Les mil cares de l'ocupació de Palestina i les noves formes de resistència

BarcelonaGairebé 25 anys després de la signatura dels acords d'Oslo, que havien de portar a la creació d'un estat palestí al costat d'Israel, la situació dels palestins és desesperada: la franja de Gaza, ofegada per un estricte bloqueig econòmic i sotmesa a atacs militars constants (l'últim la setmana passada, que va deixar una vintena de morts), i Cisjordània, convertida en una malla de colònies israelianes que han confiscat més de la meitat de la terra, on els palestins han quedat reduïts a petits bantustans aïllats i sotmesos a centenars de controls militars que impossibiliten la vida quotidiana.

L'impacte de l'ocupació es fa sentir en tots els àmbits, com l'accés a l'aigua: segons el Palestinian Hydrology Group, el 30% de pobles de Cisjordània tenen menys d'una hora d'aigua a la setmana, i això devasta l'agricultura. "Israel controla la nostra aigua i la zona palestina es queda sense cultius, mentre que a l'altra banda del mur tot és verd, i si compares els preus de l'aigua entre els camperols palestins i els colons, per a ells és molt més barata", diu Abas Milhem, director de la Unió de Camperols Palestins. És un dels testimonis recollits a l'informe 'Viure sota ocupació', que la periodista Ana Basanta ha elaborat per a l'Associació Catalana per la Pau, amb més de 30 entrevistes amb camperols, sindicalistes, feministes, metges, refugiats, ecologistes i artistes. Un document que repassa la situació del dia a dia a Cisjordània més enllà dels grans titulars.

El doctor Mustafa Barghouti, un dels polítics palestins amb més prestigi entre la societat civil palestina, destacava en la presentació de l'informe: "El fet que l'ocupació israeliana de la terra palestina sigui la més llarga de la història contemporània (52 anys) no la fa més suau. Ja no es tracta només d'una ocupació militar, sinó d'un sistema d'apartheid pitjor que el de Sud-àfrica. Allà no hi havia carreteres segregades d'ús exclusiu per als colons", denuncia.

La instal·lació d'indústries israelianes altament contaminants és un altre dels aspectes menys coneguts que es recullen en l'informe. Cita el cas de Geshuri, una fàbrica de fertilitzants i pesticides establerta a la localitat palestina de Tulkarem, on s'han disparat els casos de malalties cancerígenes, respiratòries, reproductives i oculars. "Quan hi ha un incendi, de vegades el foc dura una setmana, crema i crema sense parar i s'escampa un núvol negre a tota la ciutat", explica el sindicalista Mohammad Bladi, que denuncia a més les condicions "d'explotació" dels treballadors palestins.

"El que més em preocupa són els joves que no tenen futur", alerta Barghouti: "El 80% dels joves amb titulacions universitàries de Gaza estan a l'atur, el 40% en el cas de Cisjordània. El nivell de pobresa no té precedents".

Però el document explica també el dinamisme i la capacitat de resiliència dels palestins, amb un èmfasi especial en les dones, que han imposat, almenys sobre el paper, la prohibició del matrimoni de les menors o les quotes de dones en els partits. "És difícil per a les dones palestines tenir els seus drets. Encara que participin en la vida política i social no n'hi ha prou, no es reflecteix el seu paper real. Parlem de democràcia i del rol de la dona, però de vegades més sobre el paper que en la realitat", subratlla Hanan Salman, directora del Centre Democràtic Palestí de Dones.

L'informe es fixa també en la resistència des d'àmbits com la cultura. Shadi Zmorrod, director del Circ Nacional Palestí, que aquest cap de setmana actua a l'Ateneu de 9 Barris a Barcelona, assegura que "el treball físic del circ ajuda a expressar la felicitat i la ràbia i a treure l'energia. Les criatures palestines han perdut el somriure, i donar-los esperança és la millor forma de resistència".

Barghouti, que sempre ha defensat el moviment de resistència popular no violenta a l'agressió, pateix encara les seqüeles dels trets que li va disparar un colon mentre intentava aturar l'hemorràgia d'un manifestant ferit, el 1992. Recorda que després de la mort de dos joves voluntaris paramèdics a mans de franctiradors israelians, centenars de joves s'han apuntat a formar-se per fer aquesta feina.

El metge considera que l'acord d'Oslo "va ser una trampa per a la causa palestina" i adverteix de les conseqüències del nou "acord del segle", el pla de l'administració Trump, que ell considera l'acta de defunció de la solució de dos estats. "No és el pla de Trump: és el que va escriure Netanyahu el 1995, i encara que l'acord del segle no s'ha fet públic ja s'ha començat a aplicar. L'annexió de Jerusalem Est, dels Alts del Golan i la liquidació del dret al retorn dels refugiats suposen la legalització de l'apartheid. Quan et posen contra les cordes només tens dues opcions: fugir o resistir. I els palestins no fugirem". Recorda que tradicionalment el moviment palestí reivindicava un sol estat amb drets democràtics per a tothom que hi viu, i si fan fracassar els dos estats haurem de tornar a defensar-ho. Al cap i a la fi, això va de si ens expulsen o ens quedem a la nostra terra, i el problema de l'apartheid és que, malgrat tot, els palestins som més".