Internacional22/05/2020

L'escalada de contagis de covid-19 posa l'Amèrica Llatina contra les cordes

El Brasil, el Perú, Mèxic i Xile es posicionen entre els primers països del món amb més casos de coronavirus

Anna Mascaró
i Anna Mascaró

BarcelonaEl covid-19 ha arribat més tard a l'Amèrica Llatina, però finalment hi ha impactat de ple. El Brasil ja és el tercer país amb més contagis en nombres absoluts, 310.921. Però, a més, el Perú (amb 108.769), Mèxic (59.567) i Xile (57.581) són entre els vint primers països i el nombre d'infeccions continua augmentant a tota la regió. Tot i que cada país és molt diferent, els experts consultats per l'ARA insisteixen en assenyalar la debilitat dels serveis sanitaris i socials i les profundes desigualtats socials com a característiques comunes a la regió. Les enormes dificultats que molts governs han d'enfrontar ara per fer front a la pandèmia del coronavirus posen l'Amèrica Llatina novament davant el mirall dels seus greus problemes estructurals.

La vulnerabilitat de la població llatinoamericana davant d'aquesta pandèmia té molts orígens. Entre altres coses, en la "manca de serveis públics i de garanties de drets", lamenta Andrea Costafreda, directora programàtica d'Oxfam Intermón a l'Amèrica Llatina i el Carib. A això s'hi suma l'elevat percentatge de la població que treballa en feines informals i no es pot permetre confinar-se: segons l'Organització Internacional del Treball, prop de 158 milions de persones, la qual cosa suposa el 54% de l'ocupació total. I, en general, les desigualtats socials que fan que, entre altres coses, el 21% de la població urbana llatinoamericana que viu en barris marginals, assentaments informals o habitatges precaris tingui "molt difícil" dur a terme pràctiques bàsiques per evitar el contagi del coronavirus, com "rentar-se les mans amb aigua i sabó o evitar el contacte físic", com denuncia Oxfam Intermón en un informe.

Cargando
No hay anuncios

El marge de maniobra dels governs, doncs, és limitat. "Els estats són dèbils, amb menys infraestructures en tots els àmbits", explica Salvador Martí, coordinador del grau de ciència política i de l'administració a la Universitat de Girona. A partir d'aquí es pot valorar la gestió que cada govern ha fet de la pandèmia.

Mentre països com Costa Rica, l'Uruguai o el Paraguai van actuar ràpidament contra el covid-19, altres com el Brasil o Nicaragua van optar pel negacionisme, segons exposa Martí. El president brasiler, Jair Bolsonaro, ha sigut molt crític amb les mesures de distanciament social que adoptaven els governs regionals, cosa que ha provocat la renúncia del seu segon ministre de Salut en un mes. El govern de Daniel Ortega a Nicaragua, per la seva banda (que acumula 279 casos confirmats i 17 morts per covid-19), es nega a seguir les recomanacions de l'OMS i prefereix prioritzar el manteniment de l'economia.

Cargando
No hay anuncios

"La banalitat política també mata", lamenta Natàlia Moragas, historiadora, professora d'història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona (UB). "En sistemes presidencials, la relació que gran part de la població té amb el seu polític de referència pot marcar molt la seva actitud individual", exposa. Declaracions com les de Bolsonaro en què assegurava que "el brasiler no es contagia" de coronavirus poden provocar, al seu entendre, que la població doni menys importància a la pandèmia. "Bolsonaro està posant els brasilers en perill", diu per la seva banda César Muñoz, investigador de Human Rights Watch (HRW) en aquest país: "Primer en va minimitzar la gravetat, i continua incitant la població a no respectar les mesures de distanciament local".

En paral·lel, exposa Moragas, en molts països de l'Amèrica Llatina existeix una "desconfiança inherent als partits i a l'Estat" que és possible que s'agreugi amb l'impacte econòmic i sanitari del covid-19. En els últims dies Xile –que ha prolongat fins al 29 de maig la quarantena a la capital, Santiago, focus d'infeccions de covid-19– ha assistit a una revifada en alguns barris de les protestes contra el govern, que reclamen ajudes davant la crisi social que acompanya la pandèmia. Un altre exemple de descontentament són els representants de comunitats indígenes del Perú que han denunciat desatenció del govern. Tot i que Perú ha sigut un dels països que ha aplicat restriccions més estrictes, continua veient com augmenten els casos de contagis.

Cargando
No hay anuncios

"El marge de maniobra que tenen és relativament limitat sense ajuda externa", lamenta Anna Ayuso, investigadora per a l'Amèrica Llatina al Cidob, i recorda que tot i ser considerats països de renda mitjana les desigualtats socials són "enormes". S'afegeix a aquesta reclamació Costafreda com a portaveu d'Oxfam Intermón: "Sentim que hi ha hagut resposta, i a temps, per cancel·lar el deute a països més empobrits, però l'Amèrica Llatina no és al centre de l'agenda internacional". "Sense cancel·lar ni reestructurar el deute això generarà una pressió molt forta sobre els governs", adverteix.