Londres admet que infringeix el tractat internacional del divorci del Brexit

LondresLa intenció de Boris Johnson d’anul·lar parts del pacte de divorci del Brexit, signat l’any passat amb la Unió Europea (UE) per formalitzar-ne la sortida, posa els pèls de punta. Però no només a Europa, sinó també a casa seva. Diputats conservadors han criticat obertament la iniciativa, tot i que tampoc no ha faltat algun destacat brexiter que ha demanat estripar-lo, tot i les obligacions legals adquirides.

Per si quedava algun dubte de les intencions de Johnson, en un debat urgent que ha tingut lloc aquest dimarts al migdia, el ministre per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, ha admès que la nova llei que ha de regular el mercat interior del país, i que es presentarà demà als Comuns, “infringeix” la legalitat ratificada a finals del 2019 entre Brussel·les i Londres. L’acord va posar fi a més de mil dies de tortuoses negociacions després del referèndum del 2016 i ara pot ser paper mullat.

Infringeix la legalitat però de manera molt limitada, ha dit Lewis als Comuns. En la seva intervenció, el ministre ha afirmat una cosa i la contrària: “Diria que sí, que [la nova legislació] infringeix el dret internacional d’una manera molt específica i limitada”. Després ha continuat: “Estem decidits a assegurar-nos que complim l’acord que tenim al protocol [d’Irlanda del Nord] i la nostra principal prioritat és fer-ho mitjançant les negociacions i el treball del comitè conjunt”.

Comitè bilateral

El comitè bilateral Regne Unit - Unió Europea negocia els aspectes pràctics de l’esmentat protocol –part clau del pacte de divorci, dissenyada per evitar el restabliment d’una frontera dura a l’illa i preservar els Acords de Pau de Divendres Sant–, que tracta d’ajudes estatals i en quins casos cal establir controls duaners sobre béns de consum, aliments i animals.

Londres vol fer la seva pròpia interpretació, i la llei del mercat interior –i també la de pressupostos, que es presentarà al mes d’octubre– és el que busquen i el que ha despertat desconfiança a Brussel·les. Si dilluns van ser tant la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, com el president del Consell, Charles Michel, així com el negociador en cap de la Unió, Michel Barnier, els que demanaven el compliment del que s’ha signat, aquest dimarts ho ha fet David Sassoli, informa des de Brussel·les Júlia Manresa Nogueras. El president del Parlament Europeu, “molt preocupat” per la falta d’avenç en les negociacions de l’acord comercial que hauria d’entrar en vigor a la fi del període de transició del Brexit, ha dit: “Quant a la implementació de l’acord de retirada, la confiança i la credibilitat són claus. Esperem que el Regne Unit respecti els compromisos, especialment pel que fa als drets dels ciutadans i a Irlanda del Nord. Pacta sunt servanda [els pactes s’han de mantenir]. L’intent del Regne Unit de soscavar l’acord tindria greus conseqüències.”

Però a Westminster molts ja dubten de les intencions de Johnson. Ho veuen així el cap del gabinet jurídic del govern britànic, sir Jonathan Jones, l’ex primera ministra Theresa May i, entre d'altres, el fiscal general a l’ombra, el laborista Charlie Falconer. Jones ha presentat aquest dimarts al matí la dimissió perquè no combrega amb la decisió de l’executiu, que posaria en perill la seguretat jurídica internacional.

Per la seva banda, Theresa May ha intervingut als Comuns davant de Lewis per criticar com Downing Street malmet un pacte internacional beneït pel mateix Johnson, després de menysprear en nombroses ocasions el que ella mateixa havia intentat establir. “El govern del Regne Unit va signar l’acord amb el protocol d’Irlanda del Nord. Aquest Parlament el va votar [i el va incorporar] a la legislació del Regne Unit. El govern ara n’està canviant el funcionament. ¿Com pot el govern assegurar als futurs socis internacionals que es pot confiar que el Regne Unit complirà les obligacions legals dels acords que signa?”

El fiscal general a l’ombra, Charlie Falconer, al seu torn, ha assegurat que la renúncia de Jones “indica que els alts advocats del govern pensen que l’executiu està a punt d’incomplir la llei”. En el mateix sentit crític s’han expressat més diputats conservadors en el debat. Bob Neill ho ha dit de manera contundent: “L’incompliment o l'incompliment potencial de les obligacions legals internacionals que hem assumit és inacceptable, independentment de si es tracta d’una manera específica o limitada. L’adhesió a l’estat de dret no és negociable”.

Però el sector dur del Brexit es frega les mans amb la idea que Johnson se’n desfaci. Així ho ha dit Bernard Jenkin, número dos del col·lectiu de brexiters que tant li van fer la vida impossible a Theresa May i que, al final, van recolzar Johnson. En un article publicat a la revista Diplomat, Jenkin recorda que els membres del Grup de Recerca Europeu (European Research Group) van votar la llei del Brexit perquè el premier els va prometre que l’acord es podria refusar. “Tenim un acord de retirada –escriu Jenkin– perquè els euroescèptics com jo el vam votar per ajudar el país a sortir d’una crisi política paralitzant. Si no arribem a un acord [de lliure comerç] amb la UE, el [pacte del] Brexit no es farà fins que el govern del Regne Unit faci la seva pròpia interpretació. Si la UE insisteix en una interpretació no raonable, el Regne Unit ha d’estar disposat a repudiar l’acord de sortida.”

Nous projectes de llei

Downing Street va reconèixer dilluns que el nou text legal afectava les normes duaneres i comercials i també les relatives a les ajudes estatals a les empreses un cop s’acabi el període de transició del Brexit, el 31 de desembre.

La polèmica sobre el tractat ha coincidit amb el començament, aquest dimarts a Londres, de la vuitena i decisiva ronda de converses entre la UE i el Regne Unit per aconseguir l’esmentat pacte comercial. El negociador en cap britànic, David Frost, ha demanat “realisme” als seus homòlegs de la UE, amb Michel Barnier al capdavant. I també ha assegurat que transmetria el clar missatge que han de progressar aquesta setmana si volen arribar a un acord a temps. Però no en queda gaire, de temps: fins al 15 d'octubre, data que dilluns va posar com a termini final Boris Johnson.