La mort de Bin Laden: el dia que Twitter es va avançar als mitjans

2 de maig del 2011. Abbottabad, una ciutat benestant del nord del Pakistan coneguda per les seves escoles d'elit. La 1 de la matinada. Un consultor informàtic sent soroll. "És estrany", tuiteja.

"Marxa, helicòpter, abans no agafi el meu matamosques gegant!", afegeix Sohaib Athar en un altre tuit.

A Washington són les 4 de la tarda de l'1 de maig. Diumenge. El president dels Estats Units i tot el seu equip de seguretat nacional es troben reunits a The Situation Room –la sala d’emergències de la Casa Blanca– seguint l’operació més important de la història recent del país. L’assalt a l’amagatall de Bin Laden. "Van ser els 40 minuts més llargs", diria dies més tard Barack Obama. Amb l’única excepció –afegiria– de quan la seva filla Sasha va caure malalta de meningitis quan tenia tres mesos.

Els helicòpters abandonen el bastió del líder d'Al-Qaida a les 16.05, hora de la costa est. El cadàver de Bin Laden és dins. Els 'seals' de l'exèrcit nord-americà l'han abatut. L’operació ha estat un èxit. A les set de la tarda, el president nord-americà rep la confirmació sobre la identificació del cadàver. Obama truca als expresidents George W. Bush i Bill Clinton.

El perill continua sense Bin LadenLa Casa Blanca convoca una roda de premsa per a les 22.30 hores. El grup de periodistes que habitualment segueix la informació del president rep un correu electrònic amb el missatge "get to work" [posa’t a treballar], no fos cas que hi enviessin el becari.

Roda de premsa del president un diumenge a la nit, passa alguna cosa important. Antoni Bassas, aleshores corresponsal de TV3 als Estats Units, es mostra sorprès. "Ningú en té ni idea, de què pot voler parlar", tuiteja.

El maig del 2011, Twitter tenia 85 milions d’usuaris actius –ara en té més de 300– i ja s’havia convertit en una xarxa de comunicació massiva ideal per seguir esdeveniments en directe. Les xarxes socials han transformat el periodisme. Qualsevol ciutadà pot emetre continguts globals. Un mitjà d’autocomunicació de masses; així ho ha anomenat el professor Manuel Castells. El poder del retuit. La informació es comparteix i es viralitza a una velocitat inimaginable fa uns anys.

Politico, la brillant web especialitzada en informació política de Washington, demana als seus seguidors que especulin sobre el tema de la roda de premsa. Comença a bullir l'olla de Twitter.

En qüestió de minuts, fonts anònimes del Pentàgon i de la Casa Blanca comencen a filtrar la informació. Gran lliçó de professionalitat dels periodistes nord-americans, que busquen insistentment confirmar la notícia per tres fonts. A les 22.40 h, la NBC deixa anar que serà una notícia sobre Bin Laden, i a les 22.43 h, la CNN diu que "és una cosa que poble americà fa temps que espera". La cadena de notícies d'Atlanta no vol anunciar res fins que no ho tingui confirmat per més fonts. El periodista Wolf Blitzer, tota una institució a Washington, diu que "el país ho ha de sentir del seu president". Enmig d'una gran expectació, la roda de premsa s'endarrereix una hora.

La prudència de la premsa nord-americana contrasta amb la del Keith Urbahn, cap de l'equip de l'exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld. Urbahn és la primera persona del cercle polític de Washington a fer pública la notícia. A les 22.24 h escriu aquest tuit: "M'explica una persona important que han matat Ossama bin Laden. Vaja"

Immediatament, Brian Stelter, tuitaire de The New York Times amb 50.000 seguidors, en fa una menció que esdevé clau en la ràpida propagació de la notícia.

Una hora abans que Obama ho anunciï, Twitter ja ha donat la notícia de la mort de Bin Laden.

Keith Urbahn va revelar després que la seva font havia estat un productor d'informatius d'una cadena de televisió. "Les notícies sobre la mort dels mitjans de comunicació de masses arran del meu primer tuit són enormement exagerades", va afegir. La mort de Michael Jackson va ser la primera gran notícia en què un mitjà digital es va avançar als mitjans tradicionals, amb Twitter i Facebook com a caixa de ressonància. Però, aquest cop, Keith Urbahn va donar la primícia directament a Twitter, una eina que ni tan sols existia quan es van produir els atemptats a les Torres Bessones.

A les 22.32, Jill Jackson, productora d'informatius de la cadena CBS, diu: "Un assessor de la comissió d'intel·ligència del Congrés confirma que Ossama bin Laden és mort. Els EUA en tenen el cos".

I cinc minuts més tard, a les 22.37 hores (2.37 UTC), l'edició en anglès de la Wikipedia s'actualitza amb la dada de la mort de Bin Laden. Deu minuts més tard es modifica l'edició espanyola. La catalana es modifica una hora més tard, a les 5.49, hora catalana.

A les 22.45 h, les principals cadenes nord-americanes ABC, NBC, i també la CBS –per a la qual treballa Jill Jackson–, interrompen la programació.

Poc després, The New York Post ja titula: "El tenim". The Huffington Post obre el web de banda a banda amb "Mort". A les 22.44 h, 'The New York Times' dóna la notícia a Twitter. A internet tot va tan ràpid que, fins i tot, una enciclopèdia s'ha avançat al prestigiós diari de Nova York.

La notícia també arriba a Abbottabad. El consultor informàtic Sohaib Athar parla de "rumors interessants" a les 23.00, hora de Washington.

De seguida, tot i que el president encara no ho ha anunciat oficialment ni ningú de la seva administració ha dit res en públic, desenes de persones es dirigeixen a la Casa Blanca, a Washington, i a Times Square, a Nova York, per celebrar la notícia. La gent crida "USA, USA" des de la reixa de la residència presidencial.

A les 23.35 h, Obama confirma la mort de l'home més buscat. El president del Twitter, de la primera campanya electoral transmèdia, anunciarà la notícia més important quan ja tothom la sap. En el moment en què el president comença el seu parlament, la xarxa social registra més de 4.000 missatges per segon.

L'anunci ja és oficial. Vuit hores més tard, al Pakistan, Sohaib Athar confirma la connexió entre els helicòpters i l'explosió que ha vist de matinada amb la mort de líder d'Al-Qaida. Sense saber-ho, ha piulat la notícia de la dècada.