En una ciutat confinada, l'esperança arriba en moto

PequínEl repartidor no volia pujar les escales. Zhang Sai es passejava davant d'un edifici d'apartaments a Wuhan, la ciutat xinesa epicentre del brot de coronavirus. Tenia instruccions de no acostar-se a les cases dels clients per minimitzar el risc de contagi. Però recorda que la dona que el va trucar per telèfon li ho suplicava: el menjar era per a la seva mare, que no podia baixar a recollir-lo.

Zhang va acabar cedint. Va decidir que lliuraria la comanda i sortiria corrents. Explica que, quan estava deixant la bossa, la porta es va obrir. Sobresaltat, es va allunyar de pressa. Va prémer el botó de l'ascensor amb el dit, i aleshores es va adonar que així podria haver contret el virus. El repartidor, de 32 anys, va conduir a correcuita cap a la sucursal mentre alçava el dit en l'aire, vigilant de no tocar res, com si fos una quarantena en miniatura. "Estava molt espantat", ha recordat. "Conduïa la moto i semblava que portés al dit una bandera".

Per a molta gent a la Xina, els repartidors com Zhang són l'única connexió amb el món exterior. Abans la seva presència era usual però invisible als carrers de gairebé totes les ciutats xineses, i ara són aclamats com a herois.

A tot el país, almenys 760 milions de persones s'enfronten a algun tipus de tancament residencial. Les restriccions són particularment estrictes a Wuhan, on els esforços del govern per contenir el virus ha obligat la majoria dels 11 milions de residents a tancar-se a casa. Només es permet que surti una persona de cada llar un cop cada tres dies per comprar menjar. Molts no s'arrisquen a sortir per por al contagi.

Però Zhang i legions de repartidors surten als carrers cada dia, perquè la gent necessita menjar. I s'han convertit en vitals per a moltes persones. És un treball esgotador i perillós. Zhang, que treballa per Hema, una cadena de supermercats propietat del gegant tecnològic Alibaba, travessa la ciutat d'un costat a l'altre i l'única protecció que té és un mocador i gel desinfectant que la seva empresa li ofereix cada matí. L'uniforme de la seva companyia, blau clar amb el logo d'un hipopòtam, indica a les autoritats locals que té permís per circular pels carrers.

A la nit, intenta no pensar en l'epidèmia. Escolta cançons pop i busca notícies positives a la televisió. Ha de treballar per força, perquè la seva dona i els seus bessons de 4 anys, així com el seu pare, depenen del seu sou. Malgrat el perill que suposa el brot, no s'ha plantejat deixar de treballar, per molt que la seva família, que viu fora de Wuhan, li demanava. Cada dia hi parla per videotrucada.

1.000 euros al mes

Amb llargues jornades i treballant de pressa, Zhang diu que pot guanyar uns 8.000 iuans al mes (una mica més de 1.050 euros). Assegura que fins ara cap dels seus companys ha emmalaltit. Almenys ara no ha de saltar-se semàfors en vermell per assolir els objectius diaris. Ara els carrers estan buits i pot circular amb facilitat per on vulgui.

També explica que la gent ara és més amable: abans amb prou feines li obrien la porta i ni el miraven a la cara. Ara tothom li dona les gràcies. "Hi ha una dita: Les paraules d'un home són amables quan la mort és a prop", relata. Ell, cada nit, en lloc de sortir amb els amics es queda a casa i escriu un diari, unes reflexions que publiquen diversos mitjans digitals.

Copyright The New York Times