Rebuig absolut: la comunitat musulmana francesa condemna els atemptats a París

ParísCrida: "Són els nostres enemics, més que de ningú altre, i hem de lluitar contra ells". Així respon molt enrabiat un turista àrab mentre surt de la Gran Mesquita, el centre de culte musulmà més gran de França. Després de l'atac al setmanari 'Charlie Hebdo' de fa gairebé un any, la comunitat musulmana del país ja va condemnar públicament els atemptats en nom de la religió i aquesta vegada ho torna a fer i, si això és possible, amb més contundència.

Dissabte els principals representants dels col·lectius jueus i musulmans ja van sortir a demostrar públicament el seu suport a les víctimes. I aquesta tarda, a la plaça de la República s'hi han acostat un grup de francesos musulmans i d'origen africà que explicaven a tothom qui s'hi acostés i volgués escoltar-los la necessitat de diferenciar, ara més que mai, la religió de l'extremisme, però també de no discriminar cap dels col·lectius immigrants. "Sóc africà, i què passa? Sóc un terrorista ara?", deia gairebé cridant un dels més joves.

A França la mateixa llei impedeix preguntar sobre l'orientació religiosa a l'hora de fer el cens de la població, per això no hi ha xifres oficials sobre el nombre de musulmans al país, però s'estima que són entre quatre i cinc milions i que suposen un 7% del total de la població, un dels percentatges més elevats d'Europa. Tres dies després dels atemptats aquest és un tema latent i una preocupació no només per als francesos sinó per a la mateixa comunitat musulmana, que vol deixar clar que no hi ha cap vincle entre la seva religió i els atacs de la nit de divendres.

De fet, segons recull l'agència francesa AFP, avui un líder sunnita musulmà ha fet una crida des del Caire a lluitar "ideològicament" contra l'Estat Islàmic (EI) i evitar que s'estengui el discurs radical entre els musulmans europeus mitjançant l'enviament d'imams més moderats. "A aquesta gent el que els fa falta precisament és educació islàmica, fa poc que estan en contacte amb la religió i per això es pensen que estan fent la jihad, hem d'obrir el pas a imams moderats", afirma.

"L'Alcorà ho diu claríssim, en negre sobre blanc, que en cap cas es poden matar innocents", diu la Fàtima Alawaeahi en sortir també de la Gran Mesquita. Té 20 anys, va néixer a França, però els seus pares van arribar des del Líban. "Ni entenen ni representen l'islam", i per a la Fàtima "qualsevol persona raonable ho sap". Tot i això, reconeix que en algunes ocasions s'ha sentit discriminada per portar el vel. "M'he trobat mirades, de vegades he sentit que alguns em veien com un monstre, però sé que són una minoria, però una minoria amb molta veu política", confessa.

De fet, Marine Le Pen, la líder del partit xenòfob Front Nacional, ja fa dos dies que demana que es tanquin les mesquites i crida a "aniquilar tots els fonamentalistes islàmics".

A més, aquest matí ha fet públic un comunicat en el seu lloc web en què demana que França prohibeixi l'entrada d'immigrants al seu territori, ja que un dels terroristes venia de fora de França.

Souleiman és un altre jove d'origen senegalès que surt de la Gran Mesquita al cap d'una estona i també confessa haver viscut el racisme en primera persona. "Hi ha discriminació i encara és pitjor quan s'estableix aquesta estúpida relació entre musulmà i terrorista", explica. Souleiman diu que encara està en xoc perquè un dels seus amics és un dels ferits greus. Estava dins el cotxe durant un dels tiroteigs i el van tocar. "Per sort no és mort", explica.

Cap dels dos creu que tinguin problemes per integrar-se a França, però reconeixen aquestes diferències de tracte i creuen que és una assignatura pendent. De fet, la diferència es fa visible només de canviar de línia del metro per anar des de la plaça de la Republica fins als suburbis de Saint-Denis, on es va trobar un dels cotxes i on hi ha l'Estadi de França. La comunitat musulmana en aquest districte és la majoria, l'àrab se sent a qualsevol dels seus carrers i està farcit de restaurants, bars i carnisseries àrabs i a les cinc de la tarda hi ha molts joves que surten de l'escola o tornen de la universitat.