Els combats entre Armènia i l'Azerbaidjan s'intensifiquen

BarcelonaEls enfrontaments a la regió de Nagorno-Karabakh, que Armènia i l'Azerbaidjan es disputen, s'han intensificat encara més aquest dilluns i les baixes militars ja es compten per desenes. El president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, ha decretat una mobilització parcial dels militars i reservistes del país, i hi ha el risc que altres països com Rússia i Turquia s'impliquin en el conflicte.

Nagorno-Karabakh és una regió muntanyosa que està reconeguda internacionalment com a part de de l’Azerbaidjan, però la majoria de la seva població és armènia i de religió cristiana. Té un gran interès estratègic perquè pel seu territori passen oleoductes i gasoductes que connecten el mar Caspi amb el mercat internacional. El conflicte en aquesta zona es remunta a finals de la dècada dels 80, quan, en plena descomposició de la Unió Soviètica, Nagorno-Karabakh va demanar la seva incorporació a la veïna Armènia, cosa que va desencadenar una guerra que va acabar el 1994 i va causar 25.000 morts. Des de llavors Nagorno-Karabakh s'ha governat de forma autònoma i forces armènies van ocupar la regió però també un ampli territori de l’Azerbaidjan, que és de religió musulmana i cultura turca.

Rússia té un acord de defensa mútua amb Armènia que es faria efectiu si aquest país resultés atacat i, precisament, en les últimes hores les autoritats armènies han denunciat el bombardeig del seu territori per part de l’Azerbaidjan. Per la seva banda, Turquia, membre de l'OTAN, és aliat de l’Azerbaidjan. Aquest dilluns un assessor de seguretat nacional del president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha fet públic un comunicat condemnant l'ofensiva armènia: "Creiem que el conflicte es pot resoldre amb negociacions pacífiques, però Armènia no hi ha mostrat cap interès", denuncia l'escrit, que acusa les autoritats armènies de "violar la llei internacional". Així mateix, Turquia recorda que donarà suport a l’Azerbaidjan davant de qualsevol agressió.

Vols cancel·lats

L’aeroport internacional de Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, ha cancel·lat tots els vols aquest dilluns a causa de l’anunci de les autoritats armènies que iniciaven una contraofensiva. No està clar, però, com van començar diumenge els combats. L’Azerbaidjan acusa Armènia d’haver disparat foc d’artilleria contra la seva frontera, mentre que Armènia assegura que no va dur a terme cap acció de provocació. Amb tot, l’exèrcit de l’Azerbaidjan ha emès aquest dilluns un comunicat en què adverteix que les seves forces tenen com a objectiu canviar l’statu quo de la regió de Nagorno-Karabakh. En altres paraules, fer que la regió estigui sota el control de les autoritats de Bakú.

Per la seva banda, les autoritats del govern de Nagorno-Karabakh, no reconegudes per cap país excepte Armènia, han assegurat aquest dilluns que han aconseguit recuperar les posicions que van perdre diumenge a causa de l’ofensiva de l’Azerbaidjan. De fet, els dos països han informat d’un alt nombre de baixes. L’Azerbaidjan ha assegurat que les seves forces han matat 500 soldats armenis, mentre que Armènia afirma haver abatut 200 militars de l’Azerbaidjan. Aquestes xifres acostumen a ser exagerades.

Del que no hi ha dubte és de l’existència d’enfrontaments. De fet, dos projectils han impactat aquest dilluns en territori de l’Iran, que fa frontera pel sud amb Armènia i l’Azerbaidjan. Els projectils no han causat víctimes ni danys materials, segons les autoritats iranianes, que han recomanat a la població no acostar-se a la frontera. "La situació a la regió no pot tolerar més violència", ha advertit el portaveu del ministeri d’Exteriors iranià, Said Jatibzadeh. De fet, el mateix ministre d’Exteriors del país persa, Mohamad Yavad Zarif, va parlar per telèfon diumenge a la nit amb els seus homòlegs d’Armènia i l’Azerbaidjan per intentar que els dos països decretin un alto el foc i cessin les hostilitats.