Espanya dona cinc dies de permís pagat a l'any per cuidar fills i pares

MADRID"Avancem cap a un país que garanteixi tots els drets per a totes les famílies". La ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Unides Podem), ha celebrat a través de Twitter l'aprovació de la llei de famílies en segona volta al consell de ministres. Després de tres mesos en audiència pública, la norma ha rebut pocs canvis tècnics i ara fa el salt al Congrés de Diputats. Entre les principals novetats, destaquen els nous permisos laborals per cuidar fills i pares.

El text final, però, arribarà sense l'anomenat pin parental als centres educatius, la fórmula activada per l'extrema dreta per vetar segons quins continguts a les escoles. Fonts del ministeri que encapçala Belarra, el de Drets Socials i Agenda 2023, expliquen que "s'ha eliminat el denominat pin paternal atenent la recomanació i criteri tècnic del Consell d'Estat".

Nous permisos

Es creen tres permisos nous. D'una banda, la norma incorpora un permís pagat de cinc dies a l'any per als treballadors que hagin de cuidar un familiar de fins a segon grau de consanguinitat (avis, nets o germans) o persona convivent en cas "d'accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització, però que necessiti repòs", segons recull la norma.

A banda, els treballadors tindran dret a "un permís per absència de força major", és a dir, inesperat i que requereixi una atenció immediata. En aquest cas, es podrà gaudir com a màxim de la remuneració de les hores equivalents a quatre dies retribuïts. En total, doncs, els treballadors tindran nou dies de permís pagat a l'any. Amb tot, es mantenen els dos dies de permís retribuït per la mort de familiars de fins a segon grau.

També en matèria de permisos, es dona un permís parental anual però no remunerat de 6 setmanes el 2023 i 8 setmanes (dos mesos) a partir del 2024 a mares o pares amb fills menors de 8 anys. Es podrà gaudir d'aquest permís de manera continuada o no i a temps parcial o complet.

Una reivindicació d'Unides Podem i que ha quedat fora de la norma és la possibilitat de tirar endavant dins d’aquesta mateixa llei de famílies la proposta d’augmentar els permisos de maternitat i paternitat. De moment, no es valora l'opció de passar de les 16 setmanes actuals als sis mesos.

Finalment, s'amplia el subsidi no contributiu per naixement i cura a adoptants i famílies d'acollida; s'amplia la pensió d'orfandat un any (fins als 26 anys) i el permís per tenir cura d'un fill amb càncer o malaltia greu fins als 26 anys en cas de discapacitat.

Més ajudes

S'amplien les beneficiàries de la prestació de 100 euros al mes per a mares amb nens de 0 a 3 anys. Actualment, aquesta ajuda ja existeix, però només la reben persones treballadores. De fet, les dones que tinguin una feina remunerada a temps parcial o complet la rebran al 100%.

La nova llei amplia l'ajuda a dones que estiguin cobrant l'atur (tant prestació contributiva com no contributiva) o hagin treballat (donades d'alta a la Seguretat Social) com a mínim 30 dies des del naixement del nadó. Des del ministeri d'Hisenda sempre s'ha recalcat que no era una prestació "universal". Sigui com sigui, des de la cartera de Belarra estimen que ajudarà entre 200.000 i 250.000 mares noves.

Ampliació de 'família nombrosa'

També hi ha canvis pel que fa a les famílies que comptaran amb protecció social sota la denominació de Famílies amb majors necessitats de suport a la criança. Fins ara aquesta categoria recollia les ajudes a les famílies nombroses. Ara s'amplia a les famílies monoparentals o monoparentals amb dos fills (una equiparació que ja existeix a Catalunya); famílies amb dos fills en què un d'ells o un dels progenitors tingui una discapacitat, així com famílies amb dos fills en què la mare hagi patit violència de gènere o estiguin encapçalades per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments. També aquelles famílies amb dos fills en què un dels progenitors estigui en tractament hospitalari durant un any o hagi ingressat a la presó.

Però dins les famílies nombroses, també augmentaran aquelles que formen part de la categoria "especial". Les famílies amb quatre fills, fins ara considerades famílies nombroses "generals", s'inclouran dins d'aquestes i, per tant, baixa el llindar dels cinc fills. També les famílies amb tres fills en cas de part múltiple (fins ara eren quatre fills) i les famílies amb tres fills i pocs ingressos (fins al 150% de l'IPREM, el barem estatal per calcular la prestació).

Diversitat

Com va passar amb les pensions per viudetat, la nova llei de famílies equipara parelles casades amb les de fet, així que, quan entri en vigor, aquestes últimes també podran accedir als 15 dies de permís matrimonial. "Hi ha moltes formes de ser família i totes s'han de veure protegides per la legislació", ha dit Belarra. La llei amplia jurídicament el reconeixement i protecció per a les famílies LGTBI, amb algun membre amb discapacitat, famílies múltiples, reconstruïdes, adoptives o d'acollida. Les famílies amb bessons seran considerades com a col·lectiu d'especial protecció, i les criatures de parelles no casades podran inscriure's al registre per al progenitor no gestant.

Protecció als menors i educació

Pel que fa als drets dels menors, la llei deixa fora la prohibició que pares o tutors impedeixin l'accés dels fills a continguts sobre la diversitat familiar a través de l'anomenat pin parental als centres educatius, la fórmula activada per l'extrema dreta per vetar segons quins continguts a les escoles.

Llarga negociació

Tot i que ara caldrà consensuar-la amb la resta de partits polítics al Congrés de Diputats, la llei ja ve precedida per una llarga i tensa negociació entre els dos partits que conformen la coalició i, en particular, entre el ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, liderat per Belarra (Unides Podem), i el ministeri d'Hisenda, amb María Jesús Montero al capdavant (PSOE), però també el ministeri de Justícia, que ha volgut examinar amb deteniment el reconeixement jurídic dels diferents models de família. De fet, ja s'havia d'aprovar en el consell de ministres del 29 de novembre passat, però les negociacions es van torçar a l'últim moment.

Unides Podem buscava més ambició amb alguns canvis vinculats als permisos i les prestacions, però l'ala socialista ha estat més reticent, sobretot per una qüestió pressupostària. A tall d'exemple, el febrer de l'any passat la cartera de Belarra defensava un permís pagat de set dies a l'any per cuidar els fills, els pares o la parella, que es podria augmentar fins als nou en el cas que per fer la cura calgués un desplaçament cap a una altra comunitat autònoma. La mesura va quedar, finalment, en cinc dies a l'any.