El centredreta seguirà governant a Noruega

BarcelonaL'anomenen la 'Merkel noruega' o 'Erna de ferro' i dilluns va assolir una fita històrica al seu país: la primera ministra Erna Solberg va ser la primera candidata conservadora a repetir en el càrrec en tres dècades. Després d'uns pronòstics adversos, la líder de centredreta va culminar amb una victòria la remuntada que ja apuntaven els sondejos les últimes setmanes.

Erna Solberg ha fet valer la seva imatge de líder sòlida, capaç de mantenir unida la dreta malgrat els desacords interns. A la seva capacitat negociadora cal afegir-hi la recuperació en l'últim any, que ha fet oblidar el cop que va rebre l'economia noruega amb la caiguda dels preus del petroli. El país nòrdic és el principal exportador de cru i gas d'Europa Occidental.

Solberg, de 56 anys, és també la segona dona a dirigir un govern a Noruega, després de la carismàtica laborista Gro Harlem Brundtland. Culmina així el camí iniciat l'any 2013, quan va recuperar el poder per al seu partit, després de 23 anys a l'oposició, i va aconseguir el millor resultat per als conservadors en 30 anys.

Una llarga trajectòria política

Diagnosticada de dislèxia als 16 anys, Solberg va treballar en tasques de voluntariat i en el moviment estudiantil quan era jove, abans d'iniciar la carrera política al seu Bergen natal, on va ser regidora en diversos períodes.

Va entrar al Parlament noruec l'any 1989, quan ja havia finalitzat els estudis de sociologia i ciències polítiques. Anys després va presidir l'Associació de Dones Conservadores (1994-1998). Va ser ministra d'Administracions Locals i Regionals en el segon govern del democristià Bondevik (2001-2005), i d'aquesta època li ve el sobrenom d'Erna de ferro, per la seva línia dura en immigració i per les seves pressions al departament d'Estrangeria per intentar expulsar del país un líder religiós kurd, el mul·là Krekar.

La seva etapa de ministra es va veure esquitxada pel cas Vanunu, que rep aquest nom per l''espia atòmic' israelià Mordejai Vanunu, al qual el seu departament va negar asil polític per no enterbolir les relacions polítiques amb Israel, tal com es va revelar anys més tard.