Bernardo Caal, líder indígena de Guatemala: "Florentino està assassinant el riu més sagrat del meu poble"

Cobán (Guatemala)El diumenge és dia de visites a la presó de Cobán, capital del departament d'Alta Verapaz de Guatemala. Al centre de la ciutat hi ha el recinte penitenciari on ens espera el pres polític Bernardo Caal. Fa dos anys que està empresonat per defensar el riu Oxec d'un megaprojecte hidroelèctric anomenat Oxec S.A. Sentenciat a set anys i quatre mesos de presó, ens cedeix dues hores del seu temps de visites per a l'entrevista. La seva dona ha fet un viatge de vuit hores en autobús per dur-li menjar. Assegura que n'ha de cuinar el doble perquè els funcionaris es queden la meitat del que li porta. Després de passar un registre molt estricte i entrar a la sala del director només amb càmera, llibreta i bolígraf, se sent una veu que crida: "Caal Xol, Caal Xol!". "Gracias por venir", ens diu, mentre li treuen les manilles.

Per què diu que és un pres polític per defensar un riu?

La sentència diu que jo vaig robar cables, material d'obres i objectes personals a l'empresa encarregada de construir la hidroelèctrica Oxec. La denúncia, però, diu que això va passar el 15 d'octubre del 2015, el mateix dia que jo era a la capital, Guatemala, per anar a buscar uns papers. A més, per què vull cables jo? Si jo soc mestre!

No obstant això, la denúncia del robatori li arriba el 2017, dos anys més tard dels fets. Per què?

No és casualitat. És el mateix any que la Cort de Constitucionalitat de Guatemala (CC) dictamina a favor del recurs que jo havia presentat perquè s'aturés la producció de la hidroelèctrica Oxec. Havia guanyat, però les represàlies serveixen per silenciar el poble.

Com resisteix davant d'aquestes empreses?

Nosaltres només reclamem que es respecti el dret internacional i es compleixi el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que dona autonomia als pobles indígenes per decidir sobre el seu territori a través d'una consulta lliure, prèvia i informada.

El 2017 vostè va organitzar una consulta en què van participar gairebé 30.000 persones, amb un resultat clar de no a la hidroelèctrica. Per què des de l'estat no es va tenir en compte el resultat?

Paral·lelament, el Ministeri d'Energia i Mines va organitzar la seva consulta, només amb onze comunitats. A cada família els van donar fins a 200.000 quetzals (23.000 euros).

I el resultat?

Va ser favorable a la hidroelèctrica.

Però vostè no està defensant l'aigua, sinó el riu. Què té el riu?

És la supervivència de la meva cultura, és com si jo m'apoderés del riu Nil o el riu Jordà. És per això que el defenso, per dignitat amb mi mateix, com a poble maia q'eqchi. Fa cinc-cents anys van despullar els pobles indígenes i ho segueixen fent.

Però aquesta defensa del riu és la que vostè diu que l'ha portat a la presó. Se'n penedeix?

Fa 14.000 hores que estic aquí aguantant la tortura de la presó. En tot cas, per a mi és un orgull, perquè si jo no hagués alçat la veu ningú sabria què passa amb el riu. És un patiment al qual jo trobo sentit.

Què és el que més li ha costat de la presó?

El tancament. Tinc una agenda diària i així no se'm fa tan pesat el dia. Redacto cartes i durant els dies de visites se les emporten i les pengem a les xarxes socials. S'han d'aprofitar les xarxes socials per comunicar al món i dir com es veuen les coses des de la presó.

La seva companya de resistència pel territori, Ana Rutilia, també ha guanyat un recurs que va presentar davant la Cort Suprema de Justícia (CSJ) per aturar la producció de la hidroelèctrica Renace. Creu que se'n sortiran?

No esperem un futur clar per als defensors i defensores dels drets humans a Guatemala, però això no vol dir que claudiquem. Un dels objectius d'haver anat als tribunals era que es conegués el tema. Especialment que se sabés que l'empresari Florentino Pérez s'ha aliat amb les oligarquies de Guatemala per poder instal·lar aquests projectes hidroelèctrics al riu Cahabón. Florentino està assassinant el riu més sagrat del poble q'eqchi.

A l'octubre l'organització Guatebelga li va concedir el Premi Quetzal pels Drets Humans i la Democràcia a Guatemala. És un reconeixement al poble q'eqchi?

Jo represento la lluita dins la presó i també totes les persones que s'estan quedant sense aigua i que no poden accedir al riu més sagrat de tots els pobles originaris de Guatemala. Ja no ens podem banyar, ni divertir-nos ni anar a pescar.

*Aquest text forma part del projecte 'L'aigua és vida', d'AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb el suport de la Beca DevReporter 2019, impulsada amb el finançament del projecte Frame, Voice, Report de la Unió Europea, LaFede.cat, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona.