Chikwe Ihekweazu: “A Nigèria ja lluitàvem amb sis epidèmies i ara són set”

Entrevista al director del Centre de Control de Malalties de Nigèria

Chikwe Ihekweazu en una imatge d'arxiu
Marta Rodríguez Carrera
16/05/2020
3 min

MartorellEl doctor Chikwe Ihekweazu és el director del Centre de Control de Malalties de Nigèria (NCDC): per entendre’ns, el Fernando Simón nigerià. Tots dos van coincidir en una formació, explica en una conversa per telèfon des del seu despatx a Abuja en un horari nocturn, encaixat en una agenda absorbida pel covid-19. Nascut el 1971 de pare igbo i mare alemanya, abans de fitxar el 2016 pel NCDC va passar pel Robert Koch Institute, i per centres públics de Sud-àfrica i el Regne Unit.

Per què va decidir tornar a casa si a Europa tindria molts més mitjans?

Sí, els avantatges de viure a Europa són grans, però vaig arribar a una etapa de la meva carrera en què sentia que havia de tornar al país on vaig créixer. No sabia què m’hi trobaria, però tornar em va donar l’oportunitat de contribuir a construir la nació.

Nigèria va saber frenar l’Ebola del 2014. Quina lliçó en va treure?

Quan el malalt va arribar per l’aeroport, Nigèria ja estava més preparada perquè feia mesos que el brot havia començat a l’Àfrica occidental i, tot i que el NCDC era relativament nou, tenia un bon equip d’epidemiòlegs. Una altra lliçó és que els polítics es van adonar de la importància de tenir un centre epidemiològic i sistemes de salut pública. Al nostre centre hem doblat el personal.

A diferència dels seus col·legues europeus, la del coronavirus no és la primera ni l’única epidèmia que veu cara a cara.

Tenim 200 milions de persones al tròpic, amb una elevada densitat de població, amb un percentatge alt de pobres i el clima càlid i humit. És un entorn perfecte per a virus i bacteris. Desgraciadament, patim brots de poliomielitis, de febre Lassa, varicel·la, meningitis. Tenim el més important dels últims 17 anys de la febre groga, el primer brot de la verola del mico des de fa més de 30 anys. El coronavirus s’hi ha afegit: teníem sis epidèmies i ara són set.

I quins recursos li dedica?

Des de principis d’any gairebé ens hi hem centrat en un 99,9%, però sabent que no podem abandonar les altres infeccions ni els programes contra el VIH, d’immunització, tuberculosi i salut maternoinfantil. L’assistència a les clíniques ha disminuït un 30% o 40% i, en alguns casos, un 50%. No podem triar entre els morts pel coronavirus o l’impacte sobre la morbiditat i la mortalitat d’altres malalties. Intentem veure com podem assegurar-nos que l’atenció primària no falli i que les persones sobrevisquin i no morin per altres coses.

Per què creu que a Nigèria i l’Àfrica té una transmissió més lenta?

Sincerament, crec que és massa aviat per dir-ho. Els virus, de vegades, triguen a estendre’s. Però potser per l’estructura demogràfica diferent. Per desgràcia, no tenim tantes persones grans com a Occident ni residències, que han sigut focus. Soc conscient de la nostra deficient capacitat de fer proves, així que probablement hi ha molts més contagis dels que hem pogut diagnosticar. Si la vacuna no arriba en 18 o 24 mesos, crec que tindrem taxes d’infecció molt similars a gairebé tots els països del món. Em sorprendrà si hi ha diferències significatives en les taxes d’infecció entre països.

L’OMS ha valorat les restriccions ràpides, com els confinaments.

Els confinaments són molt difícils de mantenir en contextos com els nostres, perquè la gent necessita sortir a treballar. Funcionen potser durant les dues primeres setmanes, però si es mantinguessin més tindríem una eficàcia molt baixa, amb tots els riscos de tenir la gent tancada. Estic convençut que en algunes àrees l’aïllament ha frenat la transmissió perquè tenim regions poc afectades. Els dos grans brots els tenim a Lagos [la capital econòmica, al sud] i a Kano [la capital del nord més poblada]. Són dues ciutats molt denses, on ha sigut complicat complir el confinament i les distàncies recomanables, i la causa dels episodis de violència que han patit.

Diu que té poca capacitat per fer proves. ¿Per això va demanar per Twitter més kits?

Sí, hem d’invertir més en les proves i en laboratoris. Hem de poder detectar precoçment per contenir el nombre de casos perquè sabem que el nostre punt feble és l’atenció hospitalària. ¿Però sap que l’endemà de demanar els kits els teníem? De vegades, les xarxes són bones.

stats