La UE i Londres, davant el definitiu "moment de la veritat" del post-Brexit

Londres"Moment de la veritat" per al pacte del post-Brexit. Així ha definit aquest divendres al matí el negociador en cap de la Unió Europea (UE), Michel Barnier, les hores que queden fins diumenge a mitjanit, quan en teoria expirarà un altre –un més, i potser més informal– termini per aconseguir un acord comercial per al post-Brexit entre Brussel·les i Londres, segons que van posar ahir de manifest els presidents dels diferents grups representats al Parlament Europeu. Dacian Ciolos, líder del grup liberal Renew, aliat del president francès Emmanuel Macron, va dir que calia fixar un límit perquè "la incertesa que pesa sobre els ciutadans i les empreses com a resultat de les decisions del Regne Unit" s'estava tornant "intolerable".

Barnier, també davant el Parlament, s'ha expressat en termes més diplomàtics: "És el moment de la veritat. Ens queda molt poc temps, només poques hores per treballar aquestes negociacions d'una manera útil si volem que aquest acord entri en vigor el primer de gener".

El premier britànic, Boris Johnson, i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, van parlar aquest dijous per telèfon i van constatar alguns avenços en terrenys com la competència i la governança de les futures i hipotètiques desavinences. Però explícitament Von der Leyen va esmentar el "sector pesquer" com l'últim gran escull.

Un tema que s'arrossega des del començament de les negociacions i que malgrat que té prou significació simbòlica per a totes dues bandes, en termes econòmics és insignificant: el 0,1% del producte interior brut (PIB) britànic i l'1% comunitari. Per aquesta raó és pràcticament impensable –encara que sí possible, perquè el Brexit sempre ha demostrat la capacitat de trencar qualsevol pronòstic– que se'n vagi en orris un any de feina i milers de milions en pèrdues amb el cost afegit de milers de llocs de treball a banda i banda del canal.

Però el resultat és incert. O, si més no, és el que es vol fer veure. Perquè, arribats a aquest punt, el que compta és la manera com cadascú vendrà la signatura d'un pacte a la parròquia respectiva. I en aquesta qüestió, qui té menys marge de maniobra és Johnson. Per això, quan Barnier parla de "moment de la veritat", s'hi adreça directament. L'acord hi és, però cal posar-hi la rúbrica. I ara matiex només és el premier qui pot fer-ho.

Millor oferta de la UE

Però Johnson encara es defensa i parla de sobirania i control de les lleis i de les aigües territorials. I un parell d'hores després que Barnier l'advertís des de Brussel·les, el premier s'hi tornava des de Bolton, a 18 quilòmetres al nord-oest de Manchester, i instava la UE a "mirar [les negociacions] amb sentit i fer al Regne Unit una oferta millor [sobre l'accés als bancs de pesca]. Crec que hem fet moltes coses per intentar ajudar, i esperem que els nostres amics de la Unió tinguin sentit i s'asseguin a la taula amb alguna cosa".

La millor oferta de la UE passa per rebaixar les pretensions dels estats costaners. D'acord amb fonts coneixedores de les negociacions que esmentava aquest divendres a la tarda la Ràdio Televisió Pública Irlandesa, l'estira i arronsa se centra en quina serà la quota que es permetrà capturar als pesquers comunitaris. La UE ha suggerit que podria renunciar al 15% o 18% del valor dels 650 milions d'euros que captura cada any en mars del Regne Unit. A més, la pretensió de Brussel·les és que les noves condicions s'introdueixin gradualment en un període de deu anys.

Però Londres vol que la UE renunciï al 60% del volum de les captures i que el nou règim s’introdueixi al cap de tres anys. El govern britànic també vol diferenciar entre espècies, cosa que augmentaria al 80% la renúncia de la UE.

Al migdia, Barnier s'ha reunit amb funcionaris dels vuit estats costaners de la UE per determinar el marge de maniobra en les negociacions que s'han reprès aquesta tarda a Brussel·les. Des de Dublín, el primer ministre irlandès Micheál Martin s'ha mostrat pessimista perquè hi continuen havent "dificultats molt importants".

Per tant, és impossible predir-ne un resultat ni tampoc dir si el termini de diumenge fixat pel Parlament Europeu anirà encara una mica més enllà, tal com ja ha passat anteriorment: amb el que Johnson i Von der Leyen van pactar fa deu dies en un sopar a Brussel·les i, després, un cop arribada la data, diumenge passat, van decidir allargar encara més la jugada i l'agonia. La cosa més incomprensible, i desesperant, és que si no hi ha acord ara, al cap de tres o sis mesos a tot estirar Londres i Brussel·les tornaran a seure a la taula per resoldre el mateix escull.