Més de 2.000 detinguts a Rússia durant les protestes a favor de Navalni

MoscouPer megafonia es demana distància física i es recorda la il·legalitat de la convocatòria. “Llibertat per als presos polítics!”, “Putin lladre”, “Vergonya”, contesta la multitud que ha inundat la plaça de Puixkinskaia, al centre de Moscou. Mentrestant, grups d’OMON, els antiavalots russos, entren dins del mar que formen milers de persones per arrestar amb contundència tots els manifestants que poden. Algú treu un cartell amb qualsevol consigna. Arrestat al cap de poc. Un altre treu una bandera russa oficial. Arrestat. Cada cop que la policia decideix endinsar-se entre la multitud, els més agosarats els criden “No us tapeu la cara” o els llencen neu del terra. La major part, però, es limita a deixar-los passar per evitar tenir més paperetes de les que ja tenen per acabar arrestats per les forces del Kremlin.

És una de les moltes escenes que aquest dissabte s'han viscut a Moscou, però també en almenys 90 ciutats del país: des de la llunyana Vladivostok, passant per Iekaterinburg o Sant Petersburg, fins a la freda Iakutsk, on els 50 graus negatius no han suposat un impediment. I tot plegat per donar suport a una persona: l'opositor rus Aleksei Navalni, que el cap de setmana passat va ser detingut i posteriorment empresonat tot just arribar a Rússia després de ser enverinat –suposadament pel Kremlin– i haver estat mesos a Alemanya recuperant-se. Les manifestacions estaven convocades des de feia dies, i això neguitejava Vladímir Putin, que no volia veure els carrers de la seva Rússia plens de manifestants clamant a favor del seu principal enemic.

Per aquest motiu, el govern portava dies amenaçant amb repressió i detencions massives, no només per als que estaven organitzant les crides sinó també per a aquells que en formessin part. “Tenim tots els fonaments legals per acusar de delictes menors tots aquells que promoguin en persona, online o per escrit les convocatòries”, va alertar aquesta setmana Aleksandr Gorovoi, el viceministre de l’Interior rus. I així ha sigut: més de 2.200 manifestants detinguts, segons l'organització especialitzada OVD-Info. Entre els detinguts hi ha la dona d'Aleksei Navalni, Yulia Navalnaya, que participava en la marxa de Moscou. Moltes veus parlen de les manifestacions més multitudinàries a Rússia en les últimes dècades.

Bona part dels detinguts i dels assistents són gent jove, nascuts a finals dels 90 o a principis dels 2000. Ells han viscut tota la vida sota la presidència de Vladímir Putin, amb l’excepció de la legislatura que va estar de primer ministre. Un noi de 20 anys afirma a aquest periodista que està “contra l’empresonament de Navalni i a favor de la llibertat al país, per un estat sense totalitarisme ni oligarques”. Es nega a donar el seu nom per seguretat. "Recorda que som a Rússia”, s'excusa.

Gent com el Serguei, de 89 anys, explica que “ell se solidaritza amb el poble” i desitja que “Navalni sigui lliure aviat”. Ell era un dels voluntaris que repartia papers amb consignes anti-Putin. En un dels papers hi deia: “No tingueu por del iaio del búnquer”, en referència a Putin, de qui es creu que s'ha bunqueritzat fins a límits de ciència-ficció durant la pandèmia per evitar contagiar-se.

El cas de Navalni, a punt de morir després de ser intoxicat fa cinc mesos amb l’agent químic Novitxok, ha tornat a remoure les veus dissidents de Rússia, cansades de veure com Putin s'aferra al poder mentre va deixant en fora de joc qualsevol possible rival polític. Aquest cop, l'episodi també ha desencadenat múltiples crítiques internacionals, començant per la cancellera alemanya Angela Merkel, que ha demanat a Putin explicacions sobre l'autoria de l'intent d'assassinat.

El Kremlin reitera que no hi té res a veure. Però diverses proves apunten a l’estat rus com l’autor de l’enverinament, entre les quals una trucada telefònica que va fer pública el mateix Navalni en què suposadament un espia del Servei Federal de Seguretat rus (FSB) hauria confessat que li van ruixar el verí als calçotets.