que viola els seus drets i els obliga a treballar amb salaris i condicions laborals pitjors".

John Palmer, professor de la Universitat Pompeu Fabra, recorda que Biden "té el repte d'arreglar tot el que Trump ha trencat", però que "també sabem que el sistema abans d'ell no funcionava", i apunta que un dels grans reptes serà despolititzar la política migratòria i afrontar unes agències d'immigració que "funcionen per protegir els seus interessos polítics i pressupostaris" i superar les connivències dels agents d'immigració amb les milícies dels grups d'ultradreta i supremacistes.