Les cinc concessions de Trump a Putin que enerven Europa

Andorra la VellaDonald Trump es ven com un empresari fet a si mateix i com un gran negociador que pot comandar i defensar els interessos dels Estats Units de la mateixa manera que el conglomerat immobiliari que va heretar del seu pare. Tanmateix, sigui per ineptitud o a consciència, el magnat novaiorquès ha cedit en almenys cinc de les principals demandes de màxims de Vladímir Putin abans d'asseure's a la taula de negociació per posar fi a la guerra. Aquesta maniobra, esclar, ha enervat els líders europeus i també ha fet aixecar la veu a Volodímir Zelenski, que veu com la nova administració estatunidenca està debilitant la seva posició en un moment clau de la resolució del conflicte.

Europa es queda sense cadira

La decisió de Trump que ha fet esclatar els líders europeus ha sigut la seva voluntat de deixar-los sense cadira en la futurible taula de negociació, malgrat que la Unió Europea ha sigut la potència que més ajuts ha subministrat a Kíiv durant els gairebé tres anys de guerra i es preveu que hagi d'assumir la reconstrucció del país ucraïnès. De fet, aquest és el motiu principal pel qual els principals dirigents europeus s'han trobat d'urgència aquest dilluns a la tarda a París, on discuteixen la manera de participar i influir en la resolució del conflicte.

Cal recordar que l'escenari de negociacions que dibuixa la Casa Blanca és el desitjat pel Kremlin: Trump i Putin tots sols decidint sobre la guerra d'Ucraïna, sense comptar amb la veu de Brussel·les ni de Kíiv. És evident que la inclusió de la UE o d'Ucraïna en una taula reforçaria la capacitat de negociació de Zelenski, i Putin no ho tindria tan fàcil com li està posant la nova administració estatunidenca. A hores d'ara, el president ucraïnès ja ha dit que no pensa donar per vàlida cap interlocució entre Washington i Moscou en què no es tingui en compte Kíiv, com la trobada que el secretari d'Estat estatunidenc, Marco Rubio, mantindrà amb el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, aquest dimarts a Riad (Aràbia Saudita).

Cedir territori

També ha provocat molta indignació entre els líders europeus que l'administració Trump ja doni gairebé per perduda Crimea i part de l'est d'Ucraïna. "Cal començar a reconèixer que és un objectiu irreal tornar a les fronteres d'Ucraïna anteriors al 2014", va dir en la cimera de l'OTAN de la setmana passada el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, davant de l'estupefacció dels seus homòlegs. Una gran majoria de ministres de Defensa dels aliats europeus van criticar durament aquest moviment del Pentàgon i, entre d'altres, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, l'ha titllat "d'error enorme". A més, el mateix Zelenski s'ha negat a cedir territori.

Adeu a l'OTAN

Els socis de l'Aliança Atlàntica van acordar en l'última cimera de Washington que el camí d'Ucraïna per entrar a l'entesa militar més gran del món és "irreversible". Ara, però, l'administració Trump torna a allunyar el futur del país ucraïnès de l'OTAN i en descarta l'adhesió com a resultat d'un acord de pau, que és una de les demandes que posa Zelenski per mirar de dissuadir el règim de Putin de futures agressions. De fet, alguns líders europeus ja han sortit a recordar a la Casa Blanca què es va acordar abans del retorn del líder republicà. "Hem de continuar donant suport al camí irreversible d’Ucraïna cap a l’Aliança", ha insistit aquest cap de setmana el primer ministre britànic, Keir Starmer.

Davant de la negativa dels EUA, que controlen l'OTAN de facto, el president ucraïnès ha demanat garanties de seguretat alternatives a la pertinença d'Ucraïna a l'entitat i, entre d'altres, ha proposat que la UE potenciï la seva autonomia militar i creï un exèrcit propi. En aquest sentit, els aliats europeus fa temps que s'han proposat multiplicar la seva capacitat en matèria de defensa i deixar de dependre de l'aixopluc del Pentàgon.

Només tropes europees

Ara fa cosa d'un any Emmanuel Macron va proposar l'enviament de tropes europees de pau a territori ucraïnès en cas d'un potencial alto el foc o acord de pau. Tot i que en un primer moment la majoria d'aliats s'hi oposaven, cada vegada són més els líders europeus que li donen suport obertament, com és el cas del Regne Unit. Això sí, reclamaven que s'hi sumessin les tropes estatunidenques per dissuadir encara més Putin d'incomplir una potencial entesa.

Ara bé, el cap del Pentàgon ja ha descartat públicament la participació del conjunt de l'OTAN i ha tancat la porta a aportar-hi soldats estatunidencs. A més, també ha deixat clar a Putin que si ataqués la missió de pau de les tropes europees no s'activaria l'article 5 dels tractats de l'Aliança Atlàntica, que diu que un atac armat contra un o diversos aliats es considera un atac contra tota l'entitat militar. Tot i això, en els senyals contradictoris habituals de l'administració Trump, l'enviat especial dels EUA per Ucraïna, Keith Kellogg, ha dit aquest dilluns des de Brussel·les que la Casa Blanca no descarta cap opció de les que està sobre la taula, tampoc la d'enviar tropes al país ucraïnès.

La reconstrucció d'Ucraïna, cosa d'Europa

La Unió Europea no només ha sigut l'aliat d'Ucraïna que més diners s'ha gastat en ajudar-la i que ha patit les conseqüències de l'expansionisme rus de manera més directa –crisi energètica, elevada inflació i la recessió econòmica–, sinó que també està destinada a responsabilitzar-se de la reconstrucció del país ucraïnès. Els Estats Units se'n renten les mans i diuen que no en volen saber res, i repeteixen com un mantra que els europeus s'han de valdre per ells mateixos i deixar de dependre de Washington, especialment en matèria de seguretat.

En aquest sentit, Brussel·les manté el seu compromís d'acceptar Ucraïna com un soci europeu més a la Unió Europea i, tot i algunes reticències, la majoria d'estats membres del bloc veuen amb bons ulls afegir-hi Kíiv. Sense anar més lluny, divendres passat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va demanar "accelerar" el procés d'adhesió d'Ucraïna al club comunitari i va reafirmar el compromís de la UE en la reconstrucció d'Ucraïna, sobretot davant la desídia de Trump.