Brussel·les s'adhereix a una campanya per fer de l'"amor" un "motiu essencial" per viatjar a la UE
Parelles binacionals reclamen als països que aixequin restriccions per poder-se retrobar
BarcelonaSi l'amor és a l'aire, en aquests temps de pandèmia pot haver quedat suspès a la frontera de la Unió Europea que, tancada per evitar l'augment de transmissions del coronavirus, només permet l'entrada de ciutadans de 15 països extracomunitaris que considera segurs. La pandèmia ha aturat en sec la vida dels gairebé 7.500 milions de persones que viuen al planeta i ha deixat en suspens negocis, viatges, estudis, projectes migratoris i també relacions amoroses per les parelles a les quals el coronavirus ha agafat en països diferents.
Internautes de tot el món van començar a les xarxes socials a enviar missatges sobre l'enyorança per retrobar la parella als crits virtuals de #LoveIsNotTourism [#L'amorNoÉsTurisme] o #LiftTheTravelBan [#AixequeuElVetoDeViatjar], en què els enamorats separats reclamaven que per una vegada la diplomàcia i els protocols ferris de seguretat deixessin pas als sentiments i l'amor. És la versió edulcorada de la campanya #VolemAcollir, que reclama l'obertura de les fronteres per deixar entrar dignament els milions de persones que fugen de la guerra i la misèria de casa seva i persegueixen l'amor per la supervivència pura i dura. Però aquesta sí, al contrari que la campanya dels immigrants, ha trobat immediatament ressò oficial a les institucions europees.
"Molts països estan prenent mesures molt més perilloses que la reunificació de les famílies, i això demostra que seria possible fer-ho, però no hi ha un valor econòmic en unir-nos, de manera que es passa per alt", explica a l'agència Efe Eva Hoornaert, una ciutadana belga que viu una relació a distància des de fa dos anys amb un israelià i que el 28 de juny va crear una pàgina web per fer pressió a Europa. Més de 8.000 persones més s'han adherit a la petició de portes obertes a Europa per als enamorats a través de la plataforma Change.org, però s'han organitzat seccions diferents per països amb el mateix esperit: que allò que l'amor ha unit no ho separi una pandèmia.
Si les crides en favor dels refugiats i immigrants han obtingut un cop de porta, la Comissió Europea sí que s'ha entendrit per tot l'amor en la distància que han de patir els residents d'algun dels vint-i-set estats membres, i els dels més de 150 països que hi tenen vetada l'entrada, perquè encara no han donat per controlat el coronavirus i tenen una transmissió superior a la que hi ha en territori europeu.
L'europarlamentari Moritz Körner va enviar una carta amb les peticions dels grups a la comissària europea d'Interior, la sueca Ylva Johansson, que ja s'ha posicionat a favor del moviment i insta els estats a permetre l'entrada de l'enamorat extracomunitari sense demanar cap documentació formal que certifiqui la relació familiar. Segons Johansson, es tracta d'aplicar una definició més "àmplia" del concepte de parella i no limitar-se només als que han passat pel registre civil. "La parella d'un ciutadà o resident legal de la UE que tingui una relació duradora i acreditada hauria d'estar exempta de les restriccions de viatge", ha defensat la comissària en reacció a la campanya sobre l'amor transfronterer a les xarxes socials i que té també una resposta oficial, amb hashtag i tot:#LoveIsEssential [#L'AmorÉsEssencial].
Dinamarca ja ha fet aquest pas i ha autoritzat les parelles que acreditin una relació llarga amb un europeu, i Suècia estudia una mesura similar, però els que estan involucrats en relacions binacionals volen que la iniciativa s'escampi per tots els països i es pugui desconfinar l'amor.
Saúl Sánchez, un mexicà que ha passat la pandèmia lluny de Bèlgica, on viuen la seva companya i el fill de dos anys, subratlla la seva incredulitat que ell s'hagi de quedar a l'altra banda de l'Atlàntic, mentre que, per exemple, els equips cinematogràfics poden volar a Europa per rodar pel·lícules. "Em sembla il·lògic", lamenta a Efe, i assegura que, tot i entendre que la crisi econòmica està fent perdre milions d'euros, es tracta d'activitats que no són essencials. "Haurien normalitzar el viatge per a persones com nosaltres", diu.