La coalició d'esquerres Nou Front Popular s'emporta la segona volta a França
El resultat també representa un desafiament per l'aliança centrista d'Emmanuel Macron
Andorra la VellaEls resultats de la segona volta de les eleccions legislatives franceses ja s'han confirmat i és que els comicis determinen com a guanyadora la coalició d'esquerres Nou Front Popular amb 182 escons.
El bàndol presidencial reunit sota la bandera de Junts (Ensemble), el partit d'Emmanuel Macron, ha aconseguit 168 escons. D'altra banda, l'Agrupació Nacional i els seus aliats, inclosa la fracció del partit Les Républicains que ha seguit al qüestionat president del partit, Eric Ciotti, en la seva aliança amb el RN, han assolit 143 escons.
Aquestes estimacions situen la coalició d'esquerres com la força dominant a l'Assemblea Nacional, la qual cosa podria tenir un impacte significatiu en les polítiques del país. El Nou Front Popular, liderat per diverses figures progressistes, ha promès una agenda centrada en la justícia social, la sostenibilitat ambiental i els drets laborals.
El resultat també representa un desafiament per a l'aliança centrista de Macron. Tot i obtenir un nombre considerable d'escons, Junts podria trobar-se en una posició de debilitat a l'hora de formar coalicions i aprovar legislació. Aquesta situació podria obligar el govern a buscar aliances amb altres grups polítics per assegurar una majoria estable.
Dimissió del primer ministre Gabriel Attal
El primer ministre francès, Gabriel Attal, ha anunciat aquesta nit que demà presentarà la seva dimissió al president Emmanuel Macron, després de conèixer-se els sondejos de la segona volta de les eleccions legislatives a França.
Attal ha destacat que, tot i que cap extrem ha aconseguit una majoria absoluta gràcies a la determinació i els valors del seu grup, han obtingut tres vegades més diputats del que s'esperava al principi de la campanya. Malgrat això, el seu grup polític no té majoria, motiu pel qual demà al matí presentarà la seva dimissió al president de la República.
Ascens de Le Pen
La performance de l'Agrupació Nacional i els seus aliats indica un suport creixent a les polítiques d'ultradreta. La seva capacitat per obtenir 143 escons reflecteix una preocupació persistent en sectors de la població sobre temes com la immigració i la seguretat, que podrien seguir influint en el debat polític nacional.
Amb aquests resultats preliminars, es preveu un període de negociacions intenses entre els diferents blocs polítics. La configuració final de l'Assemblea Nacional determinarà la direcció que prendrà França en els pròxims anys, tant en termes de política interna com externa.
Jordan Bardella ha celebrat el que ell defineix com el "major èxit de la història del partit" tot i que pensa que la desinformació i les 'fake news' de l'extrema esquerra han malmès la imatge d'Agrupació Nacional.
Composició del Nou Front Popular
El Nou Front Popular està compost pels següents partits:
- França Insumisa (FSI): liderada per Jean-Luc Mélenchon des de 2016, va sumar 75 diputats en les últimes eleccions de 2022.
- Partit Socialista (PS): inclou l'expresident socialista François Hollande.
- Els Verds-EELV.
- Partit Comunista Francès (PCF): liderat per Fabien Roussel.
- Diversos partits minoritaris.
El Nou Front Popular ha aconseguit integrar els principals partits d'esquerres de França, incloent-hi França Insumisa (la formació liderada per Jean-Luc Mélenchon), el Partit Socialista (referent socialdemòcrata francès), Els Ecologistes i el Partit Comunista Francès, a més dels respectius socis habituals de cadascun i altres partits de menor mida.
Què pensa Mélenchon d'Andorra?
Jean-Luc Mélenchon, dirigent del Nou Front Nacional va instar el Copríncep Emmanuel Macron a dimitir com a Cap d’Estat del Principat si no aconseguia que Andorra aprovés el dret a l’avortament. Fins i tot anava més enllà perquè a més de demanar que renunciés, deixava clara la seva oposició a la institució del Coprincipat. Va qualificar ser cap d’Estat d’Andorra com a “càrrec arcaic i indigne d’un republicà”.
#Macron est co-prince d’Andorre avec l’évêque espagnol de Seo-de-Urgel ! Il doit établir le droit à l’avortement dans sa principauté ou l’#IVG est réprimée. Ou renoncer à cette coutume archaïque et indigne d’un républicain.
— Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) June 27, 2022
Mélenchon en alguna entrevista havia deixat entreveure que si guanyés les eleccions presidencials a França, segurament renunciaria a ser Copríncep d’Andorra. Creu que és una institució que cal abolir per ser de caire feudal i dimitiria com a Cap d’Estat del Principat si no aconseguia que Andorra aprovés el dret a l’avortament. Fins i tot anava més enllà perquè a més de demanar que renunciés, deixava clara la seva oposició a la institució del Coprincipat. Va qualificar ser cap d’Estat d’Andorra com a “càrrec arcaic i indigne d’un republicà”.
La tornada d'Hollande
L'acord contempla la presentació de "candidats comuns capaços de representar a la societat francesa" i els partits es comprometen a treballar en un programa polític amb "propostes concretes i realistes" perquè, en els primers cent dies de possible mandat, "la vida dels francesos canviï de veritat", destaquen des de la formació gala.
L'expresident François Hollande, que va deixar la política activa després de deixar l'Elisi, ha tornat per a aquesta elecció i és candidat a diputat en el seu departament de Corrèze (centre) pel Nou Front Popular d'esquerra (NFP).