Una borrasca similar a un huracà manté l'alerta per aiguats a Grècia

BarcelonaLa monotonia meteorològica que tenim aquests dies al Mediterrani occidental no té res a veure amb la greu situació que es viu a la part oriental. Una potent borrasca afecta des de fa diversos dies països com Itàlia i Grècia, i molt especialment la regió d'Àtica d'aquest segon país, on dimecres les inundacions van provocar-hi, com a mínim, 16 víctimes mortals i on 6 persones encara estan desaparegudes.

Les conseqüències més greus dels aiguats van afectar molt especialment la localitat de Mandra, ubicada a només 20 quilòmetres d'Atenes, on es van produir la majoria de les víctimes mortals. Les pluges, molt intenses, van convertir els carrers de ciutats com Mandra i Nea Peramos en potents rius que arrossegaven cotxes amb facilitat. Segons l'agència Efe, moltes de les víctimes van ser sorpreses en subterranis. El nivell de l'aigua va arribar fins als dos metres en alguns casos. El ministre de l'Interior grec, Panos Skurletis, va carregar ahir part de la culpa del desastre a les autoritats locals, ja que, segons ell, s'han donat permisos de construcció en antigues lleres de rius. Segons les autoritats locals, a la ciutat de Nea Peramos haurien quedat inundades fins a 1000 cases.

Grècia podria viure noves complicacions durant les pròximes hores, ja que diferents models de previsió fan pensar que la borrasca s'enfortirà aquest dissabte. La pertorbació podria fins i tot assolir característiques similars a les d'un petit huracà, amb un ull definit i amb pluja i vent molt forts. A la pertorbació se l'anomena 'Duna', gràcies a l'habitual sistema de nomenclatura de borrasques de la Universitat de Berlín.

No seria el primer cop que el Mediterrani engendra un dels anomenats 'medicane', un terme que barreja 'hurricane' i 'Mediterrani'. Tant a la tardor del 2016 com el 2014 i també el 2011 va haver-hi processos similars. El fet que el Mediterrani estigui cada cop més calent augura un futur amb més borrasques de característiques tropicals a la zona. La gran pregunta és: hi haurà mai un huracà al Mediterrani?

Alguns estudis i simulacions fan pensar que cap a finals de segle es podrien donar condicions favorables perquè es formin huracans al Mediterrani, però segons els experts en la matèria Bob Henson i Jeff Masters, al Mediterrani hi falten alguns ingredients: el fet que el mar sigui poc profund és un factor en contra, i la gran presència d'illes també dificulta que es pugui gestar una borrasca tan gran i potent.