Vint dies per actuar si Londres no compleix

BarcelonaLa Comissió Europea va fer públic ahir el text de l’acord al qual ha arribat amb el Regne Unit. En conjunt, unes 1.300 pàgines de les quals 1.246 estan dedicades als termes que regiran el comerç i la cooperació entre les dues parts. La lletra petita d’aquest acord matisa, entre altres aspectes, els mecanismes per resoldre discrepàncies. En el pitjor dels casos, tant la Unió Europea com el Regne Unit poden aplicar en només 20 dies “mesures reequilibrants” del perjudici que percebin.

Per exemple, en el cas de desacords al voltant dels estàndards laborals, socials o mediambientals, tenen l’opció d’obrir un període de discussió que hauria de durar 30 dies i que, en cas de no resoldre’s, acabaria en mans d’un comitè d’experts que té aproximadament sis mesos (en què s’inclouen hipotètiques apel·lacions de la part afectada) per concloure un informe resolutiu.

Però si tant la Unió Europea com el Regne Unit percebessin un impacte material o econòmic fruit de “divergències significatives”, disposa d’un procediment alternatiu: prendre represàlies (suspendre parts de l’acord o imposar aranzels) contra la part oposada que es podran aplicar en 20 dies: 15 dies de marge després de la notificació i cinc per executar la decisió presa.

Els casos esmentats com a exemple són els següents: que una de les dues parts augmenti els seus nivells de protecció en l’àmbit laboral o social, cosa que incrementaria els costos de producció i provocaria un greuge competitiu, o que hi hagi un sistema de control de subsidis que distorsioni el comerç.

Aranzels extraordinaris

Més enllà d’això, un dels punts més celebrats de l’acord estableix que ni la Unió Europea ni el Regne Unit poden aplicar cap aranzel o taxa extraordinària en l’intercanvi d’un bé. És a dir, que la importació i exportació de qualsevol producte hauria de costar el mateix que si es dirigís a qualsevol altre estat membre. Això sí, segons el text publicat ahir, “les parts poden imposar càrrecs o recuperar costos” si el personal duaner ha de treballar fora de l’horari oficial de les oficines, si la transacció requereix d’anàlisi o informes d’experts sobre mercaderies o si s’han de fer mesures de control excepcionals, per exemple. Tant el Regne Unit com la Unió Europea han de fer públics els recàrrecs aplicats a les importacions o les exportacions i la raó per la qual els apliquen.

A més, les dues parts estan obligades a intercanviar estadístiques d’importació un cop l’any durant una dècada, per tal de controlar el funcionament d’aquest acord.

Pel que fa al transport aeri, pocs canvis: les aerolínies europees i britàniques podran seguir operant al Regne Unit i a la Unió Europea com fins ara.

En el cas del roaming, el text només indica que el Regne Unit i la Unió Europea han de cooperar per promoure tarifes “transparents i raonables” al voltant dels serveis d’itinerància mòbil internacional (trucar o utilitzar internet al mòbil fora de casa). La idea, diu el document, és que es promogui “el creixement del comerç entre les parts” i que millori “el benestar del consumidor”. En concret, els dos implicats haurien de garantir informació sobre tarifes fàcilment accessible i que els visitants puguin accedir als serveis de telecomunicacions del país on vagin. En cap cas, afirma el document, s’exigeix a cap de les dues parts que reguli les tarifes o les condicions dels serveis d’itinerància mòbil internacional. Dependrà, doncs, del que triïn fer les companyies.