Cisjordània, amb ulls catalans

Ramal·laNo és el mateix conèixer una realitat a través dels diaris, els telenotícies i els llibres d'història que veure-la amb els propis ulls. Per això la Comunitat Palestina de Catalunya, amb el suport de la Coalició Prou Complicitat amb Israel que agrupa entitats de solidaritat amb el poble palestí, han organitzat aquesta setmana una visita a Cisjordània de representants polítics i de la societat civil catalana.

Han pogut palpar sobre el terreny els impactes de l'ocupació israeliana als territoris palestins: l'avanç de la colonització a Jerusalem Est, l'ús de l'aigua com a arma de guerra a la vall del Jordà, les condicions del camp de refugiats de Deheishe a Betlem, els efectes del mur al poblet de Bil'in, on cada setmana la població protagonitza protestes, i també la ferida d'Hebron, amb la colònia d'ultraortodoxos enclavada al centre de la ciutat.

"Es tracta d'identificar les implicacions legals, humanitàries i ètiques de col·laborar amb les institucions i empreses que es beneficien de l'ocupació i estudiar quina hauria de ser l'acció exterior de Catalunya per afavorir una solució pacífica i justa del conflicte", explica Ariadna Gàlvez, que ha participat en la visita en nom de la Coalició. Tot i que van convidar tots els partits amb representació al Parlament, només els grups de l'esquerra van acceptar la proposta.

"Veure sobre el terreny l'asimetria del poder i com s'ha imposat la segregació dels palestins ens ha de fer plantejar que en lloc de parlar d'un conflicte entre dues parts hauríem de dir que el que hi ha a Palestina és una ocupació i un sistema d'apartheid", explica Lluís Camprubí, responsable de política internacional d'Iniciativa.

Una desesperació quotidiana

A més d'entrevistar-se amb representants de partits, organitzacions de dones, sindicats i ONG palestins, la delegació catalana ha tastat algunes de les experiències quotidianes dels palestins de Cisjordània, com els interrogatoris a l'aeroport o les cues als centenars de punts de control militar de les carreteres i les ciutats palestines.

Per a Josep Sagarra, responsable de cooperació local d'Esquerra Republicana, "això és un país ocupat militarment, amb un règim de control de les persones sota criteris racials i situacions d'expulsió dels autòctons amb mètodes de neteja ètnica, i no podem deixar de denunciar que això és conegut per les institucions internacionals: aquí hi ha coses pitjors que l'apartheid de Sud-àfrica, com un sistema de carreteres segregat al qual els palestins no poden accedir".

I en clau catalana afegeix: "Amb el debat que tenim a casa nostra, hem de ser coherents i posar-nos al costat dels pobles que pateixen una opressió tan evident: no podem situar-nos en una equidistància absurda quan hi ha tanta desigualtat, i no podem reclamar al món que se'ns respecti com a nació si convivim amb normalitat amb un estat que no respecta la vida de les persones".

Joan Coma, regidor de Capgirem Vic (CUP-PC) i activista del moviment internacional de boicot a Israel BDS, destaca la "doble discriminació dels treballadors palestins, que no tenen altra alternativa que treballar a les colònies, en l'agricultura o la construcció, després d'haver d'esperar des de la matinada fent cua als controls militars per poder arribar a la feina". Defensa que "des dels municipis hem de treballar per trencar la imatge d'Israel com a referent, que ven el govern d'Artur Mas".

La resistència del poble palestí

Els participants de la delegació s'enduen una doble imatge de destrucció i violència però també "de la impressionant dignitat i resistència del poble palestí" destaca Adelina Escandell, presidenta de la Fundació l'Alternativa d'Esquerra Unida. "Hem vist com el moviment de dones s'ha fet un espai: van treballar molt, per exemple, per elaborar un nou Codi de Família, i després Israel ho va destruir tot i van haver de tornar a començar, però no de zero sinó amb un evident retrocés dels drets que ja havien guanyat. I no defalleixen: tots els pobles que tenen dignitat acaben guanyant un dia o altre, encara que sigui a un preu molt alt".

Jordi Pedret, conseller nacional del PSC i expresident de la Comissió d'Exteriors al Congrés, és el més veterà del grup i ha pogut veure l'evolució del conflicte en diversos viatges des del 1989. Constata que "físicament han avançat les colònies, el mur i els controls militars: això trenca la vida de la gent. Abans Israel imposava una ocupació il·legal sense respectar les seves obligacions com a potència ocupant, però ara, a més, imposa un sistema que segons el dret internacional es pot qualificar d'apartheid".

Encara amb les imatges a la retina i amb poc temps per pair l'experiència, els membres de la delegació han començat a apuntar algunes idees de treball per col·laborar en els propers mesos. Ibrahim Beisani, president de la Comunitat Palestina a Catalunya, ha viscut el viatge amb una visible emoció i espera que la iniciativa ajudi a convèncer els partits catalans que el Parlament "reclami a Israel el respecte als drets humans i la legislació internacional".