Les cinc lliçons que deixen tres mesos de guerra a Ucraïna

BarcelonaQuan el 24 de febrer el Kremlin va desencadenar la invasió d'Ucraïna, totes les apostes anaven a favor seu: una superioritat militar aclaparadora i l'expertesa del règim de Vladímir Putin en les guerres híbrides feien presagiar entre molts analistes una victòria russa ràpida. Però les coses no han anat així: tres mesos després, les conquestes militars de l'ocupant són molt limitades i l'objectiu d'una invasió total sembla ara fora de l'abast de Moscou. L'ofensiva russa s'ha redimensionat sobre les dues províncies del Donbass, on ara es concentren els combats. El cost humà i material de la guerra –tan brutal i poc sofisticada com sempre– és elevadíssim i les seves conseqüències més enllà d'Ucraïna encara són imprevisibles. La resistència ucraïnesa aguanta, la guerra s'enquista i ningú veu el final a l'horitzó. El que ha passat aquests noranta dies serà matèria de manuals de guerra i d'estudis històrics, però avui analistes i alts comandaments ja en treuen algunes lliçons.

La guerra no són faves comptades

Per molt que Rússia sigui una superpotència militar i Ucraïna un dels països més pobres d'Europa (ocupa el lloc 120 del rànquing de 196 països del món en PIB per càpita), en el camp de batalla les coses s'han de mirar més de prop. Moscou ha destinat 160.000 homes a ocupar el país, segons les estimacions més fiables, és a dir, la meitat del seu potencial. Ucraïna disposa de 145.000 soldats en actiu més uns 240.000 reservistes (enquadrats en l'anomenada Força de Defensa Territorial). "Rússia no va preveure la capacitat de reacció de la reserva ucraïnesa i va ser la ràpida mobilització d'aquesta última el que va impedir la caiguda de Kíiv, mentre que el gruix de les tropes regulars estaven posicionades al Donbass", escriu Léo Péria-Peigné.

Més enllà de les xifres, hi ha factors més imponderables, però igualment importants, com la motivació. "El factor humà sempre ha sigut clau i de vegades és l'element que marca la diferència", explica Pere Vilanova, catedràtic de ciència política de la UB. També hi ha una diferència en l'experiència de combat: en els últims vuit anys de guerra al Donbass la majoria de reservistes ucraïnesos han passat per situacions de guerra real, mentre que les tropes russes, més enllà de les maniobres militars –que sovint són més una exhibició de força que no pas un entrenament real– han estat menys exposades al combat. Rússia ha sigut clau en la supervivència del règim de Baixar al-Assad des que va començar a intervenir a Síria el 2015, però aquella guerra, si bé ha servit de laboratori per a la indústria militar del Kremlin, ha implicat només l'aviació i algunes unitats especials, no un desplegament massiu de soldats sobre el terreny.

La desproporció de forces, doncs, no és tant en termes humans com materials, d'arsenals. Ucraïna té menys avions, menys tancs, menys míssils i menys vaixells de guerra que Rússia. I per això a cada ocasió que se li presenta, el president ucraïnès Volodímir Zelenski demana armes, armes i més armes.

Tornen els arsenals convencionals

La cursa armamentista mundial s'ha centrat els últims anys en armes cada vegada més sofisticades, però la guerra d'Ucraïna ja ha demostrat que les batalles terrestres convencionals continuen sent importants. I, malgrat la desproporció de forces, Ucraïna ha aconseguit fins ara armes d'Europa i dels Estats Units que no li permeten guanyar la guerra, però sí continuar resistint. Fins que el conflicte ha evolucionat cap a una guerra de desgast. "Els arsenals més bàsics, com les armes antitancs i els sistemes portàtils de defensa antiaèria, que els soldats poden dur a l'esquena, s'han mostrat extraordinàriament eficaços en els ucraïnesos", diu un informe recent del britànic Royal United Services Institute.

Vilanova aclareix que la guerra moderna no anul·la les antigues formes de guerrejar, sinó que s'hi sobreposa. "Les guerres canvien per acumulació i per superposició de capes: la d'Ucraïna és una barreja de la guerra de Gila amb la tecnologia més avançada, i qui s'hi adapti més en podrà treure més profit, encara que disposi de menys mitjans. El desavantatge de Rússia és que va entrar en una guerra analògica i Ucraïna, amb l'ajuda d'alguns països, ja s'havia preparat per a una guerra digital".

Problemes logístics

En una guerra, la rereguarda pot ser tan important com el front i hem vist autèntics desastres de l'exèrcit rus, simplement per errades en els fluxos d'abastiment. Amb el primer pla de dur a terme una guerra llampec sembla que l'exèrcit rus es va cobrir la rereguarda amb reclutes o amb unitats menys experimentades. Els combois d'abastiment estaven mal protegits i es van convertir en objectius fàcils quan quedaven empantanats al fang o s'havien d'aturar per falta de combustible o de municions. Per no parlar de l'episodi en què l'exèrcit ucraïnès va localitzar unitats invasores perquè els soldats desplegats sobre el terreny feien servir el mòbil personal per localitzar noies ucraïneses en aplicacions com Tinder.

En canvi, les forces ucraïneses, que juguen en camp propi, s'han basat més en l'abastiment local. Caldrà veure com van les coses ara que la línia de front sembla estabilitzar-se al Donbass, a l'extrem est del país, cosa que obliga les tropes ucraïneses a cobrir llargues distàncies per enviar reforços i material i per evacuar ferits, amb les infraestructures de transport molt tocades, mentre que Rússia actua a tocar d'una frontera que ja fa anys que té controlada. Per això els últims enviaments de material a Ucraïna dels aliats europeus i dels Estats Units han sigut vehicles blindats i helicòpters, que poden transportar tropes i material. La caiguda de Mariúpol, on l'exèrcit ucraïnès no va ser capaç de fer arribar ajuda militar, és un mal presagi per a Kíiv.

Més flexibilitat, una clau

La poca flexibilitat de la cadena de comandament, molt centralitzada, ha sigut un altre problema important per a Rússia. "Putin sistemàticament impedeix que generals amb talent actuïn de manera raonable al camp de batalla. La guerra ha estat mal planificada, mal preparada i amb poca capacitat de rectificació sobre la marxa. Les guerres híbrides es caracteritzaran perquè les forces que s'hi implicaran han de ser professionals, i també flexibles i amb gran capacitat d'adaptació a una realitat canviant", afegeix Vilanova. En canvi, l'exèrcit ucraïnès, que es caracteritza per tenir una forta proporció de suboficials més joves i més pròxims al territori, s'ha mostrat molt més eficaç a l'hora de respondre a les diferents fases del conflicte.

Les baixes pròpies, una patata calenta

La guerra es juga també en el terreny de la comunicació i la propaganda i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, n'és un expert. Una de les qüestions més sensibles és la comunicació de les baixes en les pròpies files. A Moscou, revelar-les és sinònim de traïció i les estimacions més fiables asseguren que hi hauria ja més soldats russos morts en tres mesos a Ucraïna que en tota la invasió de l'Afganistan, on es van superar les 15.000 baixes durant deu anys de guerra (1979-1989). Però al costat ucraïnès tampoc no hi ha gaire més transparència. Tot just aquest diumenge Zelenski ha admès que, cada dia, moren entre 50 i 100 soldats ucraïnesos a la batalla al Donbass. També els serveis europeus calculen que entre els ucraïnesos ja hi hauria 15.000 baixes. Són molts morts als dos bàndols, que corresponen a un nombre semblant d'efectius sobre el terreny. Precisament avui el ministeri de Defensa britànic, al seu informe diari d'intel·ligència, destaca que en el passat "la població russa ha estat sensible a les víctimes" que hi ha hagut en les guerres "escollides" pel Kremlin i preveu, en aquest sentit, que "la insatisfacció amb la guerra i la voluntat d'expressar-la" vagin augmentant.