La cara oculta i familiar de Fidel Castro

BarcelonaMenys d'una desena de persones al món han tingut l'oportunitat de conviure amb Fidel Castro a la seva llar secreta als afores de l'Havana: l'anomenada casa Punto Cero. Idalmis Menéndez n'és una. Nascuda l'any 1972 a la capital de Cuba, Idalmis va estar casada durant cinc anys amb el segon fill del mandatari i Dalia Soto del Valle, Alex Castro. Dues dècades després d'entrar a la família més hermètica de l'illa i ja establerta a Catalunya, Idalmis parla en exclusiva amb l'ARA de la seva vida al costat d'un dels homes clau del segle XX.

Com per a tants cubans, Fidel era per a Idalmis Menéndez un retrat a la paret de l'escola, el pare de la Revolució, l'etern Comandante... Però del 1994 al 2000, Fidel va ser també el seu sogre, l'home que li va ensenyar a caçar, amb qui anava a pescar, amb qui celebrava el Cap d'Any i amb qui compartia un xai mexuí, un plat àrab que els agradava molt a tots dos i que Fidel va conèixer de la mà de Saddam Hussein.

La majoria de vivències d'Idalmis amb el líder cubà es van produir a la casa particular de Castro: Punto Cero. Ell no hi passava gaire temps i només dinava amb els fills i els nets quan s'ho proposava. Normalment els caps de setmana. Acostumava a arribar-hi molt tard i s'aixecava de taula ben d'hora.

"Recordo sentir passar el seu cotxe a tota velocitat ben entrada la matinada, i veure'l ja despert quan jo anava a esmorzar. Dormia molt poc i llegia molt. A vegades mirava la televisió pública a casa i recordo que, almenys en una ocasió, va veure alguna cosa que no li semblava correcta i va trucar a la cadena per exigir una rectificació", explica Idalmis.

Fidel i Dalia vivien a Punto Cero amb tots els fills, les seves dones i els nets. "No volien que ningú visqués fora del condomini familiar per un problema de seguretat, de control dels fills o també perquè no tinguessin prebendes", explica Idalmis. "Ni tan sols ens deixaven fer servir la piscina, que consideraven un luxe capitalista i només utilitzaven ells".

El complex, on Fidel va viure fins la seva mort i on encara avui viu la Dalia, és al barri de Jaimanitas en una antiga urbanització construïda després de la independència per la burgesia de l'illa. La zona havia quedat deshabitada després de la revolució i Castro hi va instal·lar la seva família i alguns dels seus col·laboradors.

Punto Cero era un secret d'estat, l'espai íntim i de vida familiar del Comandante, el lloc on tots els fills es casaven -"Havies de passar per l'adreçador", diu Idalmis- i l'indret on ella mateix va conèixer Fidel el desembre del 1995. "El primer cop que vaig veure en persona el Viejo tothom es va posar dret quan va entrar. Jo no. No ho vaig fer per cap cosa especial. Només vaig voler ser jo mateixa. Ell se'm va acostar i em va dir: «Ai, muchachita! Ja et volia conèixer! No volies veure'ns?»", recorda Idalmis. Era la boda de Lisette i Antonio, el quart fill de Fidel i Dalia. Fins a aquell moment ella havia evitat anar a la casa dels seus sogres.

Idalmis mai s'havia relacionat amb els cercles del poder. Sense ser anticastrista, sí que estava en contra de moltes decisions del règim. "Jo criticava Fidel i mantenia relació amb exiliats als Estats Units. Era el que a Cuba en deien una gusana ", afirma. Va conèixer Alex Castro per casualitat i, a causa de la censura a Cuba i l'obsessió de Fidel per preservar la seva intimitat, ni tan sols el va reconèixer. "Ells són molt reservats amb la seva vida privada. Només sabia que Fidel tenia un fill [el gran, Fidelito]. No tenia ni idea que tenia cinc fills més. Quan l'Alex em va dir qui eren els seus pares no el vaig creure i li vaig exigir veure el seu carnet d'identitat".

El dia de la boda d'Antonio, Idalmis i Alex ja feia mesos que sortien i Fidel havia demanat veure-la diverses vegades. Quan per fi es van conèixer, el Comandante la va tranquil·litzar respecte a les seves idees i li va donar la benvinguda a la família. "Com a polític, Fidel Castro era un dictador i es va perdre pel camí. Però ell va ser qui em va tractar més bé en aquella casa. Era sincer i afable i només tinc bons records de la relació amb ell", explica. "Era un home molt carismàtic. Li agradava molt parlar i, sobretot si li portaves la contrària, et podia tenir hores dret mentre et clavava tot un discurs".

Tot i que Idalmis no acostumava a parlar de política amb Fidel, sí que recorda moltes ocasions en què els afers nacionals i internacionals van entrar a l'entorn familiar. Amb la visita del papa Joan Pau II a Cuba l'any 1998, per exemple, Fidel va estar intentant convèncer Idalmis d'assistir amb la resta de la família a una trobada amb el pontífex. No era comú que Fidel fes participar els seus fills en actes oficials però, deia ell, era important per a Cuba que ho fessin amb Wojtyla, a qui va lloar pel seu "progressisme". L'endemà, en canvi, el líder cubà estava veient un discurs de Joan Pau II per televisió des de casa i, en sentir les paraules del Papa, Idalmis recorda com va clavar un cop de puny a la taula i va insultar-lo bramant. "Mai no l'havia vist tan iracund com aquell dia".

Punto Cero, una petita Cuba

El Fidel polític no desapareixia en la intimitat. De fet, els seus ideals modelaven la totalitat de la seva vida privada i familiar. "No crec que Fidel tingués doble moral. Sí que és cert que tenia una personalitat narcisista i li agradava que li fessin reverències. Però crec que estava convençut dels seus ideals. Tenia una vida més fàcil que la mitjana dels cubans, però sense grans luxes ni ostentació. Hi havia fills de membres de l'exèrcit que vivien molt millor que els fills de Fidel. Ell vivia dedicat a la seva faceta de polític i tenia encarregat a Dalia un control molt exhaustiu sobre els fills, que no podien sortir de la línia".

Per a Idalmis, els primers afectats per les idees polítiques de Fidel, eren els seus fills. Cap fill de Castro va tenir mai feines públiques ni va tenir negocis o treballar amb empreses estrangeres. Fidel i Dalia van escollir per a ells les carreres i tots havien de viure a Punto Cero. "Àlex volia ser fotògraf, però el van obligar a estudiar enginyeria a l'Unió Soviètica", recorda Idalmis. A més, totes les bodes dels fills havien de ser privades, no es podia saber de la seva existència a l'illa, i tot el que passava a Punto Cero s'havia de portar amb absoluta discreció.

Tots cinc fills, diu Idalmis, acostumaven a queixar-se de la manca de facilitats, i tot i que no vivien pobrament, es sentien molests per les comoditats amb què vivien, per exemple, els fills de Raúl Castro o els d'altres capitosts del règim. "En certa manera, Fidel tenia més lligats els seus que la resta", opina Idalmis, "No pots tenir controlat tothom". A la família, potser si.