Barbados es desfà d'Elisabet II, que deixarà de ser la cap d'estat el 2021

El país caribeny, antiga colònia britànica fins al 1966, es convertirà en una república

Isabel II, reina d'Anglaterra, durant una visita a Barbados el 1977
Quim Aranda
16/09/2020
3 min

LondresLa reina d'Anglaterra perd poder. Ni que sigui el poc poder simbòlic que encara té, en especial a les antigues colònies britàniques. La primera ministra de Barbados, Mia Mottley, ha anunciat aquest dimecres que el país es convertirà en una república coincidint amb el 55è aniversari de la seva independència, el novembre de l'any vinent. En conseqüència, canviarà el cap d'estat, fins ara la reina d'Anglaterra, per un president nascut a l'illa.

El petit país caribeny, de gairebé 280.000 habitants i 432 quilòmetres quadrats, "vol la plena sobirania", segons les paraules de l'actual primera ministra, Mia Mottley, líder del Partit Laborista. "El moment ha arribat per deixar enrere el nostre passat colonial. Els barbadians volen un cap d'estat de Barbados", ha afirmat Mottley. "Aquesta és l'última mostra de confiança en el que som i en el que som capaços d'aconseguir", ha reblat.

Encara que oficialment no han comentat la informació, fonts properes al Palau de Buckingham han assegurat a la premsa britànica que la decisió és una "qüestió del govern i del poble de Barbados". Les mateixes fonts han afirmat que no es tracta d'una idea "caiguda del cel", sinó que s'havia discutit "diverses vegades" en els últims temps.

Espanyols, portuguesos i anglesos

Barbados es va independitzar del Regne Unit el 30 de novembre del 1966. La seva història colonial es remunta a principis del segle XVI, quan va ser inicialment envaïda pels espanyols, que van reclamar-ne la sobirania per a la Corona, aleshores encara en mans de Ferran II d'Aragó. Entre el 1532 i el 1536, el territori va ser reclamat per l'Imperi Portuguès, que el va abandonar més tard, el 1620.

Cinc anys després, el 14 de maig del 1625, hi va arribar un vaixell anglès, l'Olive Blossom. Els tripulants en van prendre possessió en nom del rei Jaume I. Dos anys més tard, el 1627, van arribar a l'illa els primers colons permanents des d'Anglaterra, que la van convertir en una colònia anglesa i posteriorment britànica. Com a territori ric en sucre, es va convertir en un important centre del comerç anglès i de tràfic d'esclaus d'Àfrica, fins que es va prohibir, el 1807. Amb tot, l'emancipació dels esclaus va trigar fins més enllà del 1833, quan la possessió va quedar prohibida definitivament al Regne Unit.

El 1952, en el moment en què Elisabet II va accedir al tron, Barbados era encara un domini de l’Imperi Britànic. El 1966, finalment, va aconseguir la independència política per esdevenir un reialme independent en el si de la Commonwealth, amb la reina d'Anglaterra encara com a cap d’estat. Actualment, Elisabet II és formalment la màxima autoritat de setze estats.

Inspiració en el Discurs de la Reina

La declaració de la primera ministra de Barbados l'ha feta durant l'anomenat Discurs del Tron, que descriu les polítiques i els programes del govern abans de la nova sessió del Parlament. Tot i que és llegit pel governador general, en aquest cas, la governadora Sandra Mason, l’escriu el primer ministre del país, una tradició inspirada en el Discurs de la Reina, amb què s'obre cada any el curs polític a Westminster.

El discurs també ha citat l'advertència d'Errol Barrow, el primer ministre de Barbados després d'haver aconseguit la independència, que va assegurar que el país no hauria de "vagar pels llimbs colonials". La seva no és l'única veu a Barbados que ha suggerit un allunyament de la monarquia britànica. Una comissió de revisió constitucional va recomanar l'estatus republicà a Barbados el 1998. I l'antecessor de la premier Mottley, Freundel Stuart, també va defensar el "pas d'un sistema monàrquic a una forma de govern republicana en un futur molt proper".

Barbados no seria la primera antiga colònia britànica al Carib que esdevé república. La Guyana ho va fer el 1970, menys de quatre anys després d’obtenir la independència del Regne Unit. Trinitat i Tobago va seguir el mateix camí el 1976 i Dominica el 1978.

stats