La UE i el Regne Unit salven el Brexit amb un acord en el temps de descompte

Barcelona / LondresJa se'l pot batejar com l'acord de la nit de Nadal. S'han estirat terminis al màxim i s'han saltat totes les dates límit que s'havien autoimposat, però finalment el Regne Unit i la Unió Europea (UE) han pactat les línies mestres que han de regir la seva nova relació després del 31 de desembre, quan el Regne Unit deixarà de compartir paraigua legal amb la Unió després de gairebé mig segle. Per aconseguir-ho, els negociadors han passat un altra nit en blanc regatejant petits percentatges dels drets de pesca d'espècies concretes, que han culminat just a temps per sopar tranquils aquest 24 de desembre i donar una mica més d'èpica –si calia– a una agònica negociació. Fonts europees han confessat que l'acord no s'ha donat per tancat fins tres quarts de tres d'aquesta tarda.

"Ja podem deixar enrere el Brexit", ha celebrat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que s'ha confessat alleugerida: "Normalment, al final d'una llarga negociació, estic contenta. Però avui només tinc una certa satisfacció i també, francament, alleugeriment". Von der Leyen, cansada però satisfeta ha defensat que l'acord és beneficiós per protegir els interessos europeus i tot seguint els caps d'estat i de govern de la UE han anat piulant per felicitar-se i fer pinya. Però una de les feines que queda per fer és vendre aquest complicadíssim acord a les respectives audiències.

Per això, poc després a Downing Street ha comparegut Boris Johnson per repetir el relat habitual sobre el després del Brexit. "Des de l’1 de gener serem fora de la unió duanera i del mercat únic. Les lleis britàniques seran elaborades únicament pel Parlament britànic, interpretades pels jutges britànics dels tribunals britànics, i la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'acabarà". Com també, per exemple, s'acabarà la participació britànica en el programa Eramus d'intercanvi d'estudiants, a voluntat de Londres, tal i com ha recordat el negociador europeu, Michel Barnier.

El simbòlic escull de la pesca

Per a aquells que (més que comprensiblement) s'haguessin perdut en aquest laberint: sí, el Regne Unit ja havia marxat de la Unió Europea, però va ser una sortida que es podria simplificar com a simbòlica. L'acord de finals de novembre del 2019, ratificat a principis d'aquest any, pactava les condicions de la sortida i obria un període de transició durant el qual el Regne Unit encara ha estat legalment sota el marc comunitari i que servia per negociar la relació futura. És a dir, els principis que regiran entre un Regne Unit i una UE que ja seran dues entitats completament independents.

La bona nova nadalenca l'han poguda donar Von der Leyen i Johnson després de negociar sense parar "peix per peix" al llarg de les últimes hores. Una vegada van donar per resoltes les disputes en competència empresarial i l'arbitratge de futures disputes, la pesca ha sigut l'últim gran escull per superar l'acord malgrat que només suposa el 0,1% del PIB britànic i l'1% de l'europeu. Que els negociadors hagin arribat gairebé a la vigília de Nadal sense dormir per petites espècies de peix és una ironia més d'un enrevessat procés que va començar fa ja més de quatre anys i mig amb el referèndum convocat per David Cameron. No és tant qüestió de diners com de sobirania (i gairebé d'orgull), com ho ha sigut tot l'embolic del Brexit. "Per primera vegada, des de 1973, serem un estat costaner independent, amb ple control sobre les nostres aigües", ha reblat Johnson.

El bloqueig venia perquè la Unió reclamava garanties per poder donar estabilitat als seus pescadors mentre el Regne Unit pretenia reduir fins a un 80% la quota de pesca dels vaixells europeus en aigües britàniques. Finalment, la UE ha aconseguit rebaixar la ratallada a un 25% i prorrogar aquestes condicions durant cinc anys. Després ja caldria renegociar-les anualment.

Però les negociacions s'havien enverinat des del primer dia. Johnson havia acusat la UE d'intentar retenir el Regne Unit sota la sobirania europea mentre a Brussel·les s'acusava de voler gaudir dels beneficis del mercat únic sense complir les seves normes, amb por que s'acabés convertint en un Singapur a Europa i amb França i Dinamarca especialment preocupades per la pèrdua d'accés a les aigües britàniques per pescar.

Tanmateix, a mesura que s'acostava el barranc, Johnson veia la duresa que tindria el cop. Els últims dies s'han acumulat cues de camions per creuar el canal de la Mànega (abans i tot de les provocades per les restriccions a causa de la nova soca del coronavirus) i augmentaven els nervis sobre les possibilitats de faltes de subministrament. Aquesta part de l'acord s'ha resolt sense aranzels però amb la creació d'un mecanisme de control que supervisarà els negocis entre dues bandes. Així les empreses britàniques podran gaudir dels beneficis d'accedir al mercat únic però sota la lupa d'un nou mecanisme que garantirà la lliure competència i on es podran elevar queixes i aplicar represàlies en cas d'incompliment. A més, hi ha el compromís britànic de no recular en els estàndards europeus mediambientals o laborals. Brussel·les, però, recorda que "no serà el mateix" i que el dia 1 de gener res serà tan senzill com fins ara.

Centenars de pàgines per ratificar

El miracle ha arribat just a temps per brindar amb el sopar de Nadal, però queden passos per complir. Els ambaixadors de la UE es reuniran demà mateix a les 10 del matí per analitzar el text perquè cal que el Consell Europeu li doni llum verda. No s'esperen entrebancs, però la possibilitat d'un veto per part d'un estat membre existeix. També es reuniran demà al matí els líders dels grups parlamentaris de l'Eurocambra, que ha de ratificar el text. L'Eurocambra ja havia arrufat les celles perquè segellar un text ple de legalismes de centenars de pàgines, que s'ha de traduir a totes les llengües oficials de la UE habitualment pot trigar fins a un mes. Pretendre fer-ho en menys temps és veure el Parlament com una simple cambra ratificadora quan hauria de tenir temps per analitzar el text i manifestar dubtes o opinions.

Per això, la urgència pot forçar una ratificació provisional que implicaria acabar el procés al gener. I que acabi el procés de ratificació no voldrà dir acabar amb els maldecaps que ha provocat la separació entre el Regne Unit i la Unió Europea: aquesta és la base d'una cooperació que pot continuar sent espinosa malgrat els missatges amistosos que s'han intercanviat Von der Leyen i Johnson des dels respectius faristols. És així, però, amb un pacte comercial que, a diferència del que és habitual, s'ha fet per divergir i no convergir, comença una nova etapa en l'agredolça relació entre el Regne Unit i la Unió Europea. "Tot final és un nou començament", ha dit la presidenta de la Comissió citant T.S. Elliot.