La CDU de Merkel aposta pel continuisme amb l'elecció d'Armin Laschet com a nou líder

BerlínLes bases de la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU) preferien el candidat més conservador, l’expert en finances i antic president del grup parlamentari Friedrich Merz. Però, en segona volta, els 967 delegats de la CDU que finalment s'han connectat aquest divendres al primer congrés telemàtic de la història del partit, s'han decantat majoritàriament per l’opció menys arriscada: Armin Laschet, l’actual primer ministre de la regió del Rin del Nord - Westfàlia. L’efecte pandèmia i l’efecte mediàtic han funcionat.

Eren tres els candidats a presidir la CDU a partir d’ara i agafar el relleu de la ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), que ha guiat el partit sense èxit des que el 2018 Angela Merkel va renunciar al càrrec. En la primera ronda, Merz s'ha imposat a Laschet (per només cinc vots) i a Norbert Röttgen, el menys conegut dels tres. En el duel final, els partidaris de Röttgen s'han alineat amb Laschet i li han permès arribar als 521 vots, pels 466 de Merz.

Les xarxes s’han omplert des de llavors de comentaris d’alleujament, també entre els votants d’altres partits: es temia que una victòria de Merz, que va perdre davant d’AKK el 2018, suposaria un gir massa a la dreta dels cristianodemòcrates. Sota el lideratge de Merkel, la CDU ha virat cap al centre, cosa que li ha fet perdre vots davant la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) però alhora guanyar-se la simpatia d’antics votants del Partit Socialdemòcrata i dels Verds. Amb el familiar Laschet al capdavant, el partit aposta per la continuïtat amb la pragmàtica i cercadora de consensos Angela Merkel, que deixarà la política després de les eleccions parlamentàries del 26 de setembre.

El paper de Spahn

“És igual l’origen, la religió o l’aparença de qui treballa amb tu: quan ets a la mina el que compta és que puguis confiar en l’altre”. Amb un discurs empàtic i humà, Laschet s'ha ficat els delegats a la butxaca parlant del seu pare, miner a la que durant anys ha sigut la zona minera més important d’Alemanya, a l’oest del país. El nou líder comença el camí per reconciliar el partit fins a la meta electoral, una tasca per a la qual comptarà amb l’ajuda del seu número 2, el ministre de Sanitat Jens Spahn. El seu perfil més conservador apareix com un complement del centrista Laschet i ha de facilitar que la nova cúpula abraci tots els matisos de la formació. “Volem unir el partit per unir el nostre país: amb la pandèmia, Laschet ha assumit molta responsabilitat, i després de Merkel necessitem continuïtat i nous impulsos”, ha dit Spahn abans de la votació.

El coronavirus ha contribuït a incrementar la visibilitat i la popularitat dels dos polítics, que, d’entrada, no brillen pel seu carisma. Alhora, els presenta com a gestors actius d’una crisi de la qual per ara no es veu final. Potser per això han volgut ajornar la qüestió de qui serà el candidat conservador a la cancelleria, una incògnita que possiblement no es resoldrà fins a la primavera, quan s’espera que el covid-19 els doni un respir. En tot cas, Spahn ja es perfilava com un dels noms més ben situats per aspirar-hi (tot i que ell no s’ha postulat) i la victòria de Laschet li dona encara més opcions.

En la segona jornada del congrés, Merkel ha desmentit que en la seva intervenció de divendres, on advocava per una candidatura “equilibrada”, hagués apel·lat al vot per a Laschet i Spahn. Però el resultat ha sigut aquest i Spahn serà el nou vicepresident del partit. Tot i que el nou duet segueix els passos de Merkel, Spahn, que té fama d’ambiciós, defensa una política migratòria més restrictiva que la de la cancellera. La política de portes obertes ha costat vots a Merkel els últims anys.

Merz vol ser al govern

Mentrestant, el derrotat Merz s'ha afanyat a distanciar-se del subgrup Werte Union [la Unió dels Valors], un corrent del partit al qual s’acusa de ser molt pròxim a AfD, i ja ha expressat el seu desig de ser el futur ministre d’Economia a partir de la tardor. Merz té el tarannà d’un mànager i els últims anys ha assessorat la societat financera nord-americana Blackrock. Alhora, mira sobretot cap a la Xina en les relacions transatlàntiques.

Les enquestes segueixen donant a la CDU la majoria de vots als comicis del setembre (al voltant del 36%, una mica més que el 2017), però el joc de coalicions està del tot obert. Els Verds pugen i, amb Laschet com a nou líder dels conservadors, Rin del Nord - Westfàlia, la regió més poblada del país, pot ser un indicador de les tendències electorals: a les municipals del setembre passat, els ecologistes van créixer i els socialdemòcrates van recular de manera històrica. Abans dels comicis al Bundestag, però, encara hi ha tres cites electorals regionals que permetran prendre el pols al país i imaginar com podria ser la nova Alemanya post-Merkel.