Brussel·les obre un nou procés d'infracció contra Polònia per "protegir els seus jutges del control polític"

Brussel·lesAra que s'acosta l'inici de la campanya electoral, Brussel·les vol demostrar que fa alguna cosa més que discutir i preparar-se pel Brexit. Aquest dimecres el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans (i candidat socialista per presidir-la) ha anunciat l'obertura d'un procés d'infracció contra el govern de Polònia que té l'objectiu explícit de "protegir els seus jutges del control polític". La mesura ha vingut acompanyada també d'un avís a Romania perquè aturi les mesures que vol implementar per crear un sistema d'impunitat contra els líders polítics imputats per corrupció.

Des de l'entrada del govern ultraconservador del govern del partit Llei i Justícia amb Jaroslaw Kaczynski al capdavant, Brussel·les ja havia actuat en contra de la reforma judicial que va impulsar per purgar el Tribunal Suprem. Finalment, però, la Justícia Europea va anul·lar la reforma i Polònia va recular. Tot i això, la Comissió no en té prou i considera que el nou règim disciplinari que ha impulsat el govern ultra "perjudica la independència judicial dels jutges" perquè no els dona prou garanties de "protecció del control polític", com va reclamar el Tribunal de Justícia de la UE. LA reforma judicial polonesa permet que s'actuï contra jutges i que, fins i tot, se'ls sancioni per motius "disciplinaris".

Per això, Brussel·les considera que Polònia ha "fracassat" a l'hora de complir les seves obligacions i el tractat de la UE i fins i tot el dels drets humans, perquè permet que s'investigui jutges per motius "disciplinaris" i que fins i tot se'ls sancioni per haver-se manifestat contraris a la reforma judicial, per exemple. La mateixa reforma també impedeix la independència judicial i la imparcialitat de la Cambra Disciplinària del Tribunal Suprem polonès, que revisa les decisions preses en processos disciplinaris. De fet, com explica la comissió europea, aquesta cambra està formada només per nous jutges nomenats directament pel Parlament polonès. És a partir d'aquest sistema que Brussel·les creu que no es garanteix ni la independència judicial ni tan sols el dret de defensa dels mateixos jutges i que es dona un control polític dels tribunals del país.

Amb l'anunci de l'obertura d'aquest procediment, Polònia té ara dos mesos per respondre de manera formal, pel qual podria indicar que reverteix les reformes i opta per la via que li demana la Comissió. Si no ho fa, s'exposa a sancions.

Romania a la corda fluixa

Però Polònia no és l'únic cas que preocupa la Unió Europea. Romania va entrar a la UE el 2007 sota la condició d'emprendre diverses mesures per millorar i arribar als estàndards que fixa la UE en termes de respecte a l'estat de dret, independència judicial, lluita contra la corrupció i compliment dels drets fonamentals. Fins al 2017, Romania anava en la bona direcció, com ha reiterat la Comissió Europea diverses vegades. Però amb la recent arribada dels socialdemòcrates al govern d'aquest país, s'estan revertint els progressos. El govern actual, del partit en el qual han aparegut diversos casos de corrupció, vol emprendre mesures per donar impunitat a alguns d'aquests casos.

"Romania ha d'anar endavant i no enrere. Vull avisar en contra de qualsevol acció que creï impunitat per als càrrecs que han estat sentenciats per corrupció. Això obligaria la Comissió a actuar", ha avisat Timmermans. El vicepresident de la Comissió Europea ha admès que encara no poden actuar perquè les mesures no han entrat en vigor, però ha avisat que és "urgent" que Romania retorni al camí correcte de reformes. Si no, ha advertit, la resposta de la Comissió serà "robusta".

El cas de Romania (que actualment ostenta la presidència del Consell Europeu) s'ha vist agreujat amb la imputació de l'exfiscal anticorrupció del país Laura Codruta Kövesi, a la qual ha prohibit sortir del país i parlar amb els mitjans de comunicació, just quan ha quedat clar que era la principal candidata a convertir-se en la primera fiscal de la UE.

El debat sobre l'estat de dret a la UE

Aquests dos casos posen de manifest que la Unió Europea es troba davant diversos reptes per garantir el compliment de l'estat de dret i els drets humans dins les seves fronteres. Així ho ha reconegut el mateix Timmermans, que ha admès fins i tot que les institucions europees són més crítiques contra els estats que no són de la UE o que estan pendents d'entrar-hi, mentre que, un cop són dins, es tornen "més dubitatius". Per això, la Comissió ha llançat aquest dimecres una comunicació amb propostes i reflexions sobre la necessitat d'enfortir els mecanismes de control i supervisió dels estats de la UE en aquest àmbit i ha reptat els estats membres a mullar-se més en qüestions que, sovint, són "dolorosos".

"Encara hi ha reticències entre els estats membres per tractar qüestions doloroses entre ells, som molt crítics amb els països que són candidats, però un cop són dins ens tornem dubitatius. Si volem ser seriosos s'ha de tractar la qüestió", ha etzibat.