La UE crida Londres a "intensificar" les negociacions de l'acord post-Brexit

LondresLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha instat aquest divendres a "intensificar" les negociacions de l'acord comercial que hauria de regir la nova relació entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) a partir de l'1 de gener de l'any vinent, un cop s'acabi el període de transició del Brexit. Una intensificació que demà dissabte podria viure un moment especialment significatiu amb la reunió virtual que mantindrà amb el primer ministre britànic, Boris Johnson.

La notificació de la trobada ha arribat hores després que la mateixa Von der Leyen fes públic, aquest dijous, que la Comissió emprenia accions legals contra Londres, després que Downing Street hagi fet cas omís de l'advertiment de la Unió perquè tirés enrere abans de finals de setembre les tres clàusules de la llei del mercat interior que contravenen diverses parts del l'acord de retirada, que les dues parts van signar l'octubre de l'any passat.

"El primer ministre parlarà demà a la tarda amb la presidenta Von der Leyen per fer balanç de les negociacions i discutir els propers passos", ha dit aquest migdia un portaveu de Downing Street. En principi, la que s'ha tancat avui ha sigut la novena ronda de converses, l'última programada. Aquesta tarda a primera hora el negociador en cap de la Unió, Michel Barnier, ha emès una valoració en què, si bé ha destacat alguns punts d'avenç, també ha posat damunt la taula que continuen els mateixos entrebancs que fins ara han fet impossible l'acord.

Els tres esculls

Tot i que hi ha hagut "novetats positives sobre alguns temes com la seguretat aèria, la coordinació de la seguretat social i el respecte dels drets fonamentals i les llibertats individuals, que són condició prèvia –deia el text– per a la nostra futura cooperació policial i judicial en matèria penal", alhora també s'ha constatat "la falta de progressos en alguns temes importants, així com persistents divergències greus en qüestions de gran importància per a la Unió Europea".

Bàsicament, les que afecten les ajudes públiques a les empreses, la governança de l'acord i la qüestió de dins de quin marc es resoldrien les disputes, a més d'un pacte a llarg termini en matèria pesquera. D'acord amb fonts coneixedores de la negociació, el compromís britànic sobre pesca per a un període de transició de tres anys, amb una quota decreixent per a la Unió i creixent per al Regne Unit, i la distribució de les ajudes estatals han quedat per sota de les expectatives de Brussel·les.

Boris Johnson va posar com a data límit per a l'acord el 15 d'octubre. Tot i les dificultats, en qualsevol moment es podria posar fil a l'agulla. Com l'any passat quan es negociava el divorci, les dues parts són conscients (i en aquest cas encara més a causa de la pandèmia) que contravenint el que va dir Theresa May a l'inici de tot el procés (2016), val més un mal acord que no pas un no-acord. El primer ministre irlandès, però, ha admès la dificultat i el repte d'aconseguir-lo, especialment en la qüestió de la igualtat de condicions (ajudes estatals). "Serà una negociació difícil. El terreny de joc igualitari continua sent una àrea de preocupació considerable. Hi hauria d'haver condicions de joc equitatives en termes d'accés al mercat únic. Encara és un problema en què s'hauran de fer progressos. Ningú està subestimant la feina que queda per intentar tractar aquests problemes tan difícils". Es tracta, però, de signar un pacte per "fer el mínim perjudici a la nostra economia".