Bornis i cecs per pilotes de goma a Nicaragua

BarcelonaNo hi ha treva a Nicaragua, convertida des de fa 50 dies en un camp de batalla entre civils i forces de seguretat i paramilitars a les ordres del president, Daniel Ortega. Segons l’últim balanç del 4 de juny, la dura repressió contra els manifestants que cada dia omplen els carrers del país s’ha cobrat la vida de 130 persones i ha deixat un miler de ferits, la majoria joves. Entre els ferits n’hi ha una vintena que han patit impactes de pilotes de goma i tindran seqüeles de per vida.

Els impactes han deixat a les víctimes cegues, bòrnies i fins i tot amb dificultats per caminar, segons assenyala la premsa local. Un metge qualificava aquestes víctimes com “una nova generació d’esguerrats” i, en declaracions al diari La Prensa, advertia que les seqüeles permanents es poden veure agreujades pel fet que els afectats no rebin atenció mèdica ràpida perquè, assegura, “n’hi ha que tenen por d’anar als centres de salut per por de represàlies”. La denúncia la confirmen diverses ONG, que alerten que paramilitars impedeixen el pas de ferits a les entrades d’aquests centres i eviten així que els metges puguin tractar-los.

Les víctimes són joves que s’estrenen en la mobilització social. Lideren la primavera nicaragüenca “farts” de la desigualtat social i la falta d’oportunitats en què es troben. “La joventut porta el protagonisme en aquesta profunda crisi perquè avui en dia ser jove és un delicte a Nicaragua”, explica al telèfon Álvaro Leiva, secretari de l’Associació de Nicaragua Pro Drets Humans (ANPDH), una de les organitzacions que intenta tenir al dia les xifres de víctimes. “Són nois de 14 o 15 anys, i joves de 20 a 30. El més gran només té 40 anys”, detalla. De fet, l’últim mort conegut tenia només 15 anys. Amnistia Internacional ha denunciat que les forces de seguretat i els paramilitars disparen per provocar lesions greus o directament per matar.

L’aprovació del projecte per incrementar els impostos a treballadors, empresaris i jubilats va ser la “guspira” que va “encendre un camp d’herbes seques” amb què el president i la seva esposa i vicepresidenta, Rosario Murillo, han deixat el país durant anys d’entesa i “connivència” amb les elits del país. Les expressions entre cometes són de Francesc Badia, editor de Democracia Abierta, per a qui el govern de Managua “ha creuat la línia vermella” tolerant i ordenant una “violència indiscriminada” contra els civils. Arran de la repressió i els primers assassinats de civils als carrers, tant la classe empresarial com la poderosa Església catòlica van retirar el suport a l’executiu i van reclamar la convocatòria d’eleccions anticipades, peticions que el matrimoni presidencial, no obstant, no ha escoltat.

Ortega va fer marxa enrere i va renunciar a aplicar la reforma fiscal, però el gest no va fer que els manifestants tornessin a casa i les protestes continuen a tot el país, amb barricades i víctimes diàries. Ahir, centenars de persones van bloquejar l’accés a la ciutat de Masaya, a una vintena de quilòmetres al sud de la capital, Managua, cosa que feia témer que al final del dia el balanç de víctimes augmentaria, advertia Álvaro Leiva.

La violenta repressió, desmesurada i desproporcionada, en paraules de Badia, és una mostra més que la parella Ortega-Murillo ha abandonat la ideologia revolucionària que va defensar durant la seva joventut i, aprofitant que “Nicaragua es troba fora del radar internacional”, ha caigut en una deriva dictatorial. La incògnita és saber si aquests 50 dies de protesta fructificaran en un canvi o en més repressió.