Brussel·les vol 30 milions de cotxes de zero emissions a les carreteres europees el 2030

BarcelonaLa Comissió Europea vol que l'any 2030 hi hagi 30 milions de cotxes de zero emissions a les carreteres europees. És un dels objectius de la seva Estratègia de Mobilitzat Intel·ligent i Sostenible, que ha presentat aquest dimecres el vicepresident primer i responsable del Pacte Verd, Frans Timmermans, i que té com a objectiu principal reduir un 90% les emissions de gasos d'efecte hivernacle que provenen del transport en els propers deu anys.

L'estratègia inclou una vuitantena d'iniciatives per assolir aquesta fita, entre les quals destaquen l'augment del parc de cotxes de zero emissions fins als 30 milions, una xifra que podria semblar baixa dins dels 280 milions de cotxes que circulen actualment per les carreteres europees (amb dades de l'Eurostat del 2018) però que és una quantitat important tenint en compte que actualment només hi ha uns 2 milions de cotxes registrats a Europa que siguin o bé elèctrics o bé híbrids. I els cotxes híbrids no es podrien considerar totalment de zero emissions.

Per aconseguir-ho, entre altres coses, l'estratègia europea preveu instal·lar almenys 3 milions de punts de càrrega per a vehicles elèctrics a tot Europa i desenvolupar més quilòmetres d'infraestructures per a les bicicletes.

També per al 2030, Brussel·les planteja duplicar el trànsit ferroviari d'alta velocitat i que es desplegui "a gran escala" la mobilitat automatitzada. A més, proposa que "els viatges col·lectius organitzats per a trajectes inferiors als 500 quilòmetres siguin neutres en emissions". Per últim, vol que el 2030 hi hagi vaixells de zero emissions a punt per a la venda.

Cinc anys més tard, el 2035, la Comissió Europea espera que ja hi hagi també un avió comercial que no emeti CO2 a punt per entrar al mercat. En aquest sentit, el pla presentat per Timmermans planteja "crear ports i aeroports de zero emissions", a través d'"incentius" per a la transició cap a energies renovables com a font de combustió per a avions i vaixells.

Tot plegat s'emmarca en el camí fixat pel Pacte Verd, que preveu que Europa sigui climàticament neutra el 2050, cosa que vol dir que les emissions de gasos d'efecte hivernacle del continent no superarien la quantitat que absorbeixen els seus embornals, com els boscos i mars. L'any 2050, l'estratègia de mobilitat preveu que "quasi tots els vehicles" siguin de zero emissions, que els trens d'alta velocitat s'hagin triplicat i que el transport de mercaderies per tren s'hagi duplicat.

Ruta descendent

Les emissions del continent europeu porten anys en ruta descendent i ja han baixat un 23% des del 1990, però encara queda molt de camí per arribar a la neutralitat climàtica per al 2050 que reclama l'Acord de París. Aquest mateix dimecres, però, el Consell Europeu, reunit en cimera a Brussel·les, ha certificat oficialment l'objectiu que proposava la Comissió Europea de reduir el 55% de les emissions l'any 2030. És un objectiu més ambiciós que el que hi havia ara (del 40%), però es queda per sota del que reclamava el Parlament europeu, que volia reduir-les un 60% el 2030. Les ONG demanaven que la reducció fos almenys del 65%.

Les reticències dels estat de l'Est, com Polònia, encara altament dependents del carbó, havien dificultat fins ara aquesta proposta, però sembla que la cimera es tancarà amb un acord de tots els estats membres perquè aquest 55% es pugui incloure dins de la llei climàtica europea, com a mandat ineludible, i alhora es presenti també com a objectiu renovat de la Unió Europea en la primera cimera climàtica de l'ONU, la COP26, que es celebrarà a Glasgow l'any vinent, el 2021 (després de ser ajornada pel covid-19, ja que s'havia de celebrar aquest desembre).

Es tracta d'una trobada molt important per recuperar l'esperit de l'Acord de París, signat tot just fa cinc anys, amb el retorn a la taula dels Estats Units i en un moment en què, gràcies a la pandèmia del covid-19, les emissions de CO2 de tot el planeta s'han reduït per primer cop aquest 2020: el món emetrà un 7% menys que l'any anterior a causa del confinament, tal com va confirmar aquest dimecres l'ONU en el seu informe anual de la bretxa d'emissions, que ratifica el que apuntaven ja altres informes científics.