Les dones es mobilitzen a Bielorússia contra la violència policial

BarcelonaDones vestides de color blanc, algunes amb rams de flors a les mans, formen una cadena humana enmig dels carrers de Minsk, capital d'una Bielorússia que, des de la reelecció diumenge passat del president, Aleksandr Lukaixenko, no coneix la calma. Aquesta escena, que es va produir per primer cop dimecres, s'ha repetit, multiplicada, aquest dijous. I no només a Minsk, també en altres ciutats d'aquest país de l'est d'Europa i antiga república soviètica.

Darrere d'aquesta imatge simbòlica hi ha un missatge ben clar: les manifestants denuncien la violenta resposta policial a les multitudinàries manifestacions que s'han organitzat al país en contra del reelegit Lukaixenko. Asseguren que les escenes de violència que s'han vist aquests últims dies són inadmissibles, i més després que el ministeri de l'Interior bielorús hagi admès que les forces de seguretat van utilitzar munició real contra la població durant els aldarulls de dimarts a la ciutat de Brest, al sud-oest del país.

I és que des que diumenge passat Lukaixenko es va proclamar victoriós de les presidencials amb un 80% dels vots i part de la població va esclatar de ràbia assegurant que aquesta victòria era, indubtablement, fruit d'un frau electoral clamorós, les protestes contra el mandatari, que acumula 26 anys al poder, estan deixant un balanç ben fosc. Segons les dades oficials –que igual que la victòria de Lukaixenko, també aixequen sospites– dues persones han mort, i unes 300 més han resultat ferides. Mentrestant, prop de 7.000 manifestants haurien estat detinguts per les autoritats, entre els quals molts periodistes que estaven cobrint les manifestacions.

Per aquest motiu, entre les mateixes manifestants vestides de blanc també hi ha por. "Estan detenint moltes persones, i esclar que tenim por. Però què més podem fer? No estem sent agressives. Som dones que simplement sortim al carrer perquè també tenim veu", explicava a l'agència de notícies Reuters una de les manifestants de Minsk, la Zhenya. Una altra de les dones, la Marina, també deixava clar a Reuters que almenys una part d'elles també protesten contra els resultats dels comicis. "Els resultats electorals van ser falsificats, exigim pau i justícia per a tots els bielorussos".

No gaire lluny d'allà, i al voltant d'un centre de detenció de la ciutat on es creu que podrien estar tancats una part important dels detinguts aquests dies, se sentien crits perquè alliberessin els "presos polítics". A l'edifici també s'hi acostaven familiars de persones desaparegudes durant els aldarulls, que intentaven rebre alguna pista d'on podien ser els seus éssers estimats, de qui no sabien res des del dia que van sortir a manifestar-se.

La UE, preocupada

Però a l'altra banda del tauler de joc, Lukaixenko, de 65 anys, continua ferm en el seu discurs. Per a ell, totes aquestes persones que surten al carrer exigint justícia i també un canvi de rumb per al seu país són "persones amb un passat criminal que estan desocupades" i que reben suport de l'estranger per desestabilitzar el país –entre d'altres, ha acusat la República Txeca–. Dimecres els feia arribar aquest missatge: "De manera amistosa els adverteixo a tots que mirin de trobar una feina". Dies abans, el president –un dels grans negacionistes dels perills del covid-19– havia advertit que esclafaria aquells que sortissin a protestar pel seu triomf.

Però la realitat és que a Lukaixenko els enormes dubtes que sobrevolen la seva victòria li han fet mal, i n'ha sortit debilitat. Diversos governs occidentals, entre els quals els Estats Units i la Unió Europea, ja han expressat la seva desconfiança i, sobretot, han condemnat la reacció violenta de l'executiu davant les veus dissidents. Divendres se celebrarà una reunió extraordinària per videoconferència dels ministres d'Exteriors dels països membres de la UE en què s'abordarà la situació, que s'enquista a Bielorússia.