Un supervivent del volcà de Guatemala: "No puc ni plorar"
La pluja dificulta les tasques de rescat per trobar víctimes entre tones de fang i cendra
BarcelonaLa pluja persistent que cau sobre la regió que envolta el volcà Fuego, a uns 40 quilòmetres de la ciutat de Guatemala, està complicant les tasques de cerca i rescat de les víctimes i supervivents de la violenta erupció de diumenge, la més forta que es recorda al país centreamericà en les últimes quatre dècades. La xifra de morts va augmentant a poc a poc, a mesura que els equips de rescat aconsegueixen netejar carrers i cases. El balanç encara provisional de la catàstrofe parla d’un mínim de 70 morts, una cinquantena de ferits i més de 3.200 evacuats. Només una petita part dels morts han pogut ser identificats, mentre que encara es desconeix la xifra exacta de persones desaparegudes.
L'organisme encarregat de la gestió dels desastres naturals, conegut per les sigles de Conred, ha admès que han fallat els protocols d'evacuació previstos per a erupcions i que periòdicament s'assagen entre la població. Però "la rapidesa" en què el volcà va entrar en erupció va fer impossible alertar els veïns, asseguren.
Els geòlegs han denunciat que no s'escoltés prou el volcà, que feia dies que donava prou signes de l'augment evident de la seva activitat normal. El Fuego gairebé cada any alerta que està adormit però viu i, segons explica la premsa local, el 17 de maig es va produir una 'lahar', una esllavissada de fang, de 25 metres que va baixar per la falda del volcà. Ningú en va fer cas, com tampoc de les explosions detectades entre el 19 i el 21 de maig. Diumenge, quan la lava i la cendra van sortir pel cràter cap a la una de la tarda va agafar molta gent desprevinguda. Durant aproximadament dues hores, el volcà va estar en erupció.
Els testimonis parlen d’un escenari apocalíptic, apropiat per definir l'impacte d'una guerra i la devastació total. L’erupció de diumenge ha cobert quilòmetres i quilòmetres d'un vel espès de cendra i de fang. Hi ha petites comunitats que han quedat totalment aïllades o amb infraestructures i habitatges destrossats.
“No puc plorar”, es lamentava el veí Inés López al diari local ‘Prensa Libre’ mentre intentava saber què ha estat de la seva família sencera en la petita comunitat de San Miguel Los Lotes, al municipi d’Escuintla, la zona zero de la catàstrofe. No té més esperances que localitzar els cadàvers de la seva mare, la dona, els fills i els cosins. No hi ha cap signe de vida davant seu, com si tot s'hagués aturat. Gairebé no es pot distingir res al voltant del que va ser la casa familiar, només el volum dels objectes que han quedat soterrats.
La violència de l'erupció va fer que del cràter del volcà en sortissin disparades boles de foc i lava a 10 quilòmetres d'altura. Els supervivents han denunciat que no havien rebut cap ordre d'evacuació, així que quan van sentir les explosions van fugir com van poder per intentar allunyar-se del volcà. D'altres van pensar a refugiar-se a casa, que com que estan construïdes de fang es van convertir en un forn, amb unes temperatures altíssimes a l'interior.
Tres dies després, el govern ha donat per tancat el capítol de l'erupció, tot i que encara hi ha explosions moderades: entre vuit i deu cada hora. El perill ara se centra en les tones de fang i cendra que corren i s'acumulen per la muntanya del volcà i que amb la pluja es converteixen en una gran dificultat per als equips de rescat que intenten trobar supervivents. Amb màscares per protegir-se d'emanacions de gasos volcànics, els bombers treballen sense gairebé descans per buscar supervivents.
"Gràcies a Déu vam tenir temps de fugir, però he perdut el meu fill i la meva jove", explica a l'agència Reuters Francisco Quiche, que espera que li treguin una mostra de sang per poder fer una prova d'ADN amb els cossos trobats.
Com al Francisco, als supervivents que han perdut familiars o totes les seves pertinences els esperen setmanes molt dures. Els experts i voluntaris que ofereixen ajuda psicològica als damnificats alerten que els afectats encara estan en xoc però que a poc a poc hauran de començar a gestionar el trauma després que la seva vida canviés en un instant.