Boris Johnson, escollit nou 'premier' britànic per les bases conservadores

LondresSense sorpreses. Boris Johnson, de 55 anys, ha estat escollit substitut de Theresa May com a líder del Partit Conservador i, per tant, també per ocupar la màxima responsabilitat del govern britànic, segons l'anunci fet aquest dimarts al migdia, al centre de Londres, per responsables de la formació.

El polèmic i controvertit exalcalde de Londres, i també exministre d'Exteriors de la mateixa May entre el juliol del 2016 i el juliol del 2018, fins que va dimitir en desacord amb la proposta de la 'premier' dels termes del Brexit, s'ha alçat amb el triomf imposant-se a l'altre finalista de la cursa, l'encara ministre d'Exteriors Jeremy Hunt, justament l'home que va ser designat per May com el relleu de Johnson al Foreign Office.

Johnson ha obtingut el suport majoritari de les bases conservadores (92.153 vots a favor seu; 46.656 per a Hunt) després d'una campanya d'un més arran de la dimissió de May, que es va fer efectiva el 7 de juny davant la seva impossibilitat d'aprovar el pacte de divorci que havia negociat durant més d'un any i mig amb la Unió Europea (UE). Els propers cent dies, fins al 31 d'octubre, seran claus per a Johnson, i per saber si pot o vol o és capaç de complir la seva promesa de materialitzar el Brexit en la vetllada de Halloween i també de si aconseguirà unificar un partit extremadament dividit sobre el Brexit i, a partir d'ara, sobre la seva pròpia figura.

Des del primer moment, Johnson era el gran favorit per obtenir el lideratge i esdevenir el 'premier' número 77 de la història del Regne Unit, en especial des que va aconseguir la majoria de suports en totes les votacions del grup parlamentari 'tory' per arribar a la final a dos.

Equilibri o radicalisme

La campanya de les primàries ha estat marcada en tot moment per la posició dels aspirants en relació amb el Brexit. Tant Johnson com Hunt advoquen per la modificació del pacte de divorci amb la Unió, suprimint la garantia sobre la frontera nord-irlandesa però sense descartar-ne la sortida a la valenta si Brussel·les es tanca en banda a les peticions de Londres.

Ara, a partir que aquest dimecres Johnson entri finalment a Downing Street com a 'premier' i culmini així una carrera política plena d'alts i baixos, la possibilitat que finalment el Regne Unit surti de la UE l'esmentat 31 d'octubre sense cap acord és més real que mai; si més no, després de les reiterades declaracions que, en aquest sentit, ha fet al llarg de les últimes quatre setmanes el nou màxim responsable de la política britànica.

Però Johnson no ho tindrà gens fàcil com a primer ministre, en especial si s'entesta a traure el Regne Unit de la UE sense acord. El Parlament, que ja ha refusat l'acord de May en tres ocasions, també s'ha expressat de manera inequívoca, i molt contundent, en què no vol una sortida a la valenta. D'altra banda, la majoria de què disposa Johnson és molt exigua, només de dos diputats, i alguns conservadors estan disposats a fer tot el que calgui, fins i tot votar contra el seu propi govern, per evitar-ho.

Aquest dilluns, de fet, el número 2 del departament d'Exteriors, Alan Duncan, va dimitir del càrrec, per poder endegar avui mateix un debat sobre la idoneïtat de Johnson com a 'premier' i la seva capacitat per comandar una majoria al Parlament, un fet que es pot demostrar més conflictiu del que inicialment podria semblar. Finalment, però, l''speaker' de la cambra, John Bercow, va refusar aquesta possibilitat i, com a mínim, Johnson tindrà una mica de coll gràcies al recés de l'estiu. Els parlamentaris marxen de vacances aquest dijous i les sessions, i les possibles accions contra Johnson per defensar-se del no acord, no es podran reprendre fins a la primera setmana de setembre.

I minuts abans que es conegués la designació de Johnson com a 'premier', la secretària d'Estat d'Educació, Anne Milton, també ha presentat la seva dimissió.

El problema clau per a Boris Johnson, però, és que ha lligat el seu futur als 'brexiters' radicals de l'European Research Group (ERG), que lidera el multimilionari i ultracatòlic Jacob Rees-Mogg, i a altres figures conservadores, com Ian Duncan Smith i Steven Baker, que prefereixen trencar lligams amb la UE al més aviat possible abans que demanar una altra pròrroga. Johnson ha promès en tantes ocasions que el Regne Unit sortirà de la UE el 31 d'octubre, amb o sense acord, que no té, doncs, cap marge de maniobra. Crucialment, però, tampoc disposa de gaire temps per negociar un nou pacte de divorci, una possibilitat que la UE no està gaire predisposada a acceptar.

Les hores següents a arribar demà dimecres a Downing Street ja com a 'premier' de Sa Majestat resultaran claus per conèixer l'abast de les seves decisions. Serà llavors quan haurà de formar govern i opti per un executiu ple de 'brexiters' o bé quan intenti unir el país, o si més no el Partit Conservador, amb una combinació de noms que representin les diferents sensibilitats entre els 'tories'. Tot i així, la preferència dels militants que li han donat les claus de Downing Street és ben clara: millor un no acord que el mal acord pactat per May, sempre a judici dels radicals euroescèptics.