Gairebé 200 morts en 48 hores a Síria pels bombardejos del règim

BarcelonaL'enèsima onada d'atacs del règim de Baixar al-Assad a la regió siriana de Guta -el principal feu opositor- ha superat límits d'inhumanitat. Gairebé 200 persones, inclosos 60 infants, hi han mort i almenys 470 han resultat ferides durant les últimes 48 hores a causa dels atacs aeris i d'artilleria de les forces governamentals sirianes. Aquesta xifra, el nombre més gran de víctimes mortals a causa d'un bombardeig en tres anys, evidencia la contínua brutalitat que es viu en aquesta zona de Damasc, assetjada des de fa anys per les bombes d'Al-Assad.

La gran majoria de víctimes, com en altres episodis, són civils: famílies amb nens, que s'hi troben atrapades. Davant l'incident, l'Unicef s'ha quedat sense paraules. Després de conèixer les morts, aquesta organització ha llançat un comunicat pràcticament en blanc on només es llegia: "Cap paraula farà justícia als menors assassinats, ni a les seves mares, pares ni éssers estimats".

L'Observatori Sirià dels Drets Humans, que porta temps denunciant la crueltat d'aquesta guerra que ja fa set anys que martiritza el país, ha apuntat que almenys hi ha 250 ferits. Els atacs, perpetrats per avions, helicòpters i artilleria del règim, van tenir lloc a les localitats d'Hamuriya, Saqba, Mesraba, Kafr Batna, Beit Saua, Haza, Otaya, Yisrín i Zamalka. La mateixa organització calcula que des de diumenge, els atacs haurien provocat gairebé 200 víctimes mortals.

"Els bombardejos són contra zones civils, no n'hi ha hagut cap en contra dels fronts de batalla", ha lamentat un portaveu de l'opositor consell local d'Hamuriya. "Primer hi va haver un bombardeig en el qual diversos avions van llançar fins a vuit coets contra un barri residencial. Després, sis projectils més contra un altre barri", ha detallat el portaveu, que s'ha identificat a Efe com Ismail i que denuncia que els atacs a barris residencials fa temps que es repeteixen. Les Nacions Unides, per la seva banda, han demanat un alto el foc immediat a la zona i han afirmat que la situació fa temps que "està fora de control", després d'una "escalada extrema de les hostilitats".

Atacs que es repeteixen

I és que la violència a Guta -escenari de diversos atacs químics d'Al-Assad- és sistemàtica. Des del començament del 2018, el règim, i també els seus aliats de Rússia i l'Iran, han intensificat les massacres. Els civils, coneixedors de la situació, viuen pràcticament ocults en soterranis. Però cada cop hi ha menys edificis que en tinguin, per tant, moltes famílies "no troben protecció i es queden a les cases pregant ajuda a Déu", explica Ismail. Els hospitals -que ja no abunden en la regió- mercats o escoles també han estat blanc de míssils. A més, l'escassetat i, sobretot, la gana martiritza la població: s'han detectat diversos casos de desnutrició infantil, fet que evidencia la necessitat, tal com apunten les Nacions Unides, d'una treva.

De fet, a principis d'aquest mes, l'ONU va demanar una pausa humanitària d'almenys 30 dies en el conflicte per poder assistir centenars de milers de sirians en àrees assetjades o de difícil accés, i per evacuar malalts i ferits. En les últimes setmanes, centenars de persones han perdut la vida per l'augment dels atacs a Guta Oriental, on l'ONU calcula que hi ha unes 400.000 persones atrapades pel setge governamental.

L'oposició a l'exili ha dit en diverses ocasions que és "una guerra d'extermini", i ha criticat el "silenci internacional", davant els "crims" del règim d'Al-Assad, que porta des del 2013 assetjant Guta. Fins al moment, però, ni el govern sirià ni cap dels seus aliats han fet declaracions sobre el tema.