La Cimera del Clima de l'ONU es queda curta en compromisos

Nova YorkDiu el secretari general de l'ONU, António Guterres, que molts països, "del Pakistan a Guatemala, de Colòmbia a Nigèria, de Nova Zelanda a Barbados, han assumit importants compromisos per plantar més d'11.000 milions d'arbres". La xifra és impressionant, però que els arbres no ens impedeixin veure el bosc. Les conclusions de la Cimera del Clima de l'ONU, promoguda per Guterres per impulsar l'Acord de París del 2015, deixen el gust agredolç de les ocasions perdudes. O potser no tant, però sí de les desaprofitades. Tot i les previsions cada vegada més alarmants de la comunitat científica, la sensació és que cada país va a la seva i que el que els uneix és el reconeixement en abstracte d'un problema global per al qual no són capaços d'assumir compromisos vinculants. L'objectiu d'eliminar per al 2050 les emissions de gasos d'efecte hivernacle sembla una quimera només amb la notable absència dels Estats Units entre els ponents de la jornada.

Si la cimera es va obrir amb l'impacte de les contundents paraules de l'activista sueca Greta Thunberg -que va advertir que hi ha un canvi imparable liderat per la seva generació i va acusar els líders mundials d'apartar la mirada davant d'una crisi que ens encamina a una "extinció massiva"-, la jornada es va tancar amb l'optimisme contingut de Guterres i l'anunci del compromís de 77 països, molts del món industrialitzat, per aconseguir reduir a zero les emissions de diòxid de carboni per al 2050, així com la intenció d’uns altres 70 d'incrementar els seus compromisos per al 2020.

Però, més enllà d'això, de la voluntat de determinades empreses per accelerar la seva transició ecològica i del pas fet per Alemanya o el Regne Unit per doblar la seva contribució al Fons Verd del Clima (destinat a ajudar a la transició cap a l'economia verda als països en vies de desenvolupament), el mateix Guterres va reconèixer que "ens queda un llarg camí per recórrer" i que són molts més i més concrets els compromisos que es necessiten per aconseguir la neutralitat de carboni el 2050. Gairebé de manera desesperada, el secretari general insistia que "no es construeixin noves plantes de carbó després del 2020". Està en joc no superar la pujada d'un grau i mig de la temperatura del planeta a finals de segle.

La pròxima reunió per parlar de crisi climàtica promoguda per l'ONU tindrà lloc al desembre a Xile, on encara Donald Trump seguirà sent el líder mundial del negacionisme del canvi climàtic. Dilluns amb prou feines es va acostar deu minuts per la cimera,on va escoltar uns minuts dels discrusos del primer ministre indi, Narendra Modi i de la cancellera alemanya Angela Merkel. Preguntat sobre la seva posició sobre el Medi Ambient, Trump va tornar a recuperar el mantra que els Estats Units tenen l'aigua i l'aire "més nets" del món

Trump se mofa de Greta

Potser com a revenja per la ja icònica imatge de la mirada furiosa de Greta Thunberg quan Trump va entrar a la cimera, el president va ironitzar en un tuit sobre la intervenció de l'activista. "Sembla una jove feliç a qui espera un futur brillant i meravellós. Que bonic!"

Es dona el cas que la seva dona, la primera dama Melania Trump, impulsa des de la Casa Blanca la iniciativa Be Best [Sigues millor], dedicada a combatre el ciberassetjament als menors. Això sí, el mandatari no va anar tan lluny com un comentarista de la seva cadena de televisió preferida, Fox News, que va definir Thunberg com una "malalta mental".