Les protestes fan recular el govern de Guatemala

Ciutat de GuatemalaLa pressió de la població de Guatemala ha aconseguit que el Congrés reculi i decideixi no enviar els pressupostos del 2021 al Govern malgrat que van ser aprovats el 17 de novembre per una majoria. Aquest dilluns el president de la cambra legislativa, Allan Rodríguez, anunciava aquesta decisió per "mantenir la governabilitat i la pau social", no sense abans carregar contra els ciutadans que van convocar la manifestació massiva de dissabte passat "amb l'objectiu clar de trencar l'ordre constitucional".

D'aquesta manera, Rodríguez intenta posar fi a una crisi –curta però ben intensa– que ha esquitxat de ple el president del país, Alejandro Giammattei, que es va negar a vetar els pressupostos, un fet que va provocar que milers de persones sortissin als carrers dissabte a exigir no només la seva dimissió sinó també la dels diputats del Congrés. ¿El motiu? Un pressupost de 99.700 milions de quetzals [uns 12.900 milions de dòlars] que, segons els manifestants, prioritza els interessos particulars dels polítics per sobre de les necessitats de la població. Per exemple, mentre els legisladors destinaven en aquest pressupost centenars de milions a partides com dietes per als legisladors o la construcció d'un nou edifici, reduïen el pressupost destinat a hospitals, educació o el de la Procuradoria dels Drets Humans o el Constitucional.

Explotar de ràbia

Dissabte la seva ira va explotar. A diferència de les manifestacions massives que van exigir el 2015 la renúncia de l'aleshores president Otto Pérez Molina, en aquesta ocasió molts manifestants van atrinxerar-se a les portes del Congrés, on uns joves van arribar a cremar les instal·lacions de la cambra legislativa després de llançar unes bengales a l'interior. L'escena va donar la volta al món. La brutalitat d'aquella acció està sent investigada per la mateixa Fiscalia Contra les Extorsions, que no descarta la participació de membres de les maras o de grups violents.

De la mateixa manera, la Fiscalia també està investigant els excessos policials durant aquella manifestació després que dos joves perdessin un ull com a conseqüència de les bombes lacrimògenes llançades pels antiavalots. L'actuació policial també va ser ben diferent de la del 2015: les càrregues van ser constants i, com a mínim, 43 persones van ser detingudes. Almenys 30 haurien resultat ferides. Les Nacions Unides han demanat aquest dilluns que s'investigui la repressió policial durant la jornada de dissabte.

Apagar la indignació

Amb la suspensió dels pressupostos el Congrés busca apagar la flama de la indignació ciutadana, que ha posat contra les cordes el mateix president del país i que ha generat una crisi de govern després que el vicepresident, Guillermo Castillo, proposés a Giammattei renunciar junts al càrrec. El seu número dos va ser clar: li va llançar el repte de deixar el poder "pel bé del país".

Però el cap de l'executiu té clar que vol acabar la legislatura que va començar només fa deu mesos i que ja compta amb un ampli rebuig de la societat per la seva gestió durant la pandèmia del coronavirus i les tempestes tropicals Eta i Iota. La població denuncia que, malgrat aconseguir que el Congrés aprovés una partida d'11 milions de quetzals (gairebé 1,3 milions d'euros) per lluitar contra les conseqüències econòmiques de la pandèmia, la majoria de famílies vulnerables no han rebut cap ajuda. Com tampoc els que van perdre els seus habitatges o les seves collites arran dels dos huracans.

Els pressupostos aprovats pel Congrés van ser la gota que va fer vessar el got de Guatemala. Un país cansat de la corrupció endèmica, del fet que la política no trobi la manera de solucionar els problemes del país llatinoamericà, com la pobresa extrema, que afecta sis de cada deu persones, i de la desnutrició crònica, que pateix un de cada dos nens menors de cinc anys. Unes realitats fosques que s'han agreujat amb la pandèmia i que s'agreujaran després dels ciclons Eta i Iota, dos dels més potents dels últims anys.

Per aquest motiu, els milers de persones que van sortir dissabte als carrers ho van cridar ben alt i ho van escriure en pancartes: "Ja n'hi ha prou de tant robatori" o "Jo no vull que em regalin res, vull que deixin de robar" o "Ja no podem aguantar més".