Brussel·les recalca que cal "evitar qualsevol intervenció militar" a Veneçuela però no aclareix com

Brussel·lesL'entrada de l'ajuda humanitària a Veneçuela que ve directament dels Estats Units està elevant la tensió al màxim al país llatinoamericà. Però davant el conflicte creixent, la Unió Europea –que té els seus màxims representants reunits en una cimera amb els països de la Lliga Àrab– es limita a repetir el missatge de petició d'unes eleccions democràtiques i la necessitat de trobar una sortida "pacífica i democràtica" a la situació. Una portaveu de la Comissió Europea ha dit clarament aquest dilluns que calia "evitar qualsevol intervenció militar a Veneçuela". Això sí, no ha dit com es podia evitar.

Però la tensió no para de créixer i el transcurs dels esdeveniments és incert. Guaidó i Trump exploren "totes les opcions", unes paraules que remeten al fantasma de la intervenció. Els últims dies ja hi ha hagut víctimes mortals i ferits a la frontera amb Colòmbia que, com la del Brasil, es podria acabar convertint en un bany de sang si cap dels dos líders veneçolans cedeix. D'una banda, Juan Guaidó, que es va declarar president interí de Veneçuela a finals de gener, va deixar clar que l’ajuda humanitària entraria al país sud-americà el 23 de febrer “sí o sí”. I Nicolás Maduro, el president veneçolà cada cop més qüestionat, deia que no, que l’ajuda no passaria la frontera de cap manera.

Arran d'aquesta situació, la UE ha condemnat durament els obstacles que Maduro posa a l'entrada d'ajuda humanitària. L'alta representant de la UE, Federica Mogherini, ho va fer a través d'un comunicat aquest cap de setmana: "L'empitjorament de les condicions de vida a Veneçuela a causa de la crisi pluridimensional que pateix el país afecta un nombre cada vegada més gran de veneçolans", començava el comunicat que aquesta alta representant emet sempre en nom dels 28 membres del club europeu.

El mateix text culpava la negativa del règim de Maduro a "reconèixer la urgència humanitària" de l'escalada de la tensió i mostrava la seva "preocupació" pels "disturbis, actes de violència i un increment del nombre de víctimes, en particular a les zones frontereres i a la comunitat indígena pemona". Per això des de la UE es limiten a fer "una ferma crida" a les forces policials i de seguretat per donar mostres de "contenció", "evitar l'ús de la força i permetre l'entrada d'ajuda humanitària". Es mostra un rebuig ferm i una condemna a "la violència o qualsevol iniciativa que pugui desestabilitzar la regió".

Però, malgrat la condemna verbal, la UE no té clara la manera de fer-ho per evitar l'escalada de tensions ni la manera de garantir l'entrada d'ajuda humanitària. La portaveu de la Comissió s'ha limitat a recordar que es va impulsar un grup de contacte amb representants de la UE i de diversos països llatinoamericans que tenien l'objectiu de preparar el terreny perquè es facin unes eleccions "transparents, lliures i democràtiques" al país, però també de permetre que hi entri l'ajuda humanitària que canalitza la UE. A més, la setmana passada s'hi va enviar una "missió tècnica" que es va reunir amb representants de tot l'arc polític i de la societat civil, segons la Comissió Europea. Aquest dimecres hi haurà una reunió d'alts oficials de la UE per preparar la nova trobada ministerial en què s'abordarà la qüestió de Veneçuela.

Fins ara, per la banda europea la institució que més s'havia mullat havia sigut el Parlament Europeu, que va aprovar una resolució que reconeixia Juan Guaidó com a president interí del país i com la persona legitimada per garantir una convocatòria d'eleccions amb totes les garanties.